El seu nom apareixia cada dia als mitjans de comunicació per ocupar la vicepresidència del Govern amb el republicà Pere Aragonès al capdavant. Se’n destacava el seu doble perfil polític i tècnic, a més de l’experiència en un anterior executiu i el fet de ser del pinyol del president Puigdemont. Havia de ser la dona forta de JxCAT a l’executiu i la persona que, sobre el paper, gestionaria els fons europeus anti-covid. De fet, ja es feien travesses per qui podria liderar JxCAT a l’Ajuntament de Barcelona si Elsa Artadi finalment creuava, novament, la plaça de Sant Jaume. Però la cap de files dels junters a la capital del país no ha travessat la plaça, i en el darrer baròmetre municipal la seva formació ha doblat la intenció de vot, passant del 3,5% al 7,2%. Artadi conversa amb el TOT Barcelona deixant clar que ara no és moment de pensar en el 2023, sinó de revertir una tendència que porta, al seu entendre, a una decadència profunda de la ciutat que atribueix al tàndem Colau-Collboni. La també vicepresidenta de JxCAT i diputada al Parlament assegura que es postularà per encapçalar la candidatura dels junters, però insisteix que al seu partit els candidats no es trien a dit.
Vostè estava cridada a ser la vicepresidenta del Govern i consellera d’Economia, però va rebutjar el càrrec adduint el seu compromís amb Barcelona poques hores després que es conegués l’acord entre ERC i JxCAT. Què la va fer decantar per seguir essent regidora? La seva decisió va sorprendre no només els mitjans de comunicació, sinó també dins del partit.
Va sorprendre menys a la gent que està més propera a mi, que m’ha vist treballar i que coneix el compromís que tinc amb la ciutat. És cert que mediàticament va prendre molta volada, però jo he estat dos anys dient que el meu compromís és Barcelona i que seria candidata el 2023 si tinc la confiança del meu partit. Vaig intentar explicar la importància de la paraula donada en un moment en què hi ha desconnexió entre la política i la ciutadania, i sobretot vaig intentar explicar l’emergència que tenim a Barcelona. Com a barcelonina no podia fer res més que mantenir el compromís per aturar i revertir la degradació que pateix la ciutat amb el govern de Colau i Collboni. Un govern inactiu que fa que la ciutat cada dia sigui més insegura, es vagi apagant i anem perdent oportunitats, deixant de projectar-nos al món.
Molts no es creuran que en cap moment vostè es plantegés ser la número dos del Govern de Catalunya.
A mi em va honorar molt que des del partit se’m proposés i se’m consultés. En vam parlar abastament tant amb el president Puigdemont com amb la Laura Borràs i en Jordi Sànchez. Em sento molt honorada per la confiança, però quan els vaig explicar els motius del meu no, ho van entendre perfectament i em van donar tot el suport. És una decisió molt meditada, però és la millor decisió que hem pres com a partit i a nivell personal.
Es veu, per tant, de candidata de Junts el 2023.
Intentaré ser la candidata. Tenim procediments d’elecció per part de la militància, però jo em postularé, perquè no deixo passar oportunitats si no és que realment hi ha un projecte seriós per a la ciutat i amb un gran equip com és el cas.
Aquest “projecte seriós” haurà de competir amb una ERC que els sondeigs apunten com a guanyadora, i que a més, ha explicitat que el seu soci natural és el partit d’Ada Colau. Com pensa JxCAT contrarestar aquest bloc ampli?
Amb la força de la ciutadania, que ha parlat molt clar i que demana al govern que rectifiqui. El 60% dels barcelonins diuen que la ciutat està pitjor avui que l’any passat, però és que el darrer baròmetre era un percentatge similar. La ciutat cada vegada es degrada més, i no parlen de la pandèmia, sinó que el missatge és clar: inseguretat, mobilitat i gestió municipal. Els tres problemes per davant de la Covid, l’atur i fins i tot l’habitatge! Tenim un govern que no dialoga, no consensua i només intenta dividir entre bons i dolents i imposar.
Què ofereix Junts, aleshores?
D’entrada ens sentim molt legitimats per aquest missatge que dona la ciutadania, que Colau, Collboni i els seus socis han de rectificar.
ERC no és oposició, al seu entendre?
ERC és un soci efectiu de Colau i Collboni, i com a tal, és corresponsable de la degradació. És una decisió legítima, però la realitat és una ciutat més insegura, més bruta, més col·lapsada, degradada i en decadència. Un exemple, l’Eixample, una trama resilient que ha acabat, gràcies als blocs de formigó i les pintures, absolutament col·lapsada. Tenim projectes gegantins que no serveixen per a res, una comercialitzadora elèctrica que ni té clients ni és més barata ni resol els problemes de pobresa energètica. O una immobiliària pública que pretén resoldre el problema dels locals buits comprant-ne 30 dels 3.000 que hi ha a Barcelona… L’Hermitage ens posa una denúncia, el porta a porta té aixecats els veïns de Sant Andreu, i tot plegat ve d’un govern dividit i sense rumb per a la ciutat.
Com es reverteix una aritmètica que a hores d’ara fa molt difícil pensar en un govern monocolor de JxCAT que reverteixi aquesta situació que descriu vostè, i que en responsabilitza Comuns, ERC i el PSC?
En aquest moment el nostre objectiu és guanyar les eleccions del 2023. Quan parlem amb la gent i amb les entitats, tothom ens diu el mateix, ‘aquí cal un canvi urgent, us fem confiança’. Realment creiem que som l’única alternativa real i hem demostrat a totes les institucions que sabem governar amb rigor, transparència i retiment de comptes. Apostem pel diàleg i consens en la construcció d’una ciutat que hem de fer entre tots, i no governant només per a uns quants. Aquesta ciutat mil·lenària s’ha pogut fer amb l’esforç de tothom, i això és el que està trencat. Hi ha una imposició, una doctrina que es vol imposar i que desconfia de tots aquells que han fet gran la nostra ciutat. Colau i Collboni governen des del dogmatisme i la ment tancada.
Qui és el soci natural de Junts per Barcelona?
Sincerament, a dos anys de les eleccions, estar parlant de amb qui governarem i amb qui no… Ara ens centrem a fer la millor política, portar a plenaris i comissions iniciatives que resolguin problemes reals de la gent. No estem centrats a fer campanya electoral ni a fer càbales sobre què passarà d’aquí a dos anys. I qui hi estigui pensant perd el temps i no està donant servei a la ciutadania.
Les aliances polítiques no són només per a una campanya electoral, és una qüestió ideològica i de projecte de fons. I l’aritmètica, a hores d’ara, és la que és.
L’aritmètica no sabem quina serà el 2023.
Tercer intent… en el cas de la Generalitat, tant ERC com Junts asseguraven que eren els aliats naturals i que calia fer el que fos per arribar a l’acord. Aquesta màxima no és vàlida en política municipal?
Insisteixo, estem centrats en el nostre projecte per a la ciutadania. Em sembla un error per part dels partits que estiguin pensant més en els pactes i els resultats electorals quan no sabem del cert ni qui seran els candidats. Em sembla una pèrdua de temps, i fins i tot un frau cap a la ciutadania que ens ha escollit per defensar els seus interessos cada dia.
El 2023 la independència serà un eix principal de la candidatura de Junts a Barcelona?
En la gestió, no. En la política dels partits independentistes, evidentment, sí. I crec que el meu perfil no és precisament tebi en aquest sentit, està molt clar on sóc jo i quin vincle tinc amb el president Puigdemont.
Per tant, Junts serà una candidatura independentista a l’Ajuntament de Barcelona.
JxCAT és un partit independentista a tot arreu. Ara bé, la gestió de l’Ajuntament de Barcelona en, per exemple, la mobilitat, s’ha de veure en clau independentista? No. Però a l’Ajuntament també s’ha de fer política i no només gestió. Mantenir la foto del rei a la sala de plens és fer política. Com ho seria negar-se a acabar el Tribunal Suprem.
Barcelona és la capital de Catalunya i ha de fer política nacional. Però justament, un dels problemes de Colau és que no fa política nacional. Com a molt, lloa el govern més progressista de la història, però exercir de capital del país? Mai. No recordo que hagi rebut o hagi anat a veure l’alcaldessa de Girona. Ara fa un any i mig, amb el confinament de la Conca d’Òdena, ni tan sols va parlar amb l’alcalde d’Igualada. I quan la justícia li diu que torni a posar la foto del Borbó, com que no té coratge polític, torna a penjar la foto i es posa una mascareta republicana. Colau pretén ocultar la seva covardia política amb una mascareta republicana”
Quin és el problema més greu que té la ciutat?
Ada Colau i Jaume Collboni.
Junts també ha criticat el model de mobilitat del govern municipal. Denuncieu més col·lapse als carrers quan s’esperava una pacificació del trànsit.
Paradigmàticament, en el moment que hi ha menys persones a la ciutat i menys mobilitat perquè no tenim turistes i molta gent teletreballa, tenim la ciutat col·lapsada. Com pot ser? Més col·lapse i més contaminació, és increïble el desastre que han fet, perquè no han volgut entendre la malla de l’Eixample i han decidit posar pals, blocs de formigó o pintar el terra.
L’habitatge també és un problema endèmic de la ciutat. Què proposa Junts en aquest capítol?
Una col·laboració entre el sector públic i privat i reconeguem que el problema, malauradament, no el resoldrem en un dia. I estalviem-nos promeses frívoles de fer 100.000 pisos en un any, perquè generem un debat inútil. I hem de separar l’habitatge social de l’assequible, i demanem que hi hagi una avaluació de les mesures que pren l’Ajuntament. El 30% dels habitatges de protecció oficial estan aturats, posem problemes a la rehabilitació i necessitem tenir un consens i deixar de posar traves al sector privat. L’habitatge assequible permetria ajudar gent jove i també treballar amb fórmules de cessió temporal de terreny al sector privat perquè faci habitatge assequible.
L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona ocupa el centre de debat en termes econòmics i turístics de la ciutat a hores d’ara. Però hi ha un clar rerefons polític per part d’AENA. Com analitza Junts el projecte d’ampliar la tercera pista?
Necessitem que l’aeroport sigui un hub internacional, i aquest és objectiu. I això no és el que diu AENA, que el que diu és que ens allargarà una pista carregant-se un espai natural i que després ja ens posem d’acord en què volem. Per ser un hub, el primer que necessitem és que AENA deixi de bloquejar les rutes internacionals, si això no passa, ja pots allargar pistes i fer terminals, que seguirem tenint el mateix perfil de vol. Som la ciutat millor connectada de radi curt d’Europa però AENA bloqueja els vols internacionals, i AENA està fent una campanya al PSOE i una campanya insultant en què diu que si no acceptem la tercera pista, no anem a queixar-nos que no s’inverteix. I sap perfectament que el projecte que planteja en un power point no passarà el filtre de la Comissió Europea. Per tant, és una burla. Quan tinguem les rutes desbloquejades, ja mirarem si cal o no ampliar. Però ens han portat a una trampa i ara el debat és si allargar o no la pista. Però el debat ha de ser quin model de ciutat volem, i Junts vol una ciutat connectada amb el món i apostant per la ciència i el coneixement. I per això hem ser un hub.
