Un estat d’obres contant. Aquesta la realitat en la qual viuen des de fa gairebé un any i mig els veïns del número 392 de la Gran Via de les Corts Catalanes, cantonada amb el carrer de Llança. El desplegament de la línia L8 pel centre de Barcelona ha convertit el tram d’aquesta artèria de la ciutat on està ubicada la finca en la base d’operacions dels treballs. Des que es va iniciar l’actuació a principis del 2024 amb el desviament dels serveis i subministraments afectats, els inquilins d’aquest xamfrà de l’Eixample han conviscut amb el soroll dels operaris. Han obert un gran forat d’uns quants metres de profunditat entre els carrers de Llança i Vilamarí per col·locar les pantalles que delimiten l’obra i haurien de reduir les molèsties per al veïnat i els vianants. Res més lluny de la realitat.
“N’estem farts ja. Ara estan tranquils -diu mentre assenyala una parella d’obrers que treballen sobre el terreny-, però, quan comencen a picar, el soroll és increïble”, assegura en una conversa amb el TOT Barcelona la Teresa, una de les veïnes del cinquè pis de l’edifici a qui les finestres del menjador donen directament als treballs de la Gran Via. La dona de 78 anys viu en aquest immoble des de principis dels vuitanta i no recorda des d’aleshores una situació igual. Quan aquest mitjà la informa que just aquest mateix mes de juny arrencaran les tasques pròpiament dites amb l’excavació del pou, la cara que dibuixa és un poema. “Com? Ara hi tornaran un altre cop? I per què no ho fan més enllà on l’estació de la plaça d’Espanya?”, es pregunta. “No sé si alguna altra zona pateix les obres tant com nosaltres“, afegeix després d’uns instants de reflexió.
Un pis per sota de la Teresa, en Carles també pateix des de fa mesos l’incordi dels treballs del nou recorregut dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Ell és la tercera generació de la família que viu en aquesta finca erigida als setanta. “Nosaltres encara que tenim els vidres reforçats, però si haguéssim mantingut els que tenien els meus avis…”, diu. L’home lamenta que, inclús en aquesta fase inicial de les obres, el soroll no cessi ni durant la nit, quan és perceptible una remor que sembla provenir d’un generador. També es mostra prudent respecte a la proximitat del seu domicili amb els treballs i les possibles afectacions que aquests poden provocar en l’estructura de l’immoble. “Van controlant que no hi hagi esquerdes ni res. Imagino que després d’allò del Carmel […] Espero que no passi res”, assenyala. La previsió és que aquest mateix mes de juny es duguin a terme inspeccions tècniques en habitatges que podrien veure’s afectats pel pas de la tuneladora per detectar possibles deficiències estructurals o patologies prèvies. Només en el tram de la Gran Via que va entre els carrers de Vilamarí i del Comte Borrell, els especialistes han identificat fins a 1.245 domicilis que es troben en aquest radi d’influència de les obres i que seran analitzats.
Una mesura extraordinària en favor del descans
Ambdós veïns del bloc de pisos de la Gran Via hauran de conviure amb aquest escenari almenys fins al 2027. L’inici de les tasques d’obertura del pou per on accedirà la tuneladora s’enllaçaran a partir de la primavera del 2026 amb l’excavació els quatre quilòmetres de túnel que separaran la plaça d’Espanya i l’estació dels FGC de la Vila de Gràcia. Això suposa que l’afectació d’aquest tram de la Gran Via serà continuada fins que culminin els treballs. Els inquilins de les plantes superiors, però, no seran els més afectats. En el cas de l’Amparo, veïna del primer pis de la mateixa finca, les seves finestres es veuran amb tota probabilitat tapades per la gran nau metàl·lica de setze metres d’ample, quinze d’alçària i fins a 125 de llarg que s’instal·larà entre els carrers de Llança i Vilamarí per encapsular les obres i minimitzar el soroll. “Si fins ara ja era horrorós, que hauré de fer a partir d’ara? Estaré dos anys sense que corri l’aire i amb una pantalla davant de casa?”, manifesta.
Tant aquesta dona de 57 anys com la majoria dels inquilins de l’edifici consultats per aquest mitjà no en sabien res de la col·locació d’aquesta mena de carpa, que estarà forrada amb un material que fa d’aïllant acústic. De fet, la intenció de les autoritats és presentar aquesta mateixa setmana el planejament al veïnat de les finques afectades, concretament dels immobles ubicats als xamfrans de la Gran Via amb els carrers de Llança i Vilamarí. Resignada a haver de superar aquestes obres, l’Amparo respira alleugerida quan se la informa que no hi haurà més afectacions a la mobilitat que les actuals. “Això espero, que a mi ja em costa caminar”, rebla. Sobre les mesures extraordinàries preses per poder garantir que es mantenen els nivells de soroll sempre per sota dels 55 decibels, especialment en horari nocturn, quan també està previst que estigui en funcionament la tuneladora, la veïna respon amb ironia: “Portem tant de temps amb el soroll que al final ja no sé si n’hi ha o és el meu cap”.
Cal recordar que la instal·lació d’aquest tipus d’estructures no és habitual, principalment perquè generen un impacte visual considerable. Un dels casos recents més semblants a la futura nau de la Gran Via seria la coberta que es va col·locar fa uns anys quan es va obrir l’estació d’Ernest Lluch de la línia L5, durant el procés de la qual es va tallar part de la carretera de Collblanc. En tot cas, la nau acústica de l’L8 es farà per trams i no estarà enllestida completament fins a finals del 2025. Romandrà en aquest indret almenys fins al desmuntatge de la tuneladora, que podria allargar-se almenys fins a mitjan 2027.
La incògnita de les terres que preocupa al veïnat
Més enllà de les afectacions en l’estructura dels edificis més pròxims a les obres i les complicacions en la mobilitat, una de les principals preocupacions d’aquesta zona de l’Eixample respecte a l’L8 és saber què passarà amb les terres que s’extreguin d’excavar aquest túnel. La previsió és que, de cara a l’any vinent, arrenqui la construcció d’una galeria per sota del carrer de Llança que comunicarà directament amb el parc de Joan Miró, que acull la zona logística d’explotació de la tuneladora. Allà s’acumularan les terres abans de ser transportades en camions on correspongui. Després de perdre el pols per evitar la instal·lació a la zona verda dels operaris, que han convertit l’espai en un terreny completament erm, tant el veïnat com les comunitats educatives de l’Escola Joan Miró i l’Institut Ernest Lluch centren els seus esforços a evitar que els camions de gran tonatge carregats de terres passin per la porta dels equipaments, amb la consegüent contaminació tant acústica com ambiental.
Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat consultades per aquest mitjà apunten que tenen en compte les reclamacions i propostes de la ciutadania, però insisteixen que encara és massa d’hora per definir el recorregut d’aquests camions. Si no hi ha contratemps, aquest trànsit no hauria d’arrencar fins a la primavera del 2026, quan comenci a excavar-se el túnel.
