Les coincidències a vegades les carrega el diable. Coincidint amb l’arribada del Tour de França a Barcelona, s’ha sabut que el Club Esportiu Europa es planteja baixar de categoria, de primera a segona RFEF, per tornar abans al Nou Sardenya. El club històric de la Vila de Gràcia es troba en una situació d’inviabilitat econòmica i suma, després de jugar una temporada a Can Dragó, entre 400.000 i 500.000 euros en pèrdues. El club ha demanat ajut a l’Ajuntament de Barcelona, però aquest només li hauria ofert deixar de pagar el lloguer de Can Dragó, segons el que diu l’Europa i el seu president, Hèctor Ibar, al TOT.
Només portar el Tour de França a Barcelona ha suposat pagar 9,6 milions d’euros. A aquests costos, caldrà afegir-hi altres despeses, com la pavimentació de 85.000 metres quadrats de carrers, l’increment de l’oferta del metro, el desplegament especial de Guàrdia Urbana i la neteja, entre altres. Ras i curt, l’Ajuntament té diners per organitzar el Tour, col·lapsar la Sagrada Família, fer tancar les terrasses de l’avinguda de Gaudí en plena temporada estiuenca i provocar talls massius de trànsit, però sembla que no hi ha intenció d’ajudar com cal a un club històric de la ciutat, fundat el 1907. El mateix Club Esportiu Europa titlla l’oferta municipal “d’insuficient”.
El problema de l’Europa fa temps que s’arrossega. La temporada 2024-2025 va pujar a primera RFEF, una categoria en la qual la Reial Federació Espanyola de Futbol obliga a jugar amb gespa natural i el camp de l’Europa, el Nou Sardenya, no en té. Després de perdre un any, aquesta primavera l’Ajuntament -titular de les instal·lacions- es va comprometre a posar la gespa natural. Però les obres són estructurals i requeriran un estudi tècnic complex sobre la viabilitat i la seguretat de l’obra, la qual cosa farà que les reformes no estiguin enllestides fins a l’agost del 2027 com a molt aviat. La situació ha abocat la directiva a fer una consulta amb els socis en la qual planteja baixar de categoria per tornar abans al Nou Sardenya o bé continuar un any més jugant fora de casa per mantenir-se a primera RFEF, amb els costos econòmics que això suposa.
Ajudar l’Europa com cal no hauria de generar cap dubte al govern de Jaume Collboni, com tampoc hauria de ser-ho recuperar instal·lacions olímpiques de la ciutat deixades de la mà de deu, garantir que clubs de futbol base de la ciutat puguin jugar amb garanties i en condicions salubres o evitar que clubs emblemàtics com la Unió Esportiva Sants faci més de seixanta anys que visquin un exili per falta de camp propi.
Vivim en una ciutat aparador i gastem milions d’euros per continuar sent una ciutat aparador. L’Ajuntament no para d’organitzar esdeveniments massius per projectar Barcelona al món, com si això fos necessari, o per poder passar a la història de la ciutat i poder dir: ‘Jo vaig organitzar això’. El darrer cas és el Tour, però el problema no és el Tour, sinó la suma de moltes cites discutibles amb inversió municipal, com la Copa Amèrica de vela, la visita del papa Lleó XIV, la Fórmula 1 al passeig de Gràcia i tantes altres a les quals s’han abocat xifres desorbitades.
