L’odissea de viatjar amb metro per a un cec

La T-Mobilitat inclourà canvis per facilitar l'accessibilitat, però el col·lectiu ho considera insuficient

“Aquest sí que es nota, titi!”, exclama per celebrar que l’encaminament que segueix li serveix, per fi, per caminar amb seguretat per l’andana. L’encaminament és un tros del terra rugós que permet a les persones cegues seguir un trajecte amb el bastó. Qui diu titi és Neus Salvat i és cega des que té un any. Camina amb cura a la parada de la Sagrera de Rodalies després d’haver passat per les instal·lacions del metro de la mateixa estació. Toca amb el bastó la línia de seguretat que avisa els invidents de la proximitat de les vies per evitar accidents. A diferència dels encaminaments que s’ha trobat al metro, que li dificulten la mobilitat, els de Rodalies li fan la vida més fàcil. I ho necessita, perquè anar amb metro per a ella és una odissea.

El primer repte arriba de seguida que baixa les escales des del carrer. Ha de trobar les màquines validadores, on llegeix l’únic missatge en Braille amb què es toparà al llarg del trajecte. “T-Mobilitat”, llegeix en veu alta a mesura que els seus dits reconeixen les lletres. El lector del futur nou sistema de transport públic instal·lat a les màquines de validació inclou un missatge en Braille. Un missatge de moment totalment inútil. 

Una màquina validadora del metro adaptada per a la T-mobilitat / Adrià Lizanda

Una màquina validadora del metro adaptada per a la T-mobilitat / Adrià Lizanda

La T-Mobilitat portarà una altra novetat que busca avançar en accessibilitat. La presentació de PowerPoint de la Societat Catalana per la Mobilitat (SOC Mobilitat), l’ens encarregat de desenvolupar el nou títol de transport, dirigida als treballadors de TMB explica que s’instal·laran altaveus a les màquines perquè emetin un soroll cada vegada que s’obren les portes. “Permetrà que aquelles persones amb manca de visió puguin percebre amb un senyal acústic com s’obren les portes del pas”, trasllada el document, que ha pogut veure el TOT Barcelona. A més, els farà més senzill localitzar les màquines. 

Les persones invidents, però, disposen d’un comandament que els serveix per activar, per exemple, el so dels semàfors. També els permet activar senyals acústics de les màquines validadores del metro per saber on són, segons destaquen fonts de TMB.  

Per al president de l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC), José Ángel Carrey, aquesta mesura és insuficient. “És una mica absurd”, considera. Per a Carrey alguns canvis més “urgents” són la millora dels encaminaments i els missatges en Braille a les escales que porten a les andanes. “A no ser que coneguem l’estació, no sabem en quina direcció van els trens fins que preguntem a algú a l’andana”, es queixa. 

Fonts de TMB destaquen la “relació constant” amb les entitats representatives dels discapacitats. A més, fonts de la companyia ressalten que l’empresa forma part dels grups de treball de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Respecte als missatges en Braille a les baranes de les escales, encara no hi ha acord. “TMB ho ha estudiat, ha fer algunes propostes que no han obtingut el consens de les entitats i continuarà treballant-hi”, expliquen. 

En paral·lel, i com a via per pal·liar la falta de missatges en Braille, l’empresa posa de relleu l’app NaviLens, que facilita els trajectes a les persones cegues al metro i al bus gràcies a un sistema semblant als codis QR. Per a Carrey, però, no és un mètode eficient perquè depèn dels mòbils, que a vegades poden estar sense bateria, i del so. “Al metro a vegades hi ha molt soroll”, comenta el president de l’ACIC. 

Carrey també critica que hi ha estacions on no hi ha encaminaments. Fonts de TMB asseguren que són “molt poques”, i que “pròximament” seran reformades. A més, les mateixes fonts indiquen que el departament de Territori i Sostenibilitat ha fet obres a diverses estacions del metro per eliminar “barreres físiques” i facilitar la mobilitat. 

Una vegada ha validat el bitllet de transport, Neus Salvat busca amb el bastó el camí que l’ha de guiar en el trajecte amb metro. Es tracta de l’encaminament, que ella intenta trobar per dirigir-se a l’andana de la línia 5. “On és?!”, reclama. Finalment el localitza i el segueix amb el bastó, cosa que la permet arribar a les escales. Baixa a l’andana de la línia 1 i segueix l’encaminament, que li assegura un recorregut allunyat de les vies. Però topa amb diverses persones que no són conscients de ser al mig del camí creat per a persones cegues. Xoca amb un parell de persones mentre creua la línia, que la porta al vestíbul de la Sagrera que connecta les línies 1 i la 5. 

Neus Salvat segueix un encaminament al metro / Jordi Play

Neus Salvat segueix un encaminament al metro / Jordi Play

I aquí es troba amb el segon repte. Creua el vestíbul i s’atura davant de les escales que porten a la línia 5. A la Sagrera hi ha una sola andana central, per on passen els trens que van en tots dos sentits. No té dues andanes separades per les vies, com és habitual. Neus Salvat es troba aquí que no sap quina direcció tenen els trens de cada costat. I ha de preguntar, com fa sovint. “Perdoni!”, crida, amb una veu acostumada a interpel·lar persones tot i no saber on estan. Ho ha de cridar en diverses ocasions fins que dos joves s’aturen i li expliquen quin tren ha d’agafar per anar en direcció a Cornellà Centre. 

Dos joves indiquen a Neus Salvat a quin costat de l'andana s'ha de dirigir / Jordi Play

Dos joves indiquen a Neus Salvat a quin costat de l’andana s’ha de dirigir / Jordi Play

Missatges en Braille a l’inici de les escales que indiquessin la direcció del metro en cada costat facilitarien els viatges en metro, ja que els invidents sabrien a quin costat és el tren que han d’agafar. “Això es troba en ciutats com Turí o Madrid”, exposa Carrey. 

Arriba el metro i Neus Salvat hi entra. Admet que li agrada més viatjar en el transport públic del subsòl que en bus, perquè li és més fàcil saber quantes parades ha fet i la megafonia és millor. “Últimament, però, la megafonia falla molt”, adverteix. A la següent parada, Camp de l’Arpa, la situació es complica. Tot el terra és rugós i és complicat seguir amb el bastó l’encaminament perquè no nota la diferència. Així que s’arramba a la paret per evitar ensurts. “Em fan mal rotllo les andanes”, admet. Relata que fa menys d’un any dues amigues invidents van caure a les vies perquè van sortir de l’encaminament perquè s’hi van trobar un obstacle. “Volem seguretat i no patir accidents”, reivindica. 

Després de passar per dues estacions del metro, vol mostrar que Rodalies està millor adaptada als invidents. “Cap a on hem d’anar per arribar-hi?”, demana. “Sabem que haurem de preguntar i que anirem perduts, és inevitable”, es resigna. Baixa a l’andana de Rodalies i els seus moviments comencen ser més fluids. “Aquest sí que es nota, titi!“, celebra. Segueix amb el bastó un recorregut de punts amb el missatge “línia de seguretat” que permeten als cecs saber on són les vies i no apropar-s’hi. 

La línia de seguretat que allunya els cecs de les vies / Jordi Play

La línia de seguretat que allunya els cecs de les vies / Jordi Play

L’accessibilitat de Rodalies a la Sagrera és millor que la del metro, gestionat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona, del grup de TMB. La compra de bitllets de transport, però, és millor en el cas de TMB. Salvat prem amb dos dits la cantonada baixa de l’esquerra de la pantalla i activa la lectura de pantalla. Quan fa el mateix amb la màquina de Renfe, però, la pantalla no pateix cap canvi.

Nou comentari