L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit, legítimament, acatar el Tribunal Suprem i tornar a posar la fotografia del rei espanyol a la sala de plens. Res a dir davant d’un govern municipal integrat per dos partits que no reneguen d’aquesta institució que manté viu el cordó umbilical d’Espanya amb el passat franquista. Ni els Comuns ni el PSOE no es van presentar a les eleccions prometent una república, ni tan sols una revisió d’un model d’Estat basat en una monarquia il·legítima. Ni a Barcelona, ni a Catalunya ni a Madrid.
Però sí que és una burla que l’alcaldessa vengui als ciutadans que posant una foto minúscula de l’home que va donar ales a l’ ‘a por ellos’ el 3 d’octubre del 2017 exerceix un acte de valentia política davant d’un tribunal que reprimeix la llibertat política i civil a tots els nivells. I per acabar-ho d’adobar, llueix al ple una mascareta amb els colors republicans. Una foto minúscula és menys ofensiva que una de gran per als milers i milers de catalans que han estat víctimes de la repressió espanyola? Una mascareta és suficient perquè la ciutadania certifiqui que l’Ajuntament defensa els valors republicans?
L’Ajuntament de Barcelona no és només una administració local que gestiona el dia a dia dels serveis bàsics –una gestió que el 60% dels barcelonins consideren absolutament deficitària segons el darrer baròmetre municipal, per cert-, és també el representant de la capital del país i, com a tal, ha de fer política. I fer política no és posar-se una mascareta de colors o penjar un retrat minúscul del Borbó com si fos una victòria. És ser valent. En un sentit o altre. Però l’equidistància simbòlica és una presa de pèl als ciutadans en tota regla.
