Barcelona és una ciutat de barris. Una ciutat on la vida es fa al carrer, a la plaça, a la botiga de tota la vida. Un teixit comercial divers, arrelat, que vertebra la vida social i econòmica de cada racó de la ciutat. Defensar aquest model no és nostàlgia: és una aposta política clara per una Barcelona que funcioni per a qui hi viu, no només per a qui hi inverteix.
Però aquest model està amenaçat. I una de les amenaces més visibles —i més ignorades pel govern Collboni— és la proliferació descontrolada de supermercats 24 hores que han inundat els carrers dels nostres barris.
El govern de Collboni ha mirat cap a una altra banda
Des de Junts per Barcelona fa temps que denunciem aquesta situació. El novembre de 2024 vam impulsar una proposició, aprovada per unanimitat a la comissió d’economia, que instava el govern municipal a posar en marxa un Pla de seguiment i obertura dels supermercats 24 hores coordinat des de la regidoria de Comerç. Demanàvem un mapa districte per districte, un cens d’establiments, inspeccions sobre llicències, horaris, normatives laborals i sanitàries, i que aquests establiments s’impliquessin en la vida dels eixos comercials dels seus barris
Gairebé dos anys després, el govern de Jaume Collboni no ha elaborat el mapa, no ha fet el cens i no ha posat en marxa cap pla real. Ha fet operatius d’inspecció molt efectistes, però poc efectius. Ha presumit de resultats mentre la situació als barris s’agreujava. Això no és govern: és gestió de la imatge.
Irregularitats que no es poden continuar tolerant
El problema va molt més enllà de l’estètica dels rètols o de l’impacte visual sobre les façanes —que ja és greu. Darrere de molts d’aquests establiments hi ha indicis seriosos d’irregularitats administratives, laborals i fiscals que requereixen una resposta contundent i coordinada.
Per això, des de Junts per Barcelona proposem un pla d’inspecció municipal integral, amb quatre eixos clars.
El primer és la creació d’un pla municipal d’inspecció dels establiments amb indicis d’irregularitats, que ja sabem que compta amb el suport de tots els grups polítics. Un pla específic que posi el focus en els supermercats 24 hores i en els establiments de venda de productes de cànnabis que presentin indicis de frau administratiu, laboral o fiscal.
El segon és la coordinació estable entre l’Ajuntament, la Inspecció de Treball, l’Agència Tributària i els cossos policials. L’Ajuntament no pot substituir les competències inspectores de l’Estat, però sí que pot i ha de reforçar els controls municipals sobre llicències, horaris i ordenances, i compartir informació amb les autoritats competents per actuar de manera coordinada davant d’indicis de frau.
El tercer eix és la persecució de les xarxes que cobren per facilitar contractes de treball. Hi ha indicis que algunes persones migrants estan pagant diners a canvi de contractes laborals que encobreixen relacions fictícies o situacions d’explotació. Això és inacceptable. L’Ajuntament ha de coordinar-se amb les autoritats competents per investigar i perseguir aquestes pràctiques.
El quart és la revisió sistemàtica de llicències i condicions d’activitat dels establiments reincidents. Qui no compleix la normativa, ha de patir-ne les conseqüències. No podem permetre que els incompliments reiterats quedin sense resposta mentre el comerç de proximitat, que sí compleix amb les regles, perd competitivitat i clientela.
Una qüestió de justícia i de model de ciutat
Darrere d’aquest pla hi ha una convicció fonamental: la competència deslleial i l’explotació laboral no poden ser el model econòmic de Barcelona. Cada establiment que opera en la irregularitat perjudica els comerciants que compleixen les normes, precaritza els treballadors i degrada els barris.
El govern de Collboni va aprovar la nostra proposició i després no ha fet pràcticament res. Nosaltres no acceptem aquesta inacció. Barcelona mereix un govern que compleixi els seus compromisos, que actuï amb contundència davant les irregularitats i que defensi, de veritat, el model de comerç divers, de proximitat i vertebrador que fa gran aquesta ciutat.
Perquè Barcelona no és un aparador. Barcelona són els seus barris i els barcelonins. I els barris mereixen ser protegits.
