La Maria Dolores Kunkel-Serra és veïna del carrer Ballester de tota la vida. Fa tants anys que viu al Putxet que encara recorda quan era costum “anar a la vaqueria del carrer de la Costa a buscar la llet per esmorzar”. Els seus ulls han estat testimonis de totes les transformacions que ha patit el barri en els últims 80 anys, inclosa la reforma de la plaça Lesseps, que va encadenar una dècada de treballs –obres de l’L9 incloses– i que va provocar un efecte col·lateral inesperat: amb la plaça aixecada: els vehicles que baixaven per les avingudes de Vallcarca i de la República Argentina van haver de buscar una nova manera d’arribar a General Mitre i van descobrir que Ballester era el camí més directe.
I des de llavors Ballester, un carrer de velocitat 30 d’un sol carril i una llargària d’uns 500 metres, s’ha convertit en una espècie d’autopista-drecera per la qual passen uns 5.500 vehicles cada dia, segons han pogut comprovar recentment els tècnics del districte de Sarrià-Sant Gervasi després de fer un estudi de mobilitat a petició dels mateixos veïns. D’aquests 5.500, uns 3.600 travessen el carrer de punta a punta i el 40% circula per sobre de la velocitat màxima. “És un carrer petit, amb les voreres estretes i sense vida perquè tot el dia hi ha molt trànsit”, es queixa Peter Sotirakis, un australià que viu al carrer des de fa uns quatre anys i un dels impulsors de la Plataforma Pacifiquem Ballester.
Pròxima reunió amb el districte
Després de molts consells de barri infructuosos i un reguitzell de queixes, els veïns de la plataforma s’han reunit a la Casa Rocamora, un palauet isabelí situat al mateix carrer Ballester, per ultimar la pròxima reunió amb els tècnics del districte, on sembla que per fi els exposaran les primeres alternatives per pacificar el carrer. Són conscients que la solució no és senzilla i que la proximitat de les eleccions retardarà qualsevol mesura, però haver aconseguit una trobada amb els tècnics municipals ja és una victòria. “La nostra prioritat és que el carrer deixi de ser una drecera”, diu Sotirakis. “Tenim moltes idees, però és el districte qui ens ha d’oferir propostes concretes”.
Senyalització que desvia el trànsit cap a la plaça Lesseps / XFDC
Fa temps van demanar que, mentre no es poguessin fer obres, es fes alguna cosa per canviar la senyalització del carrer, ja que, malgrat que les obres de la plaça es van acabar el 2015 –quan l’ajornament sine die de l’L9 va obligar a reurbanitzar la plaça per tapar el forat de construcció del metro i endreçar tot l’espai–, encara hi havia dos panells informatius que convidaven els cotxes a agafar Ballester per anar cap a la ronda del Mig. “Quan ens vàrem queixar al districte, els tècnics ens van dir que ni sabien que aquells panells encara estaven allà”, confessa Sotirakis amb un somriure desencaixat.
Va costar i al final van eliminar un dels senyals i l’altre es va actualitzar, però els hàbits dels conductors no són tan fàcils de modificar. “Vam demanar que almenys es posés un senyal per prohibir el pas de vehicles pesants, però ens van explicar que abans de fer res volien acabar de fer l’estudi de mobilitat”. La proposta que més polseguera ha aixecat ha estat la de canviar el sentit de circulació de la meitat del carrer, una actuació que permetria garantir el trànsit dels veïns però que acabaria de cop amb la seva funció de drecera, però no compta amb el suport de l’Associació de Veïns del Putxet, que prefereix alternatives menys agressives, ni amb el dels tècnics, que consideren que cal fer una anàlisi molt més a fons dels possibles efectes col·laterals per evitar que un altre carrer hagi d’absorbir el trànsit.
Una situació ja viscuda al barri
De fet, no és la primera vegada que el Putxet viu una situació així. El conseller i portaveu del PDECat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Pol Lliró, explica al TOT Barcelona que durant el mandat de Xavier Trias ja es van trobar amb un problema similar al carrer de la Mare de Déu del Carmel, just a l’altra banda del parc del Putxet. “Quan el 2010 es va canviar de sentit el carrer Craywinckel, Mare de Déu del Carmel es va convertir en una de les vies principals per sortir del barri i durant les hores punta es col·lapsava cada dia, fins al punt que les motos avançaven per la vorera”, relata.
Llavors la solució que es va consensuar amb els veïns va ser construir una semiplataforma única –una vorera al mateix nivell que la calçada i l’altra aixecada– i fer les voreres més amples. “La idea en aquests casos és donar la prioritat al vianant per desincentivar el pas dels cotxes”, explica Lliró. Una altra opció seria apostar per les voreres remuntables, com ja s’ha fet a bona part dels carrers que travessen Balmes al seu pas pel barri de Sant Gervasi, per exemple. Són carrers que permeten l’entrada de cotxes mitjançant rampes, però la vorera està aixecada i senyalitza perfectament que la prioritat és dels vianants.
Recollida de signatures
En paral·lel a les reunions amb el districte, la plataforma ha fet una campanya de recollida de firmes per demostrar que els veïns volen un canvi. En tres setmanes, ha aconseguit més de 500 signatures, la majoria de veïns del mateix carrer Ballester, però també han trobat molts suports als carrers del voltant. “Volem deixar clar que no som quatre il·luminats que demanen coses impossibles”, remarca Peter Sotirakis. El soroll i la contaminació que genera un trànsit tan intens no els deixa obrir les finestres quan arriba el bon temps i passejar pel carrer és una odissea perquè és tan estret que sovint els camions i les furgonetes més grans han de pujar una roda a la vorera per passar.
Lliró recorda que durant el mandat anterior algun veí ja havia posat el crit al cel per l’excés de trànsit i els accidents que es produïen a la cruïlla de Ballester amb Homer per l’excés de velocitat d’alguns cotxes. “En aquella època ja es van posar bandes reductores de velocitat, però ha quedat clar que no va ser suficient”, reconeix. “Possibilitats n’hi ha moltes i, encara que no es podrà eliminar del tot el trànsit de pas, cal buscar solucions que a curt termini permetin reduir-lo fins a nivells acceptables”. Si les reunions no van com haurien d’anar, la Maria Dolores, que ja toca els 90 anys, està preparada per passar a l‘acció directa: “Ja m’he ofert diverses vegades per tallar el carrer i no deixar que passin els cotxes”, diu rient, “però els veïns no em deixen”.
