Aquest període 2019-2023 sovint hem sentit que les actuacions municipals de transformació de l’espai públic i la mobilitat s’han concentrat en el districte de l’Eixample. L’Eixample és el districte que compta amb una major població, però també amb la major quantitat de trànsit de pas de vehicles motor i, en conseqüència, és el districte campió quant a contaminació atmosférica, soroll, sinistralitat viària, manca de verd urbà i manca d’espais d’estada… Per tant era molt necessari centrar-hi bona part dels esforços del govern municipal, que s’han traduït en la planificació dels 21 eixos verds i 21 noves places del projecte Superilla Barcelona, que ja estan en construcció. Però bona part de la transformació urbana s’està desenvolupant fora de l’Eixample. Alguns exemples son les actuacions de transformació de la Meridiana (Sant Martí i Sant Andreu), Pi i Margall (Gràcia), Via Laietana i Rambla (Ciutat Vella).
Així mateix, les actuacions quant a la xarxa ciclista de la ciutat s’han multiplicat a tots els districtes de la ciutat. En diversos casos aquesta nova infraestructura s’ha impulsat gràcies a les lluites veïnals i d’activistes del sector de la bicicleta, que mitjançant els pressupostos participatius han aconseguit impulsar carrils bici tan importants com el de la Via Augusta, per exemple.
La bicicleta i la seva infraestructura associada tenen un veritable poder transformador a l’espai públic, ja que impliquen reduir espai al vehicle de motor, a la vegada que els nous vehicles que hi circulen són més lents, silenciosos, no contaminen, no generen gasos d’efecte hivernacle, participen poquíssim en la sinistralitat viària de la ciutat, generen salut física i emocional a les persones que el fan servir…
El mandat 2019-2023 es va iniciar amb un futur bastant incert per a la bicicleta a la ciutat, però amb la pandèmia de seguida es van accelerar actuacions importantíssimes com les del c. Aragó, c. València o el pg. Zona Franca, i baixar a calçada les connexions de Gran Via i Diagonal. Finalment, en aquest període s’hauran executat uns 50 km de nous carrils bici a la ciutat, assolint els 270 km (d’un total de 1.000 km de xarxa viària a la ciutat, per tant gairebé una quarta part de la xarxa compta ja amb carril bici segregat), i altres 25km de carrils bici tindran els projectes executius tancats a punt per licitar a inicis del proper mandat.
D’entre els carrils bici executats darrerament o a punt d’iniciar obres durant 2023 vull destacar algunes de les connexions:
- Gran Via entre pl. Espanya i pl. Cerdà, actualment una de les voreres bici més transitades i que aviat comptarà amb dos laterals pacificats amb carrils bici senyalitzats,
- Passeig Maragall, una connexió importantíssima que enllaça la meitat dels districtes de la ciutat (Eixample, Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris),
- Mallorca i av. Roma, un eix de més 4 km que enllaçarà directament les dues estacions amb serveis d’alta velocitat a la ciutat: la Sagrera i Sants.
- Via Augusta, pl. Catalunya, Ronda de Sant Pere, pg. de Borbó o Escòcia i Fabra i Puig, actuacions en marxa gràcies a les reivindicacions veïnals i del col·lectiu ciclista que van aconseguir guanyar els pressupostos participatius,
Sovint ens trobem discussions sobre si l’espai que s’elimina ha de ser de el de circulació o el del cordó de serveis. En el meu parer, els cordons de serveis són essencials per tal de situar els contenidors, les places de càrrega i descàrrega de mercaderies, les places per a persones de mobilitat reduïda, i les places d’aparcament de bicicletes i motocicletes (que no volem que ocupin indiscriminadement i il·legalment les voreres com han fet durant les dues darreres dècades). Per tant, els carrils bici nous haurien d’anar en detriment d’espai de circulació, ja que volem que moltes de les persones actualment usuàries de cotxe i moto es passin al transport públic, a la bicicleta i el patinet, vehicles més saludables, sostenibles i segurs.
No obstant aquestes inversions en la xarxa ciclista segregada a la ciutat, cal no oblidar que l’objectiu és aconseguir una ciutat 100% ciclable, i que això passa per fer respectar les limitacions de velocitat a la xarxa de carrers 30, 20 i 10 km/h. Confiem que, en el moment que els radars multin, les persones que circulen amb velocitat excessiva a la ciutat comencin a entendre millor la importància de respectar els límits de velocitat i aconseguir entre totes una ciutat més habitable i segura.
1 
