Xavier Trias i Vidal de Llobatera, nascut a Barcelona el 5 d’agost de 1946
Debilitats: Xavier Trias té exactament dues debilitats molt ben identificades i que crec que tant ell com a candidat i que també el seu equip les tenen detectades. La primera de totes és l’edat. El mateix Trias ja va descartar inicialment presentar-se a les eleccions per una qüestió d’edat i la veritat és que s’ha de reconèixer que la pausa d’aquests anys de la política l’ha tractat bé, ha tornat en forma. En política, als Estats Units molts dels candidats a congrés, senat, governadors i president tenen edats avançades i el que es valora en ells és l’experiència. I en experiència, Trias va sobrat. Amb tot, la llista i el projecte de Trias ha de tenir molt clar que hi ha d’haver un relleu ben fet durant aquest mandat en cas de recuperar l’alcaldia.
La segona de les debilitats de Trias és tornar a perdre. Si o si, Trias ha de quedar per davant de la que ell ha escollit com la seva única i indiscutible contrincant, Ada Colau. El fracàs de Trias no és no ser alcalde que, sincerament, té poques possibilitats de ser-ho. El fracàs de Trias és no guanyar aquestes eleccions. I crec que ha de revisar algunes de les actituds que està tornant a repetir i que les pot tornar a pagar. Trias va dir en el seu dia que Colau era una creació seva referint-se al fet que li va crear el seu lloc de feina ideal a l’Observatori DESC. Vagi amb compte que aixecant la bandera com a únic antiColau en essència, no sigui el promotor del seu tercer mandat.
Amenaces: Té una clara i identificada amenaça. La primera amenaça de Trias és el seu propi partit i més concretament alguns sectors del seu actual partit. L’exalcalde pertany a JxCat, no oblidem que durant un temps ha militat a JxCat i al PdeCat al mateix temps i que ha demanat el vot al simpatitzant del PdeCat. I no s’ha amagat de dir públicament en diverses entrevistes que cal recuperar l’esperit de la CDC i la CiU més centrada i transversal que va haver-hi a Catalunya. El vot intern a la seva candidatura va tenir un suport majoritari però no aclaparador de tot el partit. Per tot això el seu propi partit és una amenaça per a Trias. L’exalcalde té marca electoral pròpia, això és indiscutible, però en aquests darrers mesos i en el que resta de carrera fins el 28 de maig s’ha posat i es posarà a prova la resiliència de la marca Trias; en les enquestes i en el resultat final. I ja ha hagut de superar algunes envestides com la sentència condemnatòria a Laura Borràs, la decisió de la JEC de retirar-li l’escó i de facto la presidència del Parlament o les declaracions de Clara Ponsatí dient que ella no votaria mai Trias, i sí, és possible que en vinguin més en les tres pròximes que queden fins al dia de les eleccions. Si Trias guanya aquestes eleccions, sigui alcalde o no, és un missatge i full de ruta també per JxCat per a decidir quin camí cal seguir: si vols seguir essent quelcom més semblant a una agrupació d’escoltes o vols ser una organització política amb un partit que sigui l’instrument per a governar.
Fortaleses: Té dues fortaleses bàsicament. La primera de les seves fortaleses és la que acabem de dir, té marca pròpia: és Trias, l’alcalde, per sobre de qualsevol marca de partit polític. I la segona, també tenint en compte les debilitats que hem assenyalat, és un cavall guanyador que ja té totes les taxes de coneixement aconseguides, per tant, podria haver anunciat la seva candidatura a un mes de les eleccions per mantenir l’efecte sorpresa que ara ja comença a anar a la baixa. Va ser un error no fer-ho.
Oportunitats: Trias perd l’alcaldia davant Ada Colau l’any 2015 enmig d’un escàndol per presumpta corrupció on el diari El Mundo publica que el llavors alcalde i candidat té un compte corrent a Suïssa que el mateix Trias nega per activa i per passiva. Colau no desaprofita aquesta informació per atacar el seu rival polític i el titlla de “mafiós” durant tots els mítings: “fem fora la màfia” repeteix en tots els seus actes referint-se a Trias.
El passat mes de juliol, arran d’una informació en exclusiva d’aquest grup, signada per Quico Sallés, se sap que tota aquesta investigació va formar part de l’operació Catalunya i que la informació era falsa. Trias es pot convertir en el primer polític en la història dels polítics amb possibilitat de rescabalar-se. Tornar a primera fila després que s’hagi esclarit el teu presumpte cas de corrupció, és un èxit que fins ara ningú ha pogut tenir. Poder optar i lluitar per la cadira de guanyador és una oportunitat que no ha tingut mai ningú en la seva tessitura.
Per cert, Colau ha demanat perdó a Trias públicament per haver-lo titllat de “mafiós” diverses vegades per una de les fake news que ella tant diu que pateix i combat?
