El parc de les Glòries tindrà una boca de metro monumental, verda i “immersiva”… que no serà accessible per a viatgers amb dificultats de mobilitat. Cadires de rodes, famílies amb cotxets de nadó o simplement persones amb dificultats per pujar escales hauran de mirar des de fora un dels 5 espais singulars que incorporarà la plaça. Forma part del paquet d’obres aprovat per a la meitat pendent del parc, que s’ha d’estrenar a finals de 2024.
La parada de metro Glòries, de la línia vermella (L1), té tres accessos. Un d’ells disposa d’un ascensor davant dels Encants Vells i per tant se’l considera accessible. Una altra entrada situada davant del Museu del Disseny (DHUB) i ara envoltada de tanques d’obra té només escales mecàniques i estàtiques, i és aquesta la que l’Ajuntament de Barcelona transformarà en un vistós jardí de cactus.
Se suprimirà l’últim tram d’escales que hi ha actualment en aquesta boca, per situar l’accés a un nivell inferior al del parc i la vorera. Així, els viatgers entraran o sortiran per una mena de placeta a l’aire lliure enfonsada a una cota de -5 metres., semblant a la que connecta el metro Espanya amb Les Arenes. Una grada de 4 nivells revestirà el nou espai de Glòries amb jardineres de cactus resistents a la sequera.
I per connectar aquest accés enfonsat amb la superfície hi haurà unes escales d’obra i un joc de dues escales mecàniques, segons la recreació virtual que ha fet públic l’Ajuntament de Barcelona. Preguntats per la premsa per l’oportunitat perduda en aquesta inversió municipal, el consistori assenyala que l’estació ja disposa d’ascensor i s’ha decidit “no doblar” la dotació.
“No és accessible, s’han mantingut les condicions que hi ha ara mateix”, ha respost en roda de premsa l’equip redactor del projecte urbanístic. El govern municipal subratlla que el jardí compta amb un mirador al nivell superior, en forma de balconada de vidre, que permetrà veure els cactus des de dalt: “Encara que no sigui accessible, es garanteix la visió”. “És un jardí per ser observat, no hi ha espais d’estada i les fileres de cactus no són trepitjables ni es pot passar pel mig”, excusa.
La lluita per l’accessibilitat
L’accessibilitat universal és una lluita de llarga trajectòria a Catalunya, on hi ha múltiples entitats –sobretot de discapacitats– que fan lobby davant de les administracions per aconseguir millores i conscienciar-les de cara a noves obres. Com resulta evident a Glòries, encara queda molt camí.
Una d’elles és Catalunya Camina, que pressiona pels drets dels vianants a l’espai públic. El seu president, Emeka Okpala, explica al TOT Barcelona que “només els ascensors i les rampes de pendents suaus fan realment accessible un espai”. “Una escala normal és inaccessible del tot i una de mecànica… no és del tot accessible, tampoc”, sintetitza. Recorda que una persona en cadira de roda manual, amb un vehicle de mobilitat motoritzat o amb un caminador que no cap al graó de les escales mecàniques queden exclosos d’aquest element.
“Entenem que el nou parc de Glòries ajudarà a tenir una ciutat més permeable a la mobilitat activa, perquè soterra els cotxes, però els nous espais haurien d’intentar complir les normatives d’accessibilitat en la mesura del possible”, subratlla. “Hem de veure com queden els accessos de tota la plaça i els enllaços intermodals en transport públic”, apunta. Altres entitats del sector, segons ha constat el TOT Barcelona, també estan pendents de conèixer els detalls tècnics de la instal·lació per pronunciar-se al respecte.
8 
