L’inici de les obres de la futura superilla de l’Eixample s’ha viscut amb una barreja d’emocions entre el veïnat. Els esperats treballs que han arrencat aquest dimarts de manera simultània als quatre eixos verds que conformaran aquest nou espai pacificat han deixat només amb unes hores les primeres imatges caòtiques al carrer Consell de Cent, on el tràfec de camions i operaris ja s’ha deixat notar.
“Aquests vuit mesos d’obres seran estressants. Per ara veiem més els inconvenients que els avantatges. Estem una mica escèptics“, assegura Helena Ruiz, una de les veïnes de la cruïlla entre els carrers de Consell de Cent i Rocafort. Ruiz considera que la implantació de la superilla és en general una bona mesura, però alerta que caldrà un reforç extraordinari de manteniment per evitar la seva degradació.
De fet, aquesta sembla ser la principal preocupació entre el veïnat: que aquests prop de 58.000 m² d’espai públic guanyats al vehicle privat no es converteixin en una font de problemes i en un reclam per a activitats com els botellots.
Una iniciativa veïnal, l’embrió de la superilla
“Crec que hi ha una certa por als canvis en general. Que es generi tot aquest espai pacificat suposa un gran salt qualitatiu per a la zona”, remarca al respecte Xavier Riu, un dels portaveus de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample. Aquest veí i mestre jubilat de l’escola Joan Miró va ser un dels impulsors del tall al trànsit que des de fa gairebé dues dècades té lloc de manera puntual al carrer Consell de Cent, una espècie d’embrió d’aquests eixos verds que està impulsant el consistori.
“Durant aquests anys hem demostrat que es pot tallar un carrer i no passa absolutament res. El projecte de la superilla de l’Eixample neix d’aquesta iniciativa veïnal per guanyar espais per fer-ne un ús més cívic”, apunta Riu, que qualifica l’inici de les obres com una “victòria veïnal” i reconeix la valentia de l’Ajuntament per poder fer-ho possible. En la mateixa línia es pronuncia el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigues, que recorda que la pacificació del carrer Girona és una reivindicació que els veïns van posar sobre la taula del consistori fa prop de vuit anys. “A la zona no tenim cap plaça ni cap espai de relació comunitària. Creiem que és important poder tenir un eix verd que ens permeti connectar la majoria d’equipaments del barri”, assenyala.
Unes obres a contrarellotge
Si alguna cosa es desprèn del projecte de la superilla de l’Eixample en aquest primer dia d’obres és la seva magnitud. En un recorregut de poc més de 400 metres s’hi concentraven aquest migdia fins a quatre camions que realitzaven tasques de retirada del mobiliari urbà que des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus ha servit per ampliar la vorera del carrer Consell de Cent. La gran presència d’operaris de diferents empreses ha agafat per sorpresa inclús els mateixos treballadors, que malgrat l’important desplegament veuen força just poder completar tota la transformació de la zona en els vuit mesos previstos.
Preocupació entre els comerciants
La possible eternització de les obres és precisament una de les grans preocupacions dels comerços i establiments de la zona afectada. “Tots estem una mica a l’expectativa. Em fan por aquests vuit mesos d’obres perquè ve un any difícil i això pot fer molt de mal al petit comerç”, explica Joan Carreras, propietari de la botiga de mobles AC Mobles Abitare. Aquest establiment fa gairebé 60 anys que resisteix al número 133 del carrer Rocafort, molt a prop de la cruïlla amb Consell de Cent. “Rocafort és un carrer de mobles de tota la vida. La majoria dels clients venen en cotxe, per això em preocupa que el converteixin en zona per a vianants”, remarca Carreras, a qui els tècnics municipals han assegurat que les obres i la posterior configuració de la via no afectaran la seva activitat de càrrega i descàrrega de material.
El propietari de la botiga de mobles reconeix la voluntat del consistori de facilitar aquest procés d’adaptació als comerços afectats, però alerta dels perills que pot comportar dificultar l’accés a certs punts de la ciutat. “Si posen traves a la gent per entrar a Barcelona, molts optaran per anar a l’IKEA“, conclou Carreras.
Un relleu per a la transformació olímpica
“Aquest projecte marca un abans i un després en la manera de fer ciutat. Segurament, des de l’època dels Jocs Olímpics no s’havia viscut una transformació així”, ha afirmat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, en una atenció als mitjans aquest dimarts. Sanz considera que cal recuperar un model que prioritzi la salut i que permeti conformar una ciutat més confortable per viure i ha recordat que per l’Eixample hi circulen cada dia 350.000 cotxes.
Pel que fa al malestar que han manifestat diversos sectors afectats per aquesta iniciativa, la tinenta barcelonina ha apuntat que defensar un model centrat en el vehicle privat “no és compatible” amb plantejament que el consistori està impulsant de manera integral arreu de la ciutat i celebra que Barcelona “torni a liderar la necessària resposta contra l’emergència climàtica“.
5 
2 
