“Estem contents amb el programa Reallotgem”, ha assegurat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, aquest dijous al Ple del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona opina radicalment diferent. “El programa no està assolint els seus objectius”, han assegurat. Fonts de la regidoria d’Habitatge expliquen al TOT Barcelona que amb aquest pla de la Generalitat en matèria d’habitatge només s’ha aconseguit un acord de lloguer per 17 famílies de les 400 afectades per una ordre de desnonament. Això és un 4% dels casos.
Què diu el programa Reallotgem? En un primer moment, estava pensat com una proposta d’estímul per tal que els propietaris de pisos buits cedissin els immobles a l’administració pública a canvi que la Generalitat pagués un lloguer per avançat de 18 mesos. Així, el propietari disposava d’un lloguer ja cobrat i l’administració podia alleugerir les meses d’emergència de l’habitatge d’arreu de Catalunya. A més, amb aquesta mesura facilitava que persones vulnerables tinguessin un sostre on dormir, a canvi de pagar un lloguer, en aquest darrer cas a l’administració, en funció de la seva situació particular. Qui s’encarregava de fer les gestions eren els ajuntaments, que rebien una compensació econòmica per cada pis captat.
Més tard, aquest programa s’ha modificat i s’ha encaminat a aturar els desnonaments. Per tant, els esforços deixen d’estar centrats en la captació d’habitatge buit per passar a estar-ho en la voluntat de fer que les persones vulnerables que tenen una llar, encara que no puguin pagar el lloguer, no se les expulsi de l’habitatge. És aquí on l’Ajuntament de Barcelona considera que la Generalitat ha fallat en el seu objectiu.
Sense emergència imminent, la Generalitat no actua
“El principal obstacle que presenta Reallotgem2 és el detall d’exigències per poder-s’hi acollir. Només 68 de les 400 unitats familiars complien els requisits, tot i que totes es troben en situació de vulnerabilitat“, critiquen. En aquesta línia, sostenen que el 83% dels desnonaments de la ciutat queden desprotegits per aquest programa. Moltes d’aquestes persones, en haver aconseguit una suspensió de la data de desnonament, en virtut de mesures com la moratòria dels desnonaments del govern espanyol, vigent fins al 28 de febrer de 2022, no queden emparades pel nou programa Reallotgem. Dit d’una altra forma, si no hi ha una emergència imminent que la família serà desnonada, la Generalitat no actua fent servir aquest pla.
“Creiem que [el programa Reallotgem] és una gran eina, el que passa és que ens l’hem de creure tots”, ha afirmat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, en seu parlamentària. “Si el programa Reallotgem l’hem d’ampliar, ja ho farem”, ha dit. Des de la Generalitat asseguren haver aturat 328 desnonaments d’un total de 570. Tanmateix, només en 78 casos el propietari ja ha signat un compromís dient que no demanarà l’expulsió dels llogaters. Per tant, un 13,7% ha acabat en èxit.
En el cas de Barcelona, nou de cada 10 desnonaments s’aturen, explica l’Ajuntament. “Ens hem posat a disposició de la Generalitat per compartir la nostra experiència en la gestió de l’emergència residencial i fer que el programa aconsegueixi que les famílies afectades puguin romandre a casa seva de manera estable, redissenyant-lo perquè permeti actuar de forma preventiva i efectiva”, afegeixen.
