El mandat polític a l’Ajuntament de Barcelona està dat i beneït. Els partits municipals miren a les municipals del 2027 i, molt probablement, l’oposició tombarà la major part de propostes importants que el govern de Jaume Collboni portarà a votació en aquests dos anys que queden. La impossibilitat de revisar la normativa del 30%, una de les prioritats de l’alcalde, ha agreujat la solitud del PSC, que governa la ciutat amb només 10 regidors, però també amb poca oposició i sense opció que ningú li pugui prendre el càrrec.
El no a quasi tot serà la norma habitual de comissions i plenaris fins als comicis, amb excepcions, com la connexió del tramvia. Tot apunta que Collboni es quedarà aquest any sense aprovar els pressupostos per la via ordinària -i podria acabar el mandat sent el primer alcalde de la història de la democràcia a Barcelona que no n’aprova ni un-. Junts per Barcelona i Barcelona en Comú volen marcar distància amb els socialistes i, segurament, aquest juliol votaran en contra de la modificació de l’Ordenança de civisme, un altre dels projectes estrella de l’alcalde que podria quedar-se en els calaixos.
Però ni governar en minoria i que li tombin moltes de les iniciatives destacades sembla passar factura Collboni, almenys de moment. Tot i els molt dubtes d’execució que presenta el Baròmetre municipal, amb resultats que recorden en excés les enquestes del CIS de Tezanos, Collboni guanyarà fàcilment les pròximes eleccions municipals i repetirà un segon mandat, previsiblement amb un govern de coalició amb ERC i qui sap si també amb els Comuns.
Molt hauran de canviar les coses perquè no es doni aquest escenari. A dos anys vista, Junts i Comuns segueixen sense cap de llista, i si no es treuen dos candidats de pes -i es deixen d’experiments estranys- no podran fer ombra Collboni. Segurament, el PP, en dinàmica guanyadora a Catalunya, millorarà resultats amb Daniel Sirera com a candidat. Però ara mateix res fa pensar que Collboni no serà de nou alcalde el 2027.
3 
