La fabricació de 39 trens per ampliar la xarxa de metro de Barcelona haurà d’esperar. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha declarat deserta la licitació, han confirmat fonts de TMB al TOT Barcelona. L’oferta pública va sortir amb un pressupost base de licitació de més de 321 milions sense IVA -més de 388 amb IVA- i finalment només hi va concórrer la multinacional Alstom, que té una fàbrica a Santa Perpètua de Mogoda. TMB sosté que la proposta de l’empresa “no compleix amb les exigències que s’estableixen als plecs” i la considera “inadequada”. En concret, les fonts consultades diuen que l’oferta econòmica no complia “amb les exigències tècniques i funcionals que establien els plecs”.
Des d’un inici, el concurs ha estat rodejat de polèmica perquè inicialment Alstom no s’hi va poder presentar perquè havia estat inclosa en la llista negra de Nacions Unides per tenir negocis als territoris ocupats de Palestina. El veto era en compliment d’una decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’excloure de les licitacions públiques amb finançament municipal les companyies assenyalades per Nacions Unides. El requisit era d’obligat compliment per a TMB, ja que rep finançament del consistori a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Nova licitació
Ara, amb la licitació deserta, TMB haurà de convocar-la de nou. L’empresa metropolitana de transport subratlla que espera fer-ho com més aviat millor. Alhora, planteja escurçar “el termini de presentació d’ofertes perquè el retard sigui mínim”, expliquen des del servei de premsa de TMB. La licitació que ara s’ha tombat s’havia perllongat quatre mesos, des de l’agost.
Dels 39 trens que s’han de fabricar, 22 seran per al tram central de l’L9, que encara s’està construint. Els 17 restants seran per a les línies convencionals: sis seran per a l’L1, tres per a l’L2, quatre per a l’L3 i quatre per a l’L4. La incorporació d’aquests combois ha de permetre millorar la freqüència de pas en totes les línies. Se situarà en hora punta per sota dels tres minuts i mig, i en el cas de les línies 1 i 5, que són les que tenen una ocupació més elevada, els trens passaran cada dos minuts i 15 segons (L5) i dos minuts i 38 segons (L1).
Veto inicial a Alstom
El veto inicial a Alstom per part del govern de Jaume Collboni es va basar en el llistat de Nacions Unides del 2023. En tot moment, Alstom va mantenir que era un error (la inclusió en el llistat era per l’activitat de fa anys d’una empresa que Alstom va acabar comprant), i el setembre passat, l’ONU va elaborar un informe nou d’empreses amb negocis en els territoris ocupats de Palestina en el qual ja no apareixia l’empresa francesa. En canvi, s’hi incloïa una de les seves principals competidores, la basca CAF, per la seva participació en el contracte del tramvia de Jerusalem que també circula pels territoris ocupats.
Alstom va impugnar la licitació
La retirada de la llista negra de l’ONU deixava la porta oberta a Alstom a presentar-se a la licitació. Quan el veto estava en vigor, la multinacional francesa havia presentat una impugnació de la licitació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Però, després de conèixer el llistat nou de Nacions Unides, en va demanar el desistiment, la qual cosa va fer que el tribunal no s’hagués de pronunciar. Segons TMB, la licitació va estar oberta fins al 3 de desembre i, finalment, Alstom va ser l’única empresa que s’hi va presentar. CAF ni tan sols va presentar un recurs. El 2019, Alstom havia guanyat el concurs més important fins aleshores de la història del metro per construir 42 trens per 268 milions.
La instrucció de la gerència de l’Ajuntament de Barcelona per la qual Alstom no es va poder presentar inicialment al concurs de TMB diu, en un dels seus punts, que no es contractarà cap de les 97 empreses que figuren en el llistat de Nacions Unides que “operen il·legalment” en els assentaments ocupats de Palestina, inclòs Jerusalem oriental, i “amb activitats que vulneren els drets humans al territori palestí ocupat”. La instrucció era del 6 de juny i, tres mesos i mig després, en el cas d’Alstom, va quedar desfasada.
Crítiques de l’oposició
La sortida d’Alstom del llistat negre de l’ONU va dur a ERC a l’Ajuntament a demanar que la multinacional francesa pogués participar en el concurs de TMB, segons va explicar la regidora republicana Rosa Suriñach, la qual va recordar també que Alstom té la fàbrica a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), en la qual treballen unes 1.000 persones. Després de l’estiu, els sindicats UGT i CCOO a Alstom s’havien reunit amb grups municipals i partits del Parlament de Catalunya per mostrar-los la seva preocupació i l’afectació que podia tenir per a la indústria ferroviària a Catalunya el fet que Alstom quedés fora de la licitació.
A parer del president del grup municipal de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, el cas va posar de manifest una molt mala gestió per part dels responsables socialistes a l’Ajuntament i de TMB. “Creiem que la política de boicots no porta enlloc i genera arbitrarietats que acaben perjudicant la indústria del país i, sobretot, centenars de llocs de treball a Catalunya”. I des del PP, el seu president al consistori, Daniel Sirera, va considerar la instrucció de la gerència municipal com un “nyap i una irresponsabilitat majúscula”, i una “barreja de sectarisme, incompetència i frivolitat política“.
