La Rambla, zona zero de la nova Barcelona

Jordi Coronas, president de del Consell de Ciutat Vella i portaveu del grup municipal d'ERC, reclama aprofitar el moment crític per repensar a fons el passeig els barris que l'envolten

Estem, les barcelonines i barcelonins, orgullosos de la Rambla dels darrers anys? Crec sincerament que la Rambla ha deixat de ser un espai referent per a la gent de la nostra ciutat. L’hem deixada en mans de la massificació turística, dels creueristes, de l’especulació immobiliària i de tots els interessos creats arran d’aquesta globalització econòmica sense aturador. Bé, no seria just si no reconegués que encara tenim alguna possibilitat de canviar les coses gràcies a entitats com Els Amics de La Rambla i molts comerciants i entitats culturals i ciutadanes que han resistit durant aquests anys per no regalar-la del tot. Una Rambla que hem recuperat en ocasions concretes com la Diada de Sant Jordi o en activitats promogudes per les entitats ramblistes com ara El Tast de La Rambla o la Festa del Roser.

Era el segle XV quan, amb la construcció de la Muralla del Raval i la desviació del torrent que hi baixava, aquest espai va esdevenir ideal per al passeig i l’oci. La ciutadania va conquerir aquest escenari i va iniciar així la història d’un referent d’àgora ciutadana. Des de les execucions públiques al Pla de la Boqueria, la instal·lació de diverses ordes religiosos com els Caputxins, la construcció de palaus com el de la Virreina o el Palau Moja, la Rambla es va omplir d’activitat, de comerç, de passeig, de cultura, de religió.

El segle XIX va suposar un conjunt de canvis importants, també per a la Rambla, quan després de la guerra entre liberals i carlins i la revolta contra l’Església es va decretar la desamortització de Mendizábal. La recuperació d’espai urbà va permetre desenvolupar la plaça Reial, El Liceu i La Boqueria i, també, la instal·lació de la Font de Canaletes. Van arribar la revolució industrial, les floristes, l’Exposició Universal i la construcció del monument a Colom.

La Rambla es va convertir doncs, en l’epicentre i la inspiració de molts intel·lectuals com Gaudí, Dalí, Lorca… d’institucions culturals com El Liceu, El Capitol, El Poliorama o el diari La Rambla, que va donar lloc a les celebracions de les victòries del Barça a Canaletes. Quantes converses i reflexions de gran interès ciutadà s’han dut a terme a llocs com el Cafè de l’Òpera, als diversos restaurants de la plaça Reial o a la cocteleria Boadas? Quantes d’aquestes converses van canviar la realitat? Quantes històries han sorgit a la Rambla com la de la Monyos?

Malauradament, la Rambla també ha estat escenari i testimoni del terror amb atemptats com el del Liceu l’any 1893 o el més recent en plena avinguda l’any 2017.

En definitiva, la Rambla sempre ha estat referent històric per als barcelonins i barcelonines. Un lloc molt especial de la nostra ciutat i, per extensió, del nostre país. Motor de canvis transformadors i font de vivències que han ajudat a construir la Barcelona que coneixem.

La Covid-19 ha significat una aturada d’aquesta dinàmica. Sense turisme, les botigues de souvenirs i la restauració pateixen les conseqüències. Els equipaments culturals, també. Però més enllà de tot això també s’ha posat de manifest que als barris que voregen la Rambla, el Raval o el Gòtic, l’economia submergida i el treball precari eren font de subsistència de moltes persones que ara han de fer cua als menjadors socials. L’entorn de la Rambla és un mostrari de vides en risc d’exclusió, de persones sense llar, de drogodependents i de persones grans que viuen soles en habitatges molt degradats. Ara caldrà posar especial atenció a aquestes persones que pateixen les conseqüències de la crisi de manera molt més crua i directa, però no ens podem limitar a això.

La Covid-19 també ens ha ensenyat que hem de canviar moltes coses. Hem de transformar la ciutat en un espai de vida d’escala humana, d’economia més sostenible i equitativa des d’un punt de vista social. I en aquest sentit la Rambla és un espai d’oportunitat. Si volem que la ciutadania recuperi aquest indret magnífic hem d’actuar. Tenim molts projectes urbanístics, culturals, socials i econòmics sobre la taula pendents d’execució i ara és l’hora de dur-los a terme. És hora de posar tot això en ordre i prioritzar les accions. Necessitem canvis en el sector de la restauració que afavoreixin la qualitat per damunt de la quantitat. Menys tancs de cervesa i ‘paellador’ i més cuina mediterrània i internacional de qualitat i bons vins. Menys botigues de souvenirs i més comerç especialitzat en productes de qualitat. Necessitem projectes culturals sòlids i a l’abast de tothom i que la Rambla torni a ser l’epicentre urbà de la flor. Un lloc per passejar i aturar-se perquè hi passen coses de gran interès.

Podem fer de la Rambla el rovell de l’ou dels grans canvis a Barcelona, començant per ella mateixa i fent que aquests canvis s’estenguin com una taca d’oli als barris que l’envolten i, perquè no, a tota la ciutat i arreu del país. Però les coses no passaran per si soles. Hem de treballar ara els canvis de demà, amb plans d’usos que s’ajustin a aquest canvi de model, amb una transformació urbanística que permeti que passin coses positives a l’espai públic, amb un projecte cultural que aglutini tots els equipaments i es traslladi al carrer, amb polítiques d’habitatge al voltant de la Rambla i afavorint la transformació comercial. Podem fer-ho, però amb poder no és suficient, cal fer-ho. Fem-ho ajuntant forces amb les entitats ramblistes i amb totes les administracions i institucions que en formen part. Convertim de nou la Rambla en la zona zero dels grans canvis socials, en la Rambla dels barcelonins i barcelonines. Recuperem la Rambla i no ens la deixem perdre mai més.

Nou comentari