La proposta d’ordenances fiscals de Barcelona per al 2025 posa el focus en l’activitat turística. La intenció del govern de Jaume Collboni, juntament amb Barcelona en Comú i ERC, és incrementar la pressió fiscal en un sector que, si bé genera riquesa i llocs de feina, quan es transforma, com és el cas d’ara a la ciutat, en quelcom massiu i moltes vegades descontrolat, convé posar-hi fre. I una de les maneres de fer-ho és augmentant les taxes i els impostos als empresaris del sector turístic i als visitants. Dit clar i català, qui vulgui visitar Barcelona, que pagui.
El turisme massiu té efectes molt negatius. L’increment dels preus del lloguer en alguns dels barris més turístics, l’especulació immobiliària i l’expulsió del veïnat són algunes de les pitjors conseqüències. Però la massificació turística també col·lapsa el transport públic i els punts de major afluència de l’espai públic, embruta carrers i places i obliga a despeses milionàries de les administracions en àmbits tan diversos com la neteja i la seguretat. Sembla obvi, per tant, que si un turista vol visitar Barcelona, que pagui. I els diners que es recaptin serveixin per pagar les despeses que generen els turistes o perquè hi hagi un retorn social cap als barris més afectats.
Entre altres mesures, el govern de Collboni ha proposat per al 2025 és augmentar l’IBI als Béns Immobles de Característiques Especials (BICE), com les terminals de creuers, i als hotels de luxe, una iniciativa que coincideix amb la dels Comuns. També es vol gravar amb una nova taxa l’estança dels autocars turístics a la ciutat, que multiplicarà per quatre el que aquests vehicles paguen al dia, i Barcelona en Comú que es dobli el preu per entrar al Park Güell.
Però si una proposta és del tot necessària -i, a parer meu, la més encertada-, i que ja apliquen altres ciutats, és un increment important de la taxa turística per persona i nit. La idea l’ha llançat a ERC. Els republicans volen que el recàrrec municipal es dobli i passi dels quatre euros actuals als vuit euros. Els ingressos serien, segons els càlculs dels republicans, de 192 milions d’euros, amb 50 milions de beneficis nets. S’imaginen tot el que es pot fer amb 50 milions? Doncs, això, posem fil a l’agulla perquè aquest increment sigui possible. I com més aviat, millor.
Una de les millors coses de la política actual és l’absència de majories absolutes o, si es prefereix, que l’escenari a banda i banda de la plaça de Sant Jaume està fragmentat. Calen acords per quasi tot. Collboni governa amb només 10 regidors, un fet que, en el cas de les ordenances fiscals, l’obliga a negociar amb Comuns i republicans els impostos i taxes de l’any vinent. I molt probablement, d’aquestes negociacions en sortiran acords millors per la ciutadania. Al Parlament, passa tres quarts del mateix: Salvador Illa governa també en solitari i haurà de fer concessions a republicans i Comuns en l’àmbit turístic. De moment, la nova directora de Turisme de Catalunya, Cristina Lagé, ja ha obert la porta a crear nous impostos turístics.
Ja va sent hora que el que embruten els turistes ho paguin ells i no, com fins ara, en bona part, els ciutadans de Barcelona. Mentre continuem en xifres tan elevades de visitants -prop de 8,5 de milions de persones entre gener i agost que han dormit a la ciutat-, la pressió fiscal al sector ha de continuar.
1 
