Les motos Impala costaran de veure als carrers de Barcelona l’any vinent. Aquest famós model de la marca catalana Montesa, que per raons històriques s’ha concentrat de forma especial a la ciutat, és un dels vehicles sense etiqueta ambiental que a partir de l’1 de gener no podrà circular a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de la capital. Si es mou entre l’espai delimitat per les rondes Litoral i de Dalt, a partir de l’1 d’abril serà sancionat amb entre 200 i 500 euros per infracció.
Les Impala van ser especialment popular als anys 60 i 70, va guanyar un premi FAD barceloní i ha estat imatge de múltiples anuncis. El seu so característic i els seu dipòsit de color vermell l’han convertida en un símbol de la ciutat i de la indústria del motor a Catalunya. De fet Montesa és l’única marca que va sobreviure al relleu generacional dels 80, amb una reedició de la Impala l’any 1982. En definitiva, la Impala és a Barcelona el que la Vespa significa per a Roma: una icona popular.
Una moto Montesa al taller Underground Motos de Gràcia, especialitzat en motos antigues / Jordi Borràs
Xavier Arenas, president del MotoClub Impala i gerent del taller especialitzat Comercial Impala, ha explicat al TOT Barcelona la preocupació dels aficionats i propietaris per l’entrada en funcionament de la ZBE. “En altres països en ZBE distingeixen motos antigues i històriques, però la Direcció General de Trànsit (DGT) estatal no preveu una etiqueta per a vehicles històrics”, lamenta. Excloure aquest patrimoni equiparant-lo a un vehicle normal, sosté, és “una bajanada”.
El club ha intentat reunir-se amb el consistori d’Ada Colau per exposar-li la situació i demanar-li que intercedeixi, però de moment no n’ha obtingut cap cita: “Hem intentat parlar-ho amb l’Ajuntament, de moment sense gaire èxit”. L’enfocament municipal es concentra en el nivell contaminant dels motors: “Escrivim al departament de Mobilitat i els responen des de Medi Ambient”, explica estranyat. Davant la falta de suport local, Arenas no veu més alternativa que aventurar-se a picar a la porta de la DGT “a través d’alguna federació estatal de vehicles històrics” perquè els reconegui com a “patrimoni”.
Una Montesa al taller Underground Motos de Gràcia, especialitzat en motos antigues / Jordi Borràs
Els vehicles clàssics, ha explicat aquest dilluns l’Ajuntament de Barcelona, mantindran els permisos ocasionals que ja tenen per assistir a trobades i activitats especialitzades i els seus propietaris disposaran de 10 autoritzacions a l’any –cada una de 24h– com qualsevol altre ciutadà. El president del MotoClub Impala estima que a Barcelona hi ha entre 3.500 i 4.000 motocicletes Impala i que més del 90% dels propietaris tenen vehicles moderns alternatius, pel que el quilometratge que fan les Montesa no és gaire elevat.
Montesa, una marca molt barcelonina
Tot i així, com que els darrers anys s’han posat de moda gràcies a la recuperació d’elements vintage, es fan servir també per a trajectes quotidians. Més que un Seat 600, però sense ser una moto d’ús diari en cap cas. “L’ús quotidià és perdut, però sí que hem de lluitar perquè no quedin arraconades per sempre”, analitza. El club té uns 560 socis, alguns dels quals amb més d’una Impala, pel que els canals de comunicació interns de l’entitat estan “bullint” sobre l’amenaça que pot suposar-los la ZBE. Tot i que no hi ha dades fiables sobre la seva distribució territorial, Arenas calcula que a tot Catalunya n’hi deuen haver entre 6.000 i 7.000, el que posa de manifest el pes de Barcelona capital. Cada mes de juny celebren una trobada, l’anomenada Impalada.
Un model antic de Montesa al taller Underground Motos de Gràcia, especialitzat en motos antigues / Jordi Borràs
També n’hi ha fora de Catalunya, lògicament, però poques perquè la majoria es van vendre aquí. En total se’n van fabricar quasi 28.000 sumant les diferents versions. “Montesa ha estat molt important en la indústria catalana del motor, farà 75 anys aquest 2020 i és pràcticament l’única gran marca que segueix viva de les nascudes als anys 40”, indica Arenas. Va ser fundada pels empresaris barcelonins Pere Permanyer i Francesc Xavier Bultó i les primeres fàbriques estaven ubicades a l’Eixample i al Poblenou.