La Unió Esportiva Sant Andreu (UESA) ja és equip de primera RFEF. A dues jornades del final de lliga del grup tres de segona RFEF, els quadribarrats s’han proclamat campions en vèncer 2-1 al Reus a l’estadi Narcís Sala, l’ànima del Sant Andreu, i on la temporada vinent la UESA ha de jugar.
L’estadi Narcís Sala és propietat de l’Ajuntament i perquè el Sant Andreu hi pugui jugar a Primera RFEF el curs 26-27, cal que s’hi posi gespa natural i que la quantitat de llum sigui de 600 luxs. El govern de Jaume Collboni ha de garantir que el club es quedi al Narcís Sala. No es val fugir d’estudi i menys plantejar altres opcions, com un hipotètic trasllat a Can Dragó, on ja juga el Club Esportiu Europa a primera RFEF.
Les situacions dels dos clubs són molt diferents. Al Nou Sardenya, el camp de l’Europa, plantar-hi gespa natural era una feina complexa i costosa, ja que a sota hi ha un aparcament i un gimnàs i podia haver-hi filtracions d’aigua. Al Narcís Sala, en canvi, no hi ha cap problema tècnic per recuperar la gespa natural. Fins al 2005, el camp tenia gespa natural.
El Sant Andreu té una massa social molt important: 5.300 socis que poden enfilar-se fins als 6.000 amb l’ascens. Al Narcís Sala, aquest diumenge hi havia 6.500 seguidors. I ni el club i cap aficionat de la UESA o veí de Sant Andreu de Palomar vol que el club se’n vagi a l’exili. Tampoc els grups de l’oposició a l’Ajuntament, que donen un suport unànim a què el Sant Andreu es quedi al Narcís Sala. La pilota està ara en mans de Collboni. La pressió que té l’alcalde és enorme, però la decisió és bastant senzilla si es pren amb sentit comú. En cas contrari, dubto que Sant Andreu calli i assumeixi sense protestar qualsevol proposta que no sigui que l’equip jugui al Narcís Sala.
El club preveu que la instal·lació de la gespa natural costarà uns 400.000 euros. En tractar-se d’un camp municipal, la inversió li correspon fer-la al consistori. No s’hi val dir que ja s’ha adequat Can Dragó per jugar a primera RFEF, perquè cada any l’Ajuntament fa un munt de despeses que es podria, perfectament, estalviar. A Can Dragó ni l’Europa hi juga a gust i els clubs d’atletisme que hi entrenen s’han vist clarament perjudicats amb l’arribada del club gracienc. Només faltaria ara que hi anés el Sant Andreu.
A un any i escaig de les eleccions municipals, Collboni té des d’aquest diumenge un deure amb Sant Andreu de Palomar i la UESA: garantir que el club es queda al Narcís Sala. Cuidar l’esport no es fa a base d’organitzar grans esdeveniments caríssims, alguns dels quals, cas de la Copa Amèrica de vela, han estat un fracàs. Cuidar l’esport és donar suport a l’esport base i als clubs històrics, i cuidar els equipaments de barri o de la ciutat. Alguns, entre els quals n’hi ha d’olímpics, com el Tenis Vall d’Hebron, estan deixats de la mà de deu. I ara ens ve el Tour de França. Veurem què ens acaba costant.
