La crisi climàtica és el major repte al qual la humanitat ha hagut de fer front i la seva gravetat va, any rere any, en augment. L’increment del nivell del mar, de les sequeres, les onades de calor o les temperatures extremes són alguns dels exemples que ja es deixen veure a casa nostra. Sense anar més lluny, aquest hivern no només està sent especialment sec, sinó que hem batut record tant en les temperatures mínimes com màximes.
No tenim excuses. Davant d’aquest escenari, avui, Dia Mundial per a la Reducció d’Emissions de CO2, tothom està interpel·lat a prendre partit i actuar en contra de l’emergència climàtica. Tant des de la nostra quotidianitat, com des del nostre àmbit professional, tenim molt a fer. I tot comença amb un replantejament del què i del com, que ens convidin a reflexionar sobre la materialitat de les coses, la seva necessitat, el seu cicle de vida i, per suposat, el nostre consum.
És hora de transitar cap a la descarbonització de la societat, que fa referència al procés de reducció d’emissions de carboni a l’atmosfera per aconseguir la neutralitat climàtica. Tal com preveuen el Pacte Verd Europeu i la Llei Europea del Clima, les emissions s’hauran de reduir en un 55% l’any 2030 i el 2050 haurem d’assolir una economia neutra en carboni. Els membres de la Unió Europea hem d’eliminar el carboni de la producció energètica, amb les renovables liderant el full de ruta. És una condició necessària, però no suficient; per sobre de tot, cal reduir la nostra dependència energètica.
En aquesta línia, els arquitectes apostem per la renovació urbana i la rehabilitació com a principals estratègies per transformar els nostres edificis, barris i ciutats en clau sostenible, inclusiva i resilient. La rehabilitació ens permet abordar el futur intel·ligentment des de les llars i els municipis. D’una banda, amb la rehabilitació energètica podem no només consumir menys, sinó emetre també menys gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Això significa, en poques paraules, estalviar diners i lluitar en contra del canvi climàtic. Però també podem gaudir així d’espais que ens proporcionen més benestar, salut i confort. D’altra banda, renovant les nostres ciutats, podem afavorir l’accés a les zones verdes i blaves, la mobilitat activa, la qualitat de l’aire i fer espais on la diversitat de serveis i equipaments sigui també motiu d’orgull del veïnat.
Per tal d’acomplir els objectius en matèria de reduccions d’emissions, la Unió està estimulant el mercat a favor de la rehabilitació amb els fons Next Generation. Aquesta injecció econòmica servirà per actualitzar el nostre parc edificat, la meitat del qual es va construir abans de 1980, i dinamitzar l’economia.
Així doncs, tenim per davant una oportunitat única per mitigar les conseqüències de l’emergència climàtica, afavorir la qualitat ambiental i millorar la qualitat de vida de les persones. Amb el compromís i suport de tothom, l’arquitectura té un paper fonamental. Però no serà suficient. L’esforç col·lectiu, individual i professional és clau per no hipotecar més el benestar de les generacions futures i del planeta.
Assumpció Puig és degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
