L’Ajuntament de Barcelona ha tancat el 2024 amb un superàvit de 45,2 milions d’euros, cosa que demostra la recuperació econòmica de la ciutat després del dur impacte de la pandèmia de la covid. Es tracta del segon any consecutiu en què el consistori aconsegueix tancar l’any en positiu, ja que els exercicis del 2020, 2021 i 2022 es van tancar amb dèficit a causa del sobreesforç per l’emergència sanitària. La liquidació del 2024 revela també que s’han executat 3.589 milions d’euros, el 93,4% del pressupost, el volum més gran de despesa no financera executada fins ara a la història del consistori. Per altra banda, però, els resultats d’enguany també mostren un descens “lleuger” de l’endeutament, que es manté estable en el 29% dels ingressos corrents, per sota del 30,7% amb què es va tancar el 2023.
En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’economia, Jordi Valls, ha volgut treure pit de les xifres i ha assegurat en roda de premsa que la salut econòmica de l’Ajuntament és “extraordinària”: “Invertim més que mai, tenim unes bones ràtios d’endeutament, un estalvi brut solvent, una bona qualificació per part de les agències de ràting i intentem pagar més de pressa que mai”, ha resumit Valls sobre el balanç presentat.
Barcelona tanca l’any amb una economia estable
El tinent barceloní ha destacat la capacitat del consistori de mantenir una economia estable a la ciutat. Per exemple, en referència a l’estalvi brut pressupostari -és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses corrents-, el govern municipal de Jaume Collboni es va marcar l’objectiu d’aconseguir una ràtio de solvència d’entre el 15 i el 20%. En aquest sentit, el balanç d’enguany mostra que la ciutat ha tancat el 2024 amb una ràtio del 18,2%, 653 milions d’euros, dins la forquilla estipulada per l’executiu barceloní. Per altra banda, el deute de l’ajuntament amb els bancs se situa en els 1.035,7 milions d’euros, per sota del 30% dels ingressos. Això demostra, segons l’Ajuntament, la capacitat del govern de Jaume Collboni per mantenir l’esforç inversor i, paral·lelament, mantenir el nivell d’endeutament molt per sota del límit que marca la llei d’hisendes locals.
