A la darrera Audiència Pública del Districte de Ciutat Vella, vaig sentir una resposta que em va deixar sorprès. Parlant de la calor i dels refugis climàtics, el regidor del districte va recomanar a les veïnes que, si passaven calor, podien anar a un centre comercial, i va afegir que ell mateix ho feia servir com a refugi climàtic. Sincerament, una resposta totalment desafortunada.
No ho dic per atacar ningú. Ho dic perquè a Ciutat Vella, i especialment al Raval, la calor no es viu igual que en altres zones de la ciutat. Hi ha veïns i veïnes que no disposen de les mateixes condicions a casa seva, i quan arriba una onada de calor això es nota molt.
Per això, quan l’Ajuntament de Barcelona, i especialment el Districte de Ciutat Vella, parla de refugis climàtics, ha de fer-ho amb molta cura I sensibilitat. Un centre comercial no és un equipament públic. No és una biblioteca, no és un centre cívic, no és un casal de gent gran, no és un espai municipal.
Aquesta ocurrència del regidor del districte és totalment inapropiada. El Raval necessita espais públics oberts, accessibles, ben senyalitzats i propers. Necessita refugis climàtics reals, pensats en les veïnes. Un clar exemple els pisos municipals propietat de l’Ajuntament no tenen aire condicionat.
Perquè el problema de la calor no afecta tothom igual. No és el mateix passar l’estiu en un habitatge amb bones condicions que en un pis on la calor s’acumula durant tot el dia. No és el mateix tenir alternatives que no tenir-ne cap. I això, a Ciutat Vella, ho coneixem perfectament. No oblidem que la mitjana de la superfície dels pisos a Ciutat Vella és 62 m, en edificis amb una antiguitat mitjana de 112 anys, molt per sobre de la mitjana de Barcelona, situada al voltant dels 74 anys segons el cadastre.
Per això em preocupa que es normalitzi aquesta idea.
Barcelona parla molt de ciutat cuidadora, de drets i dignitat. Però aquests discursos acaben com a bones paraules que no es materialitzen. S’han de notar quan fa calor, quan el veïnat necessita espais dignes i quan l’administració ha de donar una resposta contundent, estem davant un repte CLIMÀTIC en majúscules. No podem deixar que la resposta acabi sent: ‘Aneu a un centre comercial’.
No es tracta de criticar ningú. El problema és polític. És de fons. És preguntar-nos si realment els equipaments públics arriben a tothom, informant les veïnes de què disposen de diferents punts climàtics.
Com a veí de Ciutat Vella i com a exconseller del districte, crec que aquest debat s’ha de fer. Amb respecte, empatia i sensibilitat en especial a les famílies vulnerables. Un refugi climàtic hauria de ser prioritat de salut pública.
