Passen els dies, baixen les temperatures, augmenta el vent, i el tall de l’avinguda Meridiana no se’n ressent. De fet, la sensació és la contrària. Avui hi havia més gent cap altra vegada. I això que és el dia número 29 que els veïns baixen a protestar per la sentència condemnatòria contra l’independentisme, entre altres coses. “No sé si és que hi ha impotència per no pujar a la Jonquera o és la indignació pel que va fer ahir la BRIMO, però cada cop som més”. Ho comentava l’Andrea Sardà, una de les joves que s’hi apropa diàriament amb els amics. Es refereix a l’aparició durant la nit d’aquest diumenge de cinc furgonetes dels antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Per sorpresa, van identificar dues persones i van desfer el bloqueig al trànsit. La resposta dels barcelonins, un dia després, ha estat la de presentar-s’hi de nou, encara amb més força.
No volen, però, que es repeteixi la situació d’incertesa que els va envair ahir amb l’arribada dels antiavalots. Per això, quan aquesta nit l’assemblea intentava encetar els diversos temes que tenien pendents abordar, una veu ha interromput el moderador: “Podem tractar primer de tot què fem si apareix la BRIMO?”. Minuts després, els veïns debatien quina era la millor opció estratègica per respondre a una eventual arribada dels Mossos d’Esquadra. Alguns hi aportaven l’experiència dels moviments socials. Altres, opinaven segons els semblava el que comentaven els entesos. “A mi em fa molt de respecte, això, Maria Rosa”, confessava una senyora a la seva acompanyant.
El comptador diari de la Meridiana ja assenyala que s’han fet 29 talls / D.C.
Eren més de 100 persones debatent sense micròfon, megàfon, ni aparells que ajudessin a escampar el so. Havien de fer silenci i el feien. La veu del moderador és la més agreujada, però l’invent funcionava. Les decisions es prenien. I també es feia autocrítica. Comentaven que hi ha hagut algunes activitats que s’han intentat impulsar i que no han quallat. Cal fer revisió.
Entre els culs asseguts a terra hi havia cares conegudes de l’anterior reportatge del TOT Barcelona a la Meridiana. Hi era l’Hermínia, la dona de 68 anys que s’apropa, tota sola, allà on hi hagi moviment al carrer. Sigui a la Meridiana o a l’aeroport del Prat. També hi havia l’Andrea Sardà i la seva colla. Si fa quinze dies el seu grup d’amics baixava cada nit una cadira de rodes al tall, ara ja en són dues. També han aparegut els guants a les mans. I ara, a més, el moviment ja té grup de Telegram. Els meridians, aquella barreja de veïns indignats i joves amb set de canvis profunds, no només són més, sinó que estan més ben preparats.
