Barcelona ha començat la casa pel terrat amb els canvis en la mobilitat per reduir els fluxos de trànsit de vehicles privats que experimenta, principalment amb el model de superilla? A parer del RACC, sí, que considera que Barcelona i el seu entorn no han avançat prou per convertir-se en un referent de mobilitat en els darrers quatre anys, perquè ha aplicat restriccions sense tenir en paral·lel una xarxa de transport públic òptima. Així ho conclou el club automobilístic, que ha fet un acte a la Pedrera, La Gran Barcelona, impulsem una visió del a mobilitat al servei de les persones, on ha presentat 10 propostes per millorar la mobilitat.
Superilles i Via Laietana, una “precipitació”
El president del RACC, Josep Mateu, ha explicat que les restriccions de vehicles privats al centre de la ciutat s’han de dur a terme “quan les millores previstes en transport públic entrin en servei”. De fet, Mateu ha estat contundent: “Tenim una vintena d’actuacions a la ciutat els propers 8 anys per restringir el trànsit privat, però no oferim una alternativa al 80% de la gent que ve en cotxe a l’Eixample. La prioritat ha de ser el transport públic per davant d’altres actuacions que s’han fet en nom de la qualitat de vida o la reducció de la contaminació”. En aquest sentit, ha afegit el president del RACC, “les superilles o les obres de la Via Laietana, per exemple, s’han fet precipitadament i sense informar els ciutadans de les conseqüències que tenen les obres a la ciutat”. De fet, no s’ha estat de dir que les superilles són una solució bona per als veïns de l’Eixample, però no per a la resta. “La ciutat no és només dels residents, sinó de tothom qui hi aporta riquesa”, ha dit Mateu, que creu que les superilles i les obres de la Via Laietana “s’han fet amb una rapidesa inaudita tenint en compte la lentitud d’altres obres”.
De fet, les dades amb què treballa el RACC li serveixen per constatar que no hi ha hagut una millora palpable del transport públic, perquè tot i que s’ha incrementat molt l’espai per a vianants, bicicletes i patinets, aquest augment “no s’ha vist reflectit en un canvi de model profund de mobilitat més sostenible”, perquè “si bé la mobilitat activa ha crescut, el transport públic ha baixat un 10% i el transport privat només ha caigut un 4%, de manera que ens hem de plantejar si estem prenent les mesures més adequades”, ha sentenciat Mateu. De fet, el RACC es fixa com a objectiu per al 2030 que el 30% dels desplaçaments a la ciutat en dia feiner es facin en transport col·lectiu.
La ZBE i la “criminalització de motos”
Preguntat per si la Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una bona solució, el president del RACC també ha estat molt crític, si bé ha reconegut que la tendència en grans ciutats europees és una disminució notable de la circulació de vehicles privats al centre de les ciutats: “Hi estem d’acord, cal reduir el trànsit i la contaminació, però s’ha de fer de forma acompanyada. A Barcelona això no passa. No estem d’acord amb les restriccions obligades de mobilitat, sense donar alternatives. Què fem amb tota la gent que no té una alternativa fiable per arribar a l’hora a la feina i ha de venir en cotxe? I amb la ZBE, la mesura és correcta, però no com s’aplica, perquè exclou la gent més feble, la que no pot canviar-se el cotxe antic”, lamenta Mateu. També ha posat èmfasi en el fet que a Barcelona es “criminalitza” la moto. “Hi ha 300.000 motos i només 80.000 aparcaments”. Però ha dit que no és viable que es faci pagar les motos per aparcar en zones blaves.
El president del RACC, després d’analitzar l’estat de la mobilitat a la ciutat, ha conclòs que no hi ha sintonia amb el consistori per tenir visions sobre la mobilitat massa antagòniques. Amb l’Ajuntament “parlem poc però assistim a moltes reunions, no ha estat fàcil els darrers anys, perquè en el què fer ens podem posar d’acord, però no amb el com, no coincidim gens. Institucionalment, la relació és complexa”, ha admès Jaume Mateu, sense pronunciar en cap moment de la conferència el nom de l’alcaldessa Ada Colau.
10 propostes sobre mobilitat
El RACC ha fet un decàleg de millores que considera urgents per a millorar la mobilitat a la ciutat i l’Àrea Metropolitana:
- Prioritzar les inversions en transport públic, especialment les ferroviàries
- Xarxa potent d’aparcaments a les estacions de tren
- Replantejar-se la superilla de l’Eixample
- Convivència entre modes de transport sumant-hi la mobilitat en bicicleta i patinet
- Desenvolupar el Pla de la Moto i aprofundir en la visió zero de la sinistralitat
- Impulsar la mobilitat elèctrica amb incentius a la compra d’aquests vehicles
- Fomentar la mobilitat compartida i connectada amb el model de sharing
- Resoldre el model de taxis i VTC sense excloure cap dels dos serveis
- Millorar el repartiment de mercaderies a la ciutat
- Planificar les infraestructures pensant en la Barcelona metropolitana més enllà del 2030.
4 
1 
