La patronal Pimec ha organitzat el primer debat electoral del 28M amb cinc candidats, i ho ha fet com si fos un debat televisiu d’alt nivell, amb cronòmetre i amb els candidats ben ensenyats perquè no es trepitgessin. Però a més, ha afegit un divertiment: un sorteig entre els cinc perquè formulessin una pregunta a un altre candidat. Una mena d’amic invisible que, per atzar del sorteig, ha donat unes combinacions prou interessants.
Collboni pregunta a Colau
Senyora Colau, quants llocs de treball es deixarien de crear si no es fa l’ampliació de l’aeroport?
“L’única garantia que tinc quan AENA va fer la proposta és que vindrien 20 milions més de turistes a Barcelona, que no hi caben. I no hi havia cap estratègia per als vols estratègics intercontinentals”
Trias pregunta a Collboni
M’agrada que m’hagi tocat vostè. És psicodèlic, vostè estava al govern i ara està fora. Com que jo guanyaré, vostè em donarà suport com a alcalde?
“No crec que guanyi vostè, guanyaré jo, no em presento per fer alcalde ningú que no sigui jo mateix. Jo parlaré i dialogaré amb tothom, a diferència de vostès, que se salten les línies vermelles. Si jo respectaré el resultat? Evidentment que ho faré”.
Sirera pregunta a Maragall
Vostè ha donat suport als pressupostos municipals els darrers anys, que tenen impostos i taxes més altes de tot l’Estat. Amb aquest infern fiscal que vostè propugna, com es pot ajudar a les pimes?
“Vostè té obsessió per posar la fiscalitat en primer pla, però és molt obvi que si es mira les dades de l’evolució de l’economia veurà que això no va per aquí”
Maragall pregunta a Sirera
Vostè farà alcalde al senyor Xavier Trias?
“De cap de les maneres faré alcaldessa Colau, però a vostè tampoc. I és veritat que Barcelona ha de ser governada. I Collboni governa la ciutat de Barcelona, la més insegura d’Espanya. Això posa les coses molt difícils. Trias tampoc va ser un dels millors alcaldes de la ciutat, però amb el que ha vingut després sembla el més alt i el més guapo”.
Colau pregunta a Trias
Vostè està més a prop d’Ayuso, de no complir la llei de regulació del preu de l’habitatge?
“L’Estat i les administracions públiques no hem fet tot el que havíem de fer. I hem de canviar d’actitud. Aquesta llei és oportunisme polític electoral, i cal buscar la forma d’entesa i col·laboració no només amb un nucli de gent per un consens. No entenc la desobediència, si hi ha una llei, hi és, però com s’aplica a Barcelona? Tenim les nostres necessitats”.