El debat sobre el turisme a Barcelona fa massa temps que està encallat en la quantitat: créixer o decréixer, aglomeracions… Mentre discutim si pot venir un visitant més o menys, no parlem de com serà la seva visita. Quan torni a casa, dirà que Barcelona és autèntica o és un decorat? Hi penso especialment ara que no hi ha turistes i que tenim moltes atraccions turístiques en coma. Aquesta paràl·lisi, a part de ser una ruïna econòmica, despulla una inquietant causa-efecte: només eren atractius per als turistes, aquests llocs?
La Font Màgica no balla des de l’esclat de la pandèmia. La Boqueria està deserta i hi ha més silenci a La Rambla que al claustre del monestir de Pedralbes. No obstant, sí que hi ha veïns que entren a la Casa Batlló, les platges triomfen i la gratuïtat del Park Güell ha estat un èxit. Per què aquesta diferència? Perquè alguns dels nostres atractius segueixen sent reals i altres s’havien convertit en meres atraccions artificials, s’havien anquilosat o havien perdut la gràcia original.
Cal aprofitar aquest impàs per revisar quins són els atractius de Barcelona que es mantenen en forma i quins s’han de repensar a fons. I la prova del cotó som nosaltres, els barcelonins. Si no hi anem ara que no hi ha cues ni podem sortir de la ciutat en cap de setmana, mala senyal. Per què ens costa anar a veure el patrimoni romà de la ciutat? El seu valor és excepcional: el comunica prou? Potser hem de dotar-lo d’una senyalització més interessant. O projectar mappings a les muralles explicant la gènesi de la ciutat, com fa Roma al seu Fòrum romà. O fer-hi exposicions temporals a l’aire lliure! La Font Màgica l’hem vist ballar tots, però probablement fa anys que no hi tornem. Hi aniríem un cop l’any o cada dos, per dir alguna cosa, si renovés les coreografies, fes passis temàtics o l’entorn es modernitzés?
Després hi ha el llarg capítol d’assignatures pendents, com fer de l’Estació del Nord un bon trampolí per a les excursions turístiques (day-trips), fer més ampli l’entorn de les grans atraccions perquè no se saturin, cosir bé Montjuïc, teixir aliances entre allotjaments i activitats creatives… L’administració ha de liderar molts d’aquests canvis, però sobretot l’empresariat –que ara no està ocupat sufocant una emergència sanitària– ha de mirar més enllà dels números vermells d’avui i preocupar-se dels verds de demà. Pel seu propi bé, menys lamentar-se i més proactivitat.
Malauradament, temo que quan es reprengui el flux turístic Barcelona no haurà fet els deures. Comptant que la immensa majoria dels nostres visitants són repetidors, tornarem al mercat internacional amb el mateix de sempre, els mateixos vicis i virtuts. De fet, una mica menys llustrosos perquè estarem en crisi. Si les vacunes funcionen, aquest estiu ja tornarem a veure maletes pels carrers. No ens sobra el temps. I si no ho canviem ara que no ens distreuen els turistes, ja no ho canviarem.
