“Ojalá á tu lectura baste la débil luz de mi talento: Este es el fin de mi sincero intento“… Aquesta era la proposta de l’editor del Diario de Barcelona, Pere Pau Husson de Lapazaran, un dilluns 1 d’octubre de 1792 per a la ciutat de Barcelona, que a partir d’aquell dia passava a disposar d’un mitjà modern i de gran difusió que acabaria guanyant-se el títol de degà de la premsa continental.
Bé doncs, passats dos-cents vint-i-nou anys, aquesta continua essent la voluntat editorial de Tot Barcelona; oferir a la ciutat un mitjà de comunicació útil, àgil, de llarg abast i arran de carrer. Així ho vam plantejar fa tres anys, quan el Grup Món va emprendre una iniciativa comunicacional que vol enllaçar amb la millor tradició del periodisme barceloní i amb la immensa activitat d’una ciutat que entenem -com mana i demana el nostre subtítol- que és la capital d’aquest país.
Han estat tres anys intensíssims, vertiginosos. Temps de transformació d’una ciutat que no ho ha tingut fàcil perquè ha hagut d’encarar debats i cruïlles que no sempre ofereixen una solució evident. En aquest temps, Barcelona ha hagut de respondre a preguntes que, sovint, són universals, però que requereixen una estratègia local clara i definida. I, en la majoria dels casos, les incògnites han persistit, davant d’una notable perplexitat de l’opinió pública. Per això Tot Barcelona s’ha convertit en una eina periodística de primer nivell, en una ciutat activa com sempre, però desconcertada com mai. Un diari de velocitat digital, però de lectura pausada.
Avui Tot Barcelona és un projecte consolidat i ple d’idees. Un deute a la ciutat que, si se’m permet l’apunt autobiogràfic, tranquil·litza la consciència professional d’un periodista que va viure el tancament d’aquell Nou Diari de Barcelona que, passats dos segles, va sortir al carrer, per darrera vegada, el 28 de gener de 1994. En definitiva, gràcies per aquests tres anys de creixement i, sobretot, per omplir de futur el periodisme barceloní.
