ERC és un partit fracturat. Després de la victòria d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany en el congrés nacional del desembre passat, el junquerisme aspirava a presidir la Federació d’ERC a Barcelona amb la llista encapçalada per la regidora Eva Baró. Però, per sorpresa, els crítics al president d’ERC, Dignitat Republicana (amb Creu Camacho al capdavant), es van imposar en les votacions del dissabte per un marge estret. Dit d’una altra manera, a Junqueras se li han alterat els plans i li ha sortit un contrapoder a la capital catalana.
Les conseqüències més immediates són que el preacord del grup municipal, liderat per Alamany, per formar un govern de coalició amb Jaume Collboni s’esvaeix completament, si algú pensava que encara podia tenir alguna possibilitat de reeixir. A més, abans de l’estiu la nova direcció republicana a Barcelona farà la consulta amb la militància sobre aquest preacord que es va ajornar fa deu mesos en plena divisió interna de la formació. Camacho al·lega que el motiu de fer la consulta és que no és un procés tancat. Però la realitat és que la nova direcció republicana a la capital catalana vol exhibir un resultat ampli contrari a aquell preacord d’Alamany amb Collboni. De fet, aquests dos anys de mandat, els republicans són el partit amb qui el PSC ha tingut millor sintonia a l’Ajuntament, i Dignitat Republicana és del parer que ERC ha de deixar de ser una “crossa” del PSC.
A dos anys de les municipals, ERC ha de girar full i començar a fer oposició al consistori si vol fer alguna cosa en els comicis del maig del 2027. En els darrers, el 28 de maig del 2023, els republicans van perdre la meitat dels regidors, de 10 a cinc. I de la possibilitat de fer un govern de coalició amb Xavier Trias es va passar a l’adeu d’Ernest Maragall -que va plegar el desembre del 2023- i a donar suport als dos pressupostos que el govern de Collboni ha tirat endavant. Certament, els comptes del 2025 de l’Ajuntament porten l’empremta d’ERC, amb 300 milions acordats entre socialistes i republicans, però qui en treu rèdit polític de tot això és l’alcalde i no els republicans. Si ara mateix hi hagués eleccions, molt probablement el PSC guanyaria còmodament.
L’altre problema que té ERC és trobar un candidat o candidata a l’alcaldia. Amb una direcció a la ciutat contrària a les tesis de Junqueras i Alamany i el grup municipal dividit –Rosa Suriñach, una de les regidores, ha format part de la llista de Dignitat Republicana i presidirà l’Assemblea d’ERC a Barcelona- sembla difícil que Alamany sigui l’alcaldable el 2027, si en algun moment s’ho havia plantejat. Els republicans hauran de buscar algú de consens, una persona també disposada a fer el pas en un moment incert electoralment per als republicans.
