Dilluns es feia públic el primer Baròmetre Municipal d’aquest mandat, una enquesta que consolida la inseguretat com a la principal preocupació dels barcelonins. De fet, cal remuntar-se fins al juny de 2018 per veure una qüestió diferent –l’encaix de Catalunya dins de l’Estat– dalt de tot de les preocupacions. La sensació d’inseguretat, a més, ha anat creixent independentment de si les dades eren millors o pitjors. Per exemple, la inseguretat va créixer dos punts en el primer baròmetre de 2022, malgrat que els fets delictius van baixar un 18% l’any 2021 a Barcelona, segons dades del Ministeri d’Interior. Per aquest motiu, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, preferia parlar aquest dilluns de “sensació d’inseguretat”, malgrat admetre que “serà un dels punts forts del nou govern”.
Sigui com sigui, les dades actualitzades, que ha presentat aquest dijous al vespre l’Ajuntament, frenen l’optimisme al nou consistori: els fets delictius a Barcelona se situen un 10,4% per sota en el primer semestre d’enguany respecte al mateix període del 2019, però augmenten un 13,7% respecte al 2022. Aquestes dades, entre altres, són les que ha valorat la Junta Local de Seguretat de Barcelona, presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. En acabar, el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, que s’ha felicitat pel to de la trobada entre Mossos i Guàrdia Urbana, ha remarcat que les dades “són les que són” i que hi ha “una necessitat important de millora”.
Frenar la multireincidència, la tasca pendent
El furt –robatori sense violència– és el delicte més comú de Barcelona. De fet, aquesta tipologia suposa gairebé la meitat dels delictes detectats (49,2%). Tot i que continuen bastant per sota dels indicadors de 2019, els furts han augmentat un 17,2% respecte al primer semestre de 2022. És més, gairebé tres de cada quatre furts es produeixen a la via pública i en establiments comercials mentre que la resta tenen lloc al transport públic. Els robatoris amb força també pugen, en aquest cas, un 8,4%. Més de vuit de cada deu robatoris es produeixen al carrer, i els lladres normalment actuen sense armes i no cometen lesions a les víctimes.
En aquest context, el fenomen que més preocupa és el de la multireincidència. De fet, els 5 lladres multireincidents més actius a la ciutat han estat detinguts 112 cops entre gener i juny de 2023, i entre tots cinc acumulen 203 antecedents, segons dades del mateix Ajuntament. La multireincidència ja va ser un dels temes que va marcar el debat electoral el 28M. La majoria de partits van demanar més policia al carrer i, part de l’oposició va criticar a l’executiu de llavors la “manca de confiança” en la policia. D’altra banda, ERC va sortir del discurs general per proposar deu jutjats de proximitat, un per districte, per millorar l'”agilitat” del sistema i eliminar “la sensació d’impunitat”.
En aquest sentit, Albert Batlle reconeix que cal “reforços judicials” a Barcelona. Malgrat que el Codi Penal ha incorporat recentment el fenomen de la multireincidència, el tinent d’alcaldia reconeix que els efectes encara són “molt limitats” i demana a l’Estat “fer un pas més”. Mentrestant, el responsable de seguretat de l’Ajuntament continua fiant-ho tot al grup Titani, creat per perseguir lladres de rellotges de luxe, i al pla Tremall, que reforça les zones més delictives amb més equips policials.
Els delictes sexuals continuen creixent
Tot i les dades a l’alça de furts i robatoris, cap d’aquests dos delictes creix tant com les estafes o els de violència sexual. Els primers augmenten un 26% respecte als primers mesos de 2022. Els segons, un 27,4%. Entrant al detall de les xifres, les agressions sexuals pugen de 412 a 525; i la violència de gènere i domèstica, de 2.128 a 2.490. I encara una dada més: els abusos sexuals es disparen un 142% en dos anys, passant dels 36 detectats el 2019 als 92 de 2023. Una xifra que també podria estar vinculada a l’augment de persones que denuncien aquests fets.
En els darrers anys, l’Ajuntament ha iniciat moviments quirúrgics, com ara el Servei d’Atenció a la Víctima i els anomenats “itineraris segurs”, una espècie d’escorta policial que va del transport públic als principals locals d’oci nocturn, amb l’objectiu de generar seguretat a les usuàries d’aquests locals. L’intendent major de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, ha confirmat que aquests itineraris seguiran vigents aquest estiu perquè “baixen els delictes de forma objectiva”. El cap de la Urbana, a més, ha volgut remarcar que aquests espais també han tingut canvis urbanístics per millorar l’enllumenat dels carrers.
La lluita contra la “sensació d’inseguretat”
“Si preocupa a la gent, ocuparà el nou alcalde”. Aquesta és una de les frases que més va repetir Jaume Collboni durant la campanya electoral. Demanava a l’esquerra “no girar l’esquena al problema de la inseguretat”. Durant els seus primers cent dies al capdavant de l’Ajuntament, el nou alcalde ha fet un esforç per situar aquest aspecte al capdavant de les ocupacions de l’executiu. I ho fa amb una recepta clara: més policia al carrer. Una de les seves primeres trobades com a alcalde ha estat a Ciutat Vella, un dels districtes més castigats, i amb la Guàrdia Urbana. El nou govern incorporarà un centenar d’agents més de l’habitual durant aquest estiu, però sobretot per reforçar les àrees de platja. No seran els únics efectius nous, ja que la Generalitat de Catalunya també enviarà 220 Mossos més a Barcelona aquest estiu.
Mentrestant, el nou govern treballa per fer més restrictiva l’ordenança de civisme. Per fer-ho, necessita l’aval del plenari de l’Ajuntament, el qual podria aconseguir simplement amb els vots favorables de ‘TriasxBCN’. És més, el grup municipal de Junts és un dels que més pressió va fer durant l’anterior mandat per modificar aquesta normativa. Mentrestant, però, l’Ajuntament ja ha demanat a la Guàrdia Urbana que opti per aplicar les sancions relacionades amb actes incívics per la forquilla alta. Per citar algun exemple: a partir d’agost, la multa per orinar al carrer passarà de 200 a 300 euros, les pintades a edificis passarà sancionar-se amb 500 euros i beure alcohol al carrer generant molèsties, podria arribar als 1.600 euros. Cap d’aquestes infraccions ocupen llocs punters a les estadístiques, però l’Ajuntament vol llançar un missatge contundent en els primers dies de mandat.
