Les eleccions municipals del proper 28M a Barcelona tindran un caràcter excepcional. La ciutat hi arriba en una situació inèdita, mai vista, fet que confereix aquest caràcter excepcional a aquestes eleccions municipals, que no s’ha donat mai fins ara en cap contesa electoral municipal i que difícilment es tornarà a donar. Segons el Diccionari de la llengua, un plebiscit és una “Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.”
La contundència del que expressen les dades sobre la situació de Barcelona i la gestió municipal d’Ada Colau evidencien inequívocament el caràcter plebiscitari que a Barcelona tindran les eleccions municipals del 28M. Amb tot el que això comporta.
A Barcelona tenim una eina demoscòpica privilegiada, el Baròmetre de Barcelona, de caràcter semestral, que fa l’Ajuntament des de l’any 1988, i que permet tenir més de 30 anys de dades sobre la ciutat, la gestió municipal, els principals problemes, etc. Doncs bé, hi ha dues preguntes que considero claus: la que pregunta als enquestats si consideren que en el darrer any la ciutat ha millorat o ha empitjorat i la que pregunta als enquestats com valoren la gestió de l’Ajuntament de Barcelona.
En els darrers 9 baròmetres (recordem són semestrals), des del Baròmetre de desembre 2018 fins el Baròmetre desembre 2022 s’assoleixen les 9 valoracions ciutadanes més negatives, que la ciutat està empitjorant any rere any. Desembre 2019 s’assoleix la valoració més negativa de la història, amb un 68% de veïns que deien que Barcelona havia empitjorat amb relació a l’any anterior. Desembre 2022 –el darrer baròmetre que s’ha fet-, és la segona valoració més negativa de la història, amb un 66% de veïns que consideren la ciutat cada any està pitjor que l’anterior.
Quan Colau va guanyar les úniques eleccions municipals que ha guanyat, maig 2015, la valoració ciutadana sobre la situació de la ciutat era que un 31% dels veïns deien la ciutat estava pitjor que l’any anterior. Ara, a les portes de les eleccions del 28M hem passat d’un 31% a un 66%, 35 punts més de valoració veïnal negativa sobre la situació de la ciutat. Mai vist a la història de la ciutat des de les primeres dades d’aquesta pregunta al Baròmetre municipal, d’octubre del 1991. En 30 anys de baròmetre mai com amb Colau tants veïns s’expressen amb la contundència que ho fan que la ciutat cada any està pitjor que l’anterior.
I la valoració veïnal sobre la situació de la ciutat, el seu empitjorament, apunta inequívocament a la gestió Colau. Al darrer baròmetre de Barcelona, del passat desembre 2022 Colau assoleix la pitjor valoració de la història a una gestió municipal. Mai, en més de 30 anys de baròmetre, un 50% dels veïns havien qualificat de molt dolenta/dolenta la gestió municipal. A banda d’aquest “rècord negatiu” de la pitjor valoració de la història, la gestió Colau té 7 de les 10 pitjors valoracions des del 1990 que tenim les primeres dades. Les altres 3 pitjors valoracions de la història, ens hem de remuntar als baròmetres del 2010, amb Jordi Hereu d’alcalde i al baròmetre de març 2005 amb Joan Clos d’alcalde.
Les dades del darrer mandat Colau són d’una contundència aclaparadora, que han batut tots els rècords negatius de la història de la ciutat en la pitjor gestió municipal de la ciutat i en l’evidència del seu empitjorament constant, any rere any.
Simplement, aquestes dues dades ja confereixen sense cap mena de dubte, el caràcter plebiscitari a aquestes eleccions del 28M, perquè pel damunt de qualsevol altra visió, enfocament polític, allò que el 28M es votarà a Barcelona és sobre la gestió d’una persona, Ada Colau, i la seva continuïtat o no.
Però aquest caràcter plebiscitari encara es reforça més quan observem que aquestes valoracions del mandat Colau, les pitjors de la història de Barcelona, són absolutament transversals. Quan mirem la valoració sobre si la ciutat ha empitjorat per nivell socioeconòmic, veiem que la valoració és negativa a tots els nivells socioeconòmics, però especialment entre la Barcelona amb un nivell socioeconòmic baix, que en un 69,4% diuen la ciutat cada any està pitjor. També veuen que BCN empitjora un 66,4% dels veïns de nivell socioeconòmic mig i un 64,1% amb nivell socioeconòmic alt. Aquesta dada, que siguin els veïns amb nivell socioeconòmic baix els més crítics amb com està deixant la ciutat l’Ajuntament Colau evidencia una altra de les qüestions que en qualsevol anàlisi dels impactes de les polítiques Colau es pot veure: que a qui més perjudica és a la Barcelona treballadora.
No és només que la gestió Colau sigui la pitjor de la història. No és només que aquesta gestió estigui portant la ciutat a uns nivells d’empitjorament any rere any mai vistos, és també que totes aquestes polítiques s’estan imposant des d’un sectarisme i des d’una irracionalitat sense precedents. Mai fins ara havíem tingut un Ajuntament la gestió del qual evités, fugís, de fer estudis previs, estudis d’impacte o proves pilot. Mai fins ara tampoc no havíem tingut un ajuntament la gestió del qual silenciés sistemàticament els veïns, protegida per una xarxa clientelar també sense precedents.
Sumeu-hi que Barcelona és la ciutat més insegura de tot l’estat, amb un major percentatge de fets delictius per milers d’habitants. Sumeu-hi altres enquestes que reflectien que un 84% dels ciutadans de Barcelona el que esperen de les eleccions del 28M és que Colau deixi de ser alcaldessa… i ja tindrem la fórmula completa que ha abocat a aquest caràcter plebiscitari les eleccions municipals del 28M.
El 28M serà una immensa majoria de ciutadans de Barcelona que votaran amb un únic objectiu: posar fi a la gestió del pitjor ajuntament de la història de la ciutat, la gestió Colau. Per això tota anàlisi que es vulgui fer sobre aquestes eleccions des de paràmetres d’anàlisi política convencional sempre serà erroni.
4 
