Quatre de cada deu barcelonins no voten a les eleccions municipals. Des de les primeres eleccions de la represa democràtica el 1979 i fins al 2019, la participació ha estat del 59,28% de mitjana. I als comicis de fa quatre anys va ser força superior, un 66,2%. Aquest diumenge s’espera que la participació torni a la mitjana del 60%. Justament, la participació és un element clau en el repartiment de regidors entre els partits, sumat al mínim del 5% que la llei estableix que s’ha d’assolir per començar a entrar en el repartiment de regidors per la fórmula d’Hondt. I si un partit supera el 5%, té els dos regidors al sac. Li va passar al PP de Josep Bou, que va aconseguir el 5,01% i va endur-se dues cadires. En aquestes eleccions, la disputa per baix serà entre molts partits: PP, Cs, Valents, VOX, CUP i un Barcelona Ets Tu que no apareix en cap enquesta oficial, però que el partit assegura tenir-ne de pròpies que els donen entre 3 i 4 regidors.
La barrera del 5%
Si ens fixem en dades del 2019, quants vots necessita un partit per aconseguir entrar en el repartiment de vots? El PP gairebé ho va clavar amb 37.786 vots per obtenir els 2 regidors, amb una participació sis punts per sobre de la mitjana. I com influeix la participació en les expectatives dels partits? Molt resumidament, als més petits els convé que la participació sigui baixa, així com als que tenen un vot molt fidel i no pateixen tant l’abstenció, mentre que una participació alta afavoreix sempre les sigles més grans i, per tant, més votades.
En concret, els partits que tenen els seus votants sempre mobilitzats, així com els partits amb menys vots, són els que surten més beneficiats d’una baixa participació. En el cas de Barcelona, és Ada Colau (Barcelona en Comú) qui, dels partits grans, té un votant més fidel, conscienciat i mobilitzat. I també a la ciutat hi ha els partits amb menys força que també surten beneficiats si la gent es queda a casa, perquè el repartiment de regidors els arriba abans. És a dir, calen menys vots per obtenir un regidor. Són els ja anomenats: PP, Cs, VOX, Valents i CUP. Per contra, els partits amb electors més transversals, és a dir, que fàcilment poden canviar de papereta, són els que poden veure’s més castigats per una participació baixa.
Ara bé, en aquest 28M, el fet que hi hagi una batalla tan intensa entre quatre candidatures per guanyar, Comuns, PSC, Trias i ERC, pot empènyer alguns votants a fer vot útil i deixar de votar formacions menors, de manera que no arribin al 5% tot i la participació baixa.
2 
