La Copa Amèrica de Vela és d’un d’aquells esdeveniments dels quals Barcelona hauria d’haver prescindit. Clar i català: és un autèntic despropòsit amb uns guanys per a la ciutadania dubtosos. De moment, el que tenim són unes despeses molt elevades de les administracions -uns 45 milions oficials-, l’especulació immobiliària disparada a la Barceloneta, espais públics privatitzats, impossibilitat de transitar per molts carrers amb normalitat i un interès per part dels barcelonins que no veig per enlloc. Amb el mar de deutes que la competició va deixar a València i a Auckland, amb un forat de 290 milions a la ciutat neozelandesa, m’atreveixo a recomanar-li a Jaume Collboni que es tregui del cap que la ciutat aculli una altra edició de la cita esportiva.
La Copa Amèrica és una competició elitista que no interessa pràcticament a ningú. En volen una prova: cada dos per tres passo pel litoral barceloní. Els espais que han muntat per seguir les regates, amb pantalles incloses, al Bogatell i a la Barceloneta, estan moltes vegades mig buits. Aquest passat dissabte, el de la Barceloneta, era un desert de ciment. Soc partidari que la ciutat aculli la sortida del Tour, un mundial d’atletisme o la final four de bàsquet, i que es potenciï l’ús de la vela amb un nou centre municipal, però fer la Copa Amèrica de Vela, amb els precedents de València i Auckland, és una barbaritat.
Ara, hem sabut que les previsions d’assistència s’haurien falsejat, segons La Directa, ja que en els 2,5 de milions de visitants s’estarien incloent totes les persones que passen pel front marítim en plena temporada estival. Convé més aviat que tard que l’organització doni explicacions. Tot plegat sembla una broma de mal gust, però no ho és. I si s’han inflat les xifres d’assistència, l’impacte econòmic previst -uns 1.200 milions-, fa aigües, ja que la despesa dels visitants està directament relacionada amb la gent que hi haurà. Un impacte que, per cert, surt d’un estudi encarregat per la mateixa organització, la Fundació Barcelona Capital Nàutica.
L’esdeveniment es finança amb molts diners públics. I això obliga les administracions a ser molt curoses i transparents, informant clarament amb què es gasten o s’inverteixen els diners i per què. I, de moment, no sembla que sigui així. Sota el meu parer, hi ha molta opacitat, amb moltes despeses que no s’han donat a conèixer, per exemple de neteja i seguretat. Aquest estiu, a Barcelona, hi ha desplegats 400 Mossos més que no sabem què ens costaran. No dic que no siguin necessaris, ben al contrari. A la capital catalana falten policies, però la dotació només s’ha incrementat amb la Copa Amèrica, i no crec que d’aquí a un any el nombre d’agents de Mossos a la ciutat sigui superior al que hi ha actualment. I què dir de la neteja? Posen més operaris per la Copa Amèrica, mentre el Pla Endreça de Collboni no ha arribat al Raval, amb nombrosos carrers abandonats i bruts.
Ens venen que la Copa Amèrica deixarà un llegat d’inversions al Port i al litoral barceloní. I és cert. Però sembla que si no hagués fet la cita esportiva, moltes no s’haurien executat, o la reforma del Port Olímpic hauria trigat més. Ens estan dient que els barcelonins som ciutadans de segona i si no tenim un gran esdeveniment -tot i que no interessi ningú- no ens mereixem que es millorin segons quins espais de la ciutat. Una altra cosa és el cost: massa vegades, a les obres surten imprevistos, alguns difícilment justificables. En el cas del Port Olímpic, els costos es disparen fins als 100 milions, dues vegades i mitja més del previst inicialment. Treure les problemàtiques discoteques era una obligació, però amb una reforma més econòmica ja ens hauríem conformat.
1 
