Barcelona vol pacificar la mobilitat per reduir la contaminació i l’impacte en la salut, però cada tipus de desplaçament té els seus reptes i requereix solucions diferents. La mobilitat laboral, la interurbana, les operacions Sortida… Una de les assignatures pendents de la ciutat és la mobilitat escolar a la zona alta. El districte de Sarrià-Sant Gervasi té un gran nombre de centres educatius, on estudien i treballen moltes persones que en molts casos no viuen a l’entorn.
Històricament això ha generat grans embussos en hora punta per l’hegemonia del vehicle privat. No obstant, alguns centres han pres la iniciativa per instaurar alternatives més sostenibles, que poc a poc guanyen terreny al cotxe. El consistori observa aquests plans pioners, la resposta de les famílies i com extrapolar les bones pràctiques al conjunt de la ciutat.
Autocar compartit i noves línies
Dos terços dels alumnes de l’escola privada Aula —o Aula Escola Europea—, van en bus a classe. El col·legi, ubicat al barri de Pedralbes, posa a disposició de l’estudiant 15 línies d’autocar que cobreixen Barcelona i Rodalies, i que intenten ampliar. No és l’única: des de fa més de trenta anys una ruta conjunta enllaça les escoles públiques Tàber i Dolors Monserdà-Santa Pau, l’institut Costa i Llobera i l’Scuola Italiana Barcellona per oferir també un servei de transport escolar.
“La majoria de l’alumnat ve amb autocar, però seguim tenint pares que porten els fills en vehicle privat, desafortunadament”, assenyala Andrea Illescas, directora de comunicació de l’escola Aula. Actualment estan intentant implementar una ruta per arribar al Maresme, en col·laboració amb una altra escola del barri: “S’està valorant com fer-ho per arribar més lluny, però la idea és que les famílies no vagin en cotxe per les rondes”.
“La zona alta és la que té més dèficit de transport públic, i el fet que les escoles tinguin una flota pròpia és una gran iniciativa i un tret diferencial”, assenyala Miquel Estrada, expert en mobilitat i professor de l’Escola de Camins de Barcelona de la UPC. A més a més, afegeix, “el fet que diverses escoles comparteixin autocars optimitza les rutes i redueix el nombre d’autobusos circulant”.
Per a totes les edats
Des dels mestres i els més petits, de dos anys, fins als més grans de secundària, tots poden fer ús dels autocars de l’escola Aula. “Pels més petits, tenim una línia J2 amb cadires especials i una monitora que està pendent dels nens durant el recorregut”, explica Illescas, que assegura que tot i la recança inicial de les famílies, és una opció segura. “És a elecció de les famílies, però l’escola intenta donar totes les facilitats possibles perquè vinguin en transport escolar”, incideix.
De fet, l’horari de l’Aula Escola Europea és lleugerament diferent d’altres escoles: comencen i acaben mitja hora més tard. També estan més aïllats del passeig de la Bonanova, on es congreguen altres col·legis i universitats. Tot i que la falta d’accessos alternatius en dificulta alleugerir el tràfic, eviten així part de la congestió. Una pràctica elogiada per Estrada, que apunta que “uns horaris complementaris que evitin que tothom entri al mateix temps permetrien alliberar i laminar l’hora punta” si més escoles en seguissin l’exemple.
El moviment bicibús
Una altra iniciativa rellevant ha estat el bicibús de l’escola Tàber, que s’integra dins la xarxa bicibús de Sarrià-Sant Gervasi i que compta també amb la participació de les escoles de Santa Isabel, Sant Ignasi, Orlandai, Dolors Monserdà, Costa i Llobera i Petits Paupí. Com qui agafa un bus, el bicibús posa a disposició d’infants i joves diverses rutes i horaris per anar a l’escola en bicicleta, això sí, acompanyats d’adults i protegits per la Guàrdia Urbana.
Aquesta alternativa, segons l’escola, “vol promoure l’ús col·lectiu de la bicicleta per anar a l’escola i alhora fer visible la necessitat de més carrils bici segurs per a desplaçar-se als centres escolars”. Els beneficis són diversos: es redueix el trànsit del vehicle privat i, per tant, la contaminació atmosfèrica i el soroll, alhora que es fomenta l’activitat física i es millora l’autonomia i la relació amb l’entorn dels infants i les famílies.
La xarxa de bicibús va ampliant rutes a mesura que es consoliden grups de famílies interessades. L’última incorporació és la Bonanova, que va fer el primer viatge la setmana passada. La propera aspira a cobrir la zona de Francesc Macià, també amb molt de trànsit i sense cap parada de metro a prop. Tant per a la ruta de la Bonanova com la de Francesc Macià es busquen “capitans”, és a dir, participants amb una mínima experiència ciclista com per poder liderar la marxa.
Segons Estrada, “després de l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions, el punt pendent de Barcelona és si es vol implementar un peatge variable donant drets al vehicle privat però afavorint el transport públic”.
Un bus de barri i un camí verd?
Ja als seus inicis l’escola Aula va dissenyar-se amb un “pati d’autocars” per la seva arribada i sortida, i els darrers anys ha habilitat un pàrquing de bicicletes dins l’escola per mestres i famílies. Segons Illescas, aquestes polítiques del centre obeeixen a una voluntat de cura del medi ambient. No obstant, creu que podrien fer més per reduir la contaminació i han fet arribar propostes al consistori . “Hem demanat a l’Ajuntament un camí verd, i un autobús de barri als matins, perquè la pujada és considerable i a les famílies els hi costa, però no ha estat acceptat”, lamenta la representant de l’escola.
D’altra banda, han posat en marxa el Pla 20-30 per crear la seva pròpia energia, consumir menys i reduir els residus. L’escola fins i tot està valorant la creació d’un bosc per cancel·lar la seva petjada de carboni. L’entorn privilegiat d’aquest centre ha permès a l’estudiantat i docents gaudir de l’aire lliure durant la pandèmia: “Fer classe en plena natura o al pati ha estat un pulmó en un moment on tothom estava tancat i semblava tot molt negre”. De fet, somriu la dona, “ara hi ha una batalla pel pati, perquè tots els professors volen sortir”.
1 
