Els mateixos suports que van impulsar el Pacte Nacional per la Llengua al Parlament de Catalunya han servit perquè Barcelona s’hi adhereixi com a ciutat aquest divendres. El govern de Jaume Collboni ha superat els vots en contra de Junts, PP i Vox amb el suport d’ERC i Barcelona en Comú. L’alcalde Jaume Collboni ha defensat que el pacte ha de permetre que “més barcelonins puguin parlar, sentir i viure en la seva llengua” i ha defensat que “més ús social del català també implica més cohesió social”. “Els drets lingüístics són drets irrenunciables”, ha sentenciat.
El regidor republicà Jordi Castellana ha recordat que plataformes com Òmnium han donat suport al pacte i ha recalcat com a gran “valor” de la iniciativa que “és una mesura compartida”. ERC, que ha liderat la batalla perquè Barcelona s’hi sumi, ha reconegut que “si només hagués depès de nosaltres hauríem fet coses diferents”, però ha defensat la mesura com una “eina de cohesió social”. Barcelona en Comú, que a la comissió havia fet reserva de vot, ha permès finalment l’aprovació de l’adhesió perquè el català “requereix consens i compromís institucional”. En tot cas, el regidor Pau Gonzàlez ha renyat el govern municipal, remarcant que “som a la segona meitat del mandat” i, per tant, “no n’hi ha prou amb declaracions institucionals”.
Junts el veu insuficient
Els grups favorables al pacte no ha aconseguit finalment sumar-hi Junts. El grup liderat per Jordi Martí Galbis no ha canviat la seva postura inicial i se n’ha desmarcat, tal com ja havien fet a escala nacional, perquè el pacte “no diu res de com reaccionarem davant d’una possible sentència contra el 25% del castellà a les escoles”. “En condicions normals hi hauríem votat favorablement, però no ho estem”, ha defensat el regidor Joan Rodíguez poc abans de demanar “més accions que gestos”.
Tampoc hi ha hagut sorpreses amb el vot del grup popular. La formació encapçalada per Daniel Sirera havia amagat el sentit del seu vot a la comissió, però finalment han optat per alinear-se amb la cúpula del partit, que setmanes enrere desacreditava l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, partidari del pacte. Albiol hi ha donat suport remarcat el català “com la llengua pròpia de Catalunya” i com una eina que “ha configurat la nostra identitat col·lectiva i que s’ha de projectar amb força cap al futur”. Unes declaracions que han emprenyat la planta noble de Génova i que no han trobat aliats a Barcelona. “El català és un patrimoni cultural immens i cal defensar-lo, però no acosta de la llibertat i els drets dels barcelonins”, ha apuntat el regidor Juan Milián. El popular ha acusat els socialistes i la resta de signants d’”imposar” el català i de voler “arraconar” el castellà. Vox també hi ha votat en contra.
Sumar 600.000 catalanoparlants nous
El Pacte Nacional per la Llengua és una iniciativa impulsada pel Parlament de Catalunya el 2021, encara sota la presidència de Pere Aragonès, i executada el 2025, amb Salvador Illa al Palau de la Generalitat. La mesura, que compta amb el suport de la majoria de sindicats i entitats socials –USTEC i l’ANC se n’han desmarcat–, pretén sumar 600.000 catalanoparlants fins al 2023.
Barcelona ja va mostrar-s’hi favorable el setembre de 2023 a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament. El consistori va aprovar aleshores una proposició d’ERC que instava l’administració local a assumir un “paper actiu” en aquest pacte. Barcelona també ha impulsat un nou comissionat del català, que lidera la periodista i activista cultural Marta Salicrú, que ha estat present durant el debat acompanyant el conseller de Política Lingüista, Francesc Xavier Vila.
1 
