La revolta dels catalans

El català és una llengua menyspreada. Ho és en molts punts de Catalunya, i molt especialment a Barcelona. De casos, n’anem sobrats a la capital del país. El darrer ha estat, aquesta mateixa setmana, a la gelateria Dellaostia de Gràcia, en la qual la parella d’un conseller d’ERC del districte de Gràcia, Guillem Roma, va ser increpada per demanar un gelat en català, amb menció inclosa al “Reino de España”. Però abans, el català va ser discriminat en un acte institucional de l’Ajuntament. I hi ha ciutadans que s’han trobat que se’ls ha negat l’atenció mèdica pel fet de parlar en la llengua oficial de Catalunya -com ha passat a la Clínica Diagonal d’Esplugues-, o no han pogut demanar una cançó en català perquè una cambrera del Cafè Berlín de Barcelona odiava “todo lo catalán”.

La llei empara la ciutadania a parlar en català. Però, tot i això, aquest dret és sistemàticament atacat. L’agressió que va patir la veïna de Gràcia a la gelateria Dellaostia podria haver estat la gota que ha fet vessar el got i, a partir d’ara, serem molts més els que no canviem d’idioma quan entrem en un establiment o un equipament privat o públic de Catalunya. Ha trigat a passar, però la revolta dels catalans en defensa de la seva llengua ha començat. En alguns casos, serà silenciosa; en altres, tindrà un ressò més gran a les xarxes o els mitjans, però ja no hi ha marxa enrere.

No és de rebut que es vandalitzés la gelateria de Gràcia, amb una pintada que deia “feixistes de merda”. Fer-ho dona ales als mitjans espanyolistes i a la dreta més casposa a generar més odi cap a Catalunya. Però com explicava fa uns dies l’editor del Grup Món, Salvador Cot, la catalanofòbia és combatuda per la societat civil perquè les discriminacions lingüístiques no se sancionen. Dit clar i català, les administracions no actuen.

Des del govern municipal del PSC, el tinent d’alcaldia Albert Batlle ha fet, aquest dijous, una crida a complir la normativa en un context d’emergència lingüística, especialment entre els joves, ja que només un terç de la ciutadania utilitza el català de manera habitual. Esperem que les paraules de Batlle no caiguin en el buit. Però no ens enganyem, només amb multes no ens en sortirem: calen altres polítiques que reactivin l’ús social del català i el facin atractiu entre els joves. La creació d’un hub de continguts en català que impulsarà l’Ajuntament de Barcelona pot ser un primer pas.