Aquest dimarts, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona David Escudé obria la porta al fet que la capital catalana pugui organitzar uns altres Jocs Olímpics. “Nosaltres sempre estem oberts”, va subratllar. Posava entre algunes dates possibles el 2036, el 2040 o el 2044 i deia que s’hi treballaria. Fa 32 anys, la ciutat va organitzar unes de les millors Olimpíades de la història. Barcelona va aprofitar un gran esdeveniment per transformar la ciutat i donar-se a conèixer el món. Eren altres temps i les necessitats eren altres. Ara, cal que Barcelona celebri uns nous Jocs Olímpics? No, gràcies.
Els anys previs al 92, Barcelona estava en plena transformació, amb mitja ciutat per recuperar. Els jocs van ser l’excusa per dur-ho a terme i no al revés. Barcelona va rebre diners de totes les administracions i va poder fer les rondes, obrir la ciutat al mar i construir uns equipaments esportius de primer nivell. Ara, estem en un altre moment i la ciutat no ha de fer cap gran transformació que depengui de la macroinversió d’uns jocs olímpics. Només cal dir que les Olimpíades de París han suposat uns 9.000 milions d’euros, un 45% més del previst inicialment, uns costos que difícilment es rendibilitzaran.
Fer uns Jocs Olímpics no és ara mateix una prioritat per Barcelona. La ciutat en té d’altres. Una és gestionar el turisme, situat de nou en màxims històrics, amb més de 7,2 milions de visitants entre gener i juliol, i destinar 2,7 milions de la taxa turística a promocionar la sortida del Tour de França del 2026 no sembla la millor manera. D’altra, garantir l’accés a l’habitatge i construir un parc públic amb cara i ulls. Després de 40 anys de democràcia, el nombre d’habitatges públics està lluny del que tenen moltes altres ciutats europees i això fa que no pugui exercir de contrapès davant de preus del lloguer cada cop més elevats. I una tercera, la inseguretat. La preocupació pels delictes a la ciutat continua disparada i la tinença i ús d’armes blanques s’ha convertit en un problema que cal erradicar amb celeritat. I podríem seguir…
La proposta llançada per Escudé arriba quan es qüestiona la celebració de la Copa Amèrica de vela, amb un pressupost públic que fa uns dies l’exalcaldessa, Ada Colau, situava en uns 80 milions d’euros. El govern de Jaume Collboni diu que no és cert i que la despesa és la mateixa de sempre, 45 milions (54 milions amb l’IVA inclòs). Pel que sembla, aquesta xifra podria haver quedat obsoleta. Segons una investigació de La Directa d’aquest setembre, ja és de 58,8 milions. Amb el temps, les xifres reals, sortiran, i esperem no haver-nos de posar les mans al cap pel cost d’un esdeveniment que ha generat, per dir-ho suaument, poc interès de la ciutadania.
El gener del 2010, l’alcalde Jordi Hereu s’inventava que Barcelona fos candidata dels Jocs Olímpics d’hivern el 2022. Eren temps en què el PSC anava cap avall en les enquestes preelectorals i que es va materialitzar en la pèrdua de l’alcaldia en les municipals de maig del 2011. 14 anys després, els jocs no s’han fet i la possibilitat que la ciutat i Catalunya organitzen uns Jocs d’hivern continua en el món dels somnis.
Tot apunta que la idea d’Escudé d’acollir uns nous Jocs Olímpics d’estiu no es materialitzarà en un futur pròxim. M’atreveixo a dir que no és cap prioritat per a Collboni. Tal com va reconèixer l’Ajuntament al TOT Barcelona, ara mateix no es treballa en cap candidatura. Ni falta que fa. En un moment en què molta gent creu que Barcelona no ha d’organitzar una segona Copa Amèrica de vela -una idea que a l’alcalde tampoc li genera gaire entusiasme-, no sembla que el salt endavant d’uns Jocs Olímpics sigui el millor projecte per a la ciutat.
3 
