Ada Colau Ballano, nascuda a Barcelona 1974
Debilitats: L’Ada Colau d’ara ha deixat molt enrere l’esperit inicial pel qual es va presentar a les eleccions. Actualment, Colau és i s’ha convertit en el que ella “detestava” de la política i els polítics: “és una política professional”. Es va apujar el sou en un 40% l’endemà de ser investida alcaldessa per segon cop; ja no es mou mai en transport públic – no és estrany veure el cotxe oficial de l’alcaldessa mal aparcat en zona de càrrega i descàrrega a la cantonada del carrer Ausiàs March amb el carrer Marina, on hi ha la seu de Barcelona en Comú – no interactua amb els veïns i veïnes de Barcelona per por a ser increpada a no ser que sigui una acció controlada amb l’objectiu d’enregistrar-la en vídeo per a després fer-ne difusió a les seves xarxes socials; només fa discursos institucionals i no permet que els professionals de la premsa li puguin fer preguntes en cap moment; es deixa assessorar per un professional de la imatge en com vestir; i es gasta 9M d’euros de diners públics cada any, provinent de tots els barcelonins i barcelonines, en comprar espais de mitjans de comunicació per fer propaganda política de la seva acció de govern. Tots aquests elements són alguns a títol d’exemple, que fan que la Colau d’avui sigui menys aquella Colau que va aconseguir l’alcaldia només presentar-se.
Amenaces: Colau té dues amenaces molt identificades com a candidata. En primer lloc, el desgast de fer 8 anys que governa la ciutat amb moltes deficiències – no tenir majoria i seguir governant com si la tingués – i amb molts errors estratègics.
La segona gran amenaça que persegueix i perseguirà a Colau és l’hemeroteca. Alguns exemples molt clars: costarà molt creure a Colau quan digui que no pactarà amb la dreta amb el record del pacte amb Manuel Valls per a la seva investidura fa quatre anys i als primers pressupostos d’aquesta legislatura.
Fortaleses: És fàcil identificar-ne dues molt clares. La principal de les fortaleses que té Colau i Barcelona en Comú és la seva maquinària electoral; funciona com un rellotge suís. Aquest cop el risc de tornar a perdre les eleccions per segon cop consecutiu però amb més distància respecte al primer, i potser fins i tot respecte al segon, és palès i l’equip de campanya de Colau ho té present. Per això ha posat en funcionament una estratègia de campanya arriscada: deixar de banda, en certa proporció, els mitjans de comunicació i rebutjar moltes de les invitacions de determinats mitjans i apostar molt més pels canals propis: les xarxes socials, que no tenen el filtre de la premsa. El resultat d’aquesta estratègia de campanya serà estudiada si o si, per bé o per mal, a les facultats de comunicació política. Sàpiga el barceloní que quan vegi a la seva alcaldessa a les xarxes socials fent un vídeo entrevista amb Helio Roque de l’agència d’influencers Big Creators, és molt probable que allò s’estigui pagant amb diners de tots i de totes. Amb diners públics; recorden els 9 milions d’euros que he mencionat més amunt? Doncs aquells.
I la segona de les fortaleses és el seu propi “això no toca”. Colau té una gran capacitat per parlar d’allò que no està dins de les seves competències com a alcaldessa a banda que periòdicament ataca Isabel Díaz Ayuso sense més motiu que sap que li dona rèdit públic, electoral i polític. Recorden allò dels extrems es retroalimenten? I es busquen, afegiria jo.
Oportunitats: L’única que persegueix, tornar a ser alcaldessa i allunyar-se més d’allò que va dir que venia a fer. Ara mateix no hi ha res més important per Colau que el futur de Colau. Un element que cal tenir en compte és el següent: en cas de no tenir l’alcaldia serà més complicat fer front al projecte de Sumar de Yolanda Díaz en el qual els comuns s’han bolcat des de Catalunya.
