JxCAT. Xavier Trias: Ha estat la sorpresa de la nit electoral per dos motius; ha estat capaç d’aglutinar el vot útil i el vot anti-Colau. Dos elements que també aspirava a tenir, amb un relat de passat i futur, el PSC i Jaume Collboni, però que no ho ha fet amb la mateixa mesura. Trias ha guanyat a 4 districtes, alguns tan importants com l’Eixample – el districte més gran de Barcelona i on la transformació urbanística de Colau encara té una forta cicatriu que caldrà gestionar – Gràcia – un districte comú en els darrers 8 anys – o Sarrià Sant Gervasi – plantant cara a la dreta i a l’extrema dreta. Amb tot, encara no és 100% segur que Trias pugui ser alcalde de Barcelona en tant que hi ha altres combinacions que sumen majoria absoluta, 21 regidors, tot i que encara està per veure si tots els serrells d’aquest pacte és possible – i em refereixo al suport d’ERC a una alcaldia del PSC i si Maragall serà qui pilotarà el nou grup municipal d’ERC.
PSC. Jaume Collboni: Ha recuperat la posició i la figura de primera força progressista de la ciutat de Barcelona tot i que per 140 vots de diferència. Collboni també ha guanyat a 4 districtes. Revalida la victòria de fa 4 anys a Nou Barris i li pren la primera posició als comuns a districtes tan importants com Sant Andreu, Sant Martí i Horta Guinardó. La no victòria de Jaume Collboni a Barcelona, que era molt esperada pel socialisme, no li resta importància al seu resultat ja que pot ser qui lideri una nova etapa a la ciutat de Barcelona amb la repetició d’un pacte d’esquerres que tants cops s’ha vist a la ciutat comtal. Collboni ha fet el més difícil: ha superat a Ada Colau després de ser durant 4 anys el seu primer tinent d’alcalde – un fet que no es veu molt sovint en política, que quedi per davant el segon soci d’un govern de coalició. Veurem si Collboni i el PSC pot liderar aquest pacte tripartit d’esquerres que els doni l’alcaldia i veurem com els socialistes utilitzen, en pro de Barcelona, el seu nou pes a Catalunya i com utilitzen com a element d’intercanvi la situació encara de més debilitat amb la qual surt ERC d’aquestes eleccions al Govern de la Generalitat, que cal recordar que està en minoria.
BEC. Ada Colau: Molts van veure un cert to de balanç de vuit anys i d’acomiadament en el discurs de Colau anit en la seu electoral de Barcelona en Comú en quedar tercera. L’últim consol dels comuns hauria estat passar per davant dels socialistes i quedar en segon lloc per salvar la nit i unes eleccions on s’ha de dir, ho han deixat tot, però finalment han quedat tercers. El cert és que Barcelona en Comú i Colau han perdut 5 dels sis districtes que van guanyar fa 4 anys i només els queda Sants. El que falta veure en els comuns ara és: en primer lloc, com Colau decideix com i quan i on anuncia que deixa l’ajuntament – no s’entendria que no ho fes així – en segon lloc, veure fins a quin punt s’obre una pugna interna en els comuns entre Jordi Martí i Janet Sanz pel control de l’espai, i finalment quin futur espera a l’actual alcaldessa en termes polítics i com s’afronten les eleccions generals tenint en compte que el projecte de sumar ha tingut uns pèssims resultats allà on ha començat a ensenyar la marca. Auguro que Sumar a Catalunya a les generals serà un refugi de candidats comuns amb mals resultats als seus municipis (Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, ..) Moltes incògnites encara per resoldre.
ERC. Ernest Maragall: El gran derrotat de la nit. ERC i Maragall passen de primera a quarta força a la ciutat de Barcelona. Molts elements externs a l’Ajuntament de la ciutat poden influenciar en les decisions que es prenguin a Barcelona: en primer lloc, la patacada del partit a nivell de tot Catalunya tot i que en nombre de regidors segueix essent una força política important, però ha vist com Junts per Catalunya ha tret millor resultat, en segon lloc com afronta la debilitat del Govern de la Generalitat en minoria tenint en compte la victòria socialista que avisa per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, i, en darrer lloc, si és Ernest Maragall qui ha de liderar aquesta nova etapa a l’Ajuntament de Barcelona o ho farà algú altre amb menys rancor al PSC. A curt termini, ERC haurà de respondre una pregunta: o Trias o pacte d’esquerres amb alcaldia socialista.
PP. Dani Sirera: exactament el que vam dir en el seu DAFO, un professional de la política, amb experiència contrastada en campanyes i que ha vingut a resoldre, amb escreix, el repte que tenia el PP a la ciutat de Barcelona. Amb tot, Sirera i el PP han de fer una anàlisi important: perquè no han sabut capitalitzar el vot que ha perdut Valents i Ciutadans i si ho ha fet l’extrema dreta. Amb tot, els populars ja comencen a acostumar-se a un fet que fins ara no els resultava fàcil: veure una formació a la seva dreta, un semblant amb qui s’hauran d’entendre o almenys conviure.
VOX. Gonzalo de Oro-Pulido: Han estat els grans beneficiaris de la baixa participació. La gran majoria de les enquestes no els esperaven a l’Ajuntament de Barcelona i esperaven que fos el PP qui es quedés amb el vot de Valents i que en part fos el PSC qui ho fes amb el vot de Ciutadans. Però el que és cert és que demoscòpicament el vot de Ciutadans a Catalunya ha canviat per la influència de la resta de l’Estat i ja no el recupera completament el PSC sinó la dreta i en part l’extrema dreta també hi suquen pa. Un element a tenir en compte pel futur i per futures comeses electorals. Veurem com evoluciona la presència de VOX als consistoris, en aquest cas el barceloní, i si han vingut per quedar-se o serà com l’Espanyol, que va i ve a primera divisió.
