La nova Meridiana pren forma. Aquest dijous l’Ajuntament de Barcelona ha estrenat el tram que arriba fins al carrer de Felip II, que redueix el nombre de carrils, genera espais segurs per a les bicicletes i amplia voreres. Una millora celebrada per un veïnat que fa set mesos que esperava l’obertura del nou traçat. Coincidint amb l’estrena, la primera tinenta d’alcaldia i responsable d’urbanisme, Laia Bonet, va aprofitar per anunciar que el pròxim tram, que arribarà fins a Fabra i Puig, ja s’està licitant i que les obres han de començar el primer trimestre de 2025. Duraran 18 mesos i a mitjans de 2026 estaran acabades. Aquesta és la promesa. Malgrat tot, l’estancament dels trams anteriors i reunions que no han fructificat fan que el teixit veïnal miri amb cert recel aquest anunci, a l’espera de saber com serà exactament el projecte del següent tram i quines intencions té el govern socialista amb el que queda de reforma.
Dubtes que expressa el mateix president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos: “No som ni optimistes ni pessimistes, simplement demanem que es constitueixi una comissió de seguiment amb el veïnat per avaluar com estan algunes de les promeses que ens van fer”, expressa en conversa amb el TOT Barcelona. Des de la FAVB recorden que el següent tram recull una zona de la Sagrera molt castigada pels busos interurbans, que s’aturen i col·lapsen l’espai; de vehicles a la calçada i de passatgers a les voreres. “Necessitem que ens expliquin com serà el pla de mobilitat per a la zona, com es repartiran els autobusos. Volem saber quins aniran a la Sagrera, quins es queden a Fabra i Puig i quins seguiran endavant. Tot és massa abstracte”, es queixa Ramos.
L’Ajuntament –tampoc la Generalitat, responsable de la gestió d’alguns d’aquests busos– no acaba de posar-hi fil a l’agulla i es limita a fer valdre un gir de 180 graus que s’ha autoritzat per als autobusos interurbans a l’altura del metro de Navas. Aquest gir fa que els busos no hagin de travessar els barris de l’entorn per fer mitja volta quan acaben la línia, però alguns veïns reiteren que la mesura, per benintencionada que sigui, no resol el problema, i que fins i tot es troben que alguns cotxes l’estan aprofitant per girar, malgrat que ells ho tenen prohibit. L’Ajuntament tampoc ha detallat com quedarà la qüestió dels busos durant les obres, amb la qual cosa caldrà esperar a l’inici d’aquestes.
Incredulitat amb l’ambigüitat del govern
Les incògnites són encara més grans quan toca parlar de l’última fase de les obres, que haurien de reformar el tram comprès entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo. Laia Bonet va insistir dijous en el “compromís” de l’executiu socialista de reformar també aquesta part, però no són poques les associacions de veïns que dubten que s’acabi fent. De fet, la mateixa Bonet en cap cas s’ha atrevit a assegurar que el projecte executiu d’aquest tram arribi abans d’acabar el mandat. “Ho estudiarem durant aquest mandat. Volem arribar a final amb una proposta sobre la taula, però veurem quan la tenim i quin temps tenim per tramitar el projecte”, remarcava la tinenta dijous.
“Res d’estudiar”, contesta Camilo Ramos a través del TOT Barcelona. “Nosaltres hem dit per activa i per passiva que mentre s’acaba el tram fins a Fabra i Puig s’ha de fer el projecte executiu del següent. El pròxim pas és discutir la lletra petita del projecte, no estudiar la reforma. En el seu dia ja se’ns va presentar un render i ara exigim que el projecte executiu s’aprovi abans d’acabar el mandat”, reitera el líder veïnal. Des de la FAVB insisteixen que la promesa de l’Ajuntament era aquesta i que tot plegat és una qüestió de “voluntat política”.
En aquest sentit, les associacions de veïns de Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i dues més de Montcada i Reixac –van firmar un manifest conjunt de la FAVB el mes passat– insisteixen que el projecte hauria de seguir el rastre d’allò que ja s’ha reformat, sense incorporar nous carrils aprofitant que la Meridiana s’eixampla més enllà de Fabra i Puig. D’altra banda, també demanen el compromís ferm de les diferents administracions perquè la reforma arribi més enllà del Pont de Sarajevo, una petició que l’Ajuntament per ara ni es planteja, malgrat que tampoc hi tanca la porta de forma definitiva.
1 
