Madrid té una targeta de transport que permet fer 10 viatges de metro i bus per només 6,10 euros, la meitat del que costa a Barcelona. Oficialment, l’import del títol de transport és de 12,20 euros, però durant tot aquest 2024, la targeta manté una bonificació del 50%. És així arran de la pròrroga de la reducció de preus dels abonaments del transport públic del 30%, aprovada a finals de desembre pel consell de ministres del Govern espanyol i ratificada pels pèls aquest passat dimecres al Congrés del Diputats, i que les comunitats autonòmiques completen amb un 20% més, fins al 50%. A Barcelona, la rebaixa s’aplica a altres títols de transports, com també es fa a la capital espanyola, però no a la T-Casual, l’antiga T-10, que ara costa 11,35 euros i a partir del 15 de gener pujarà fins als 12,15 euros.
Aquests títols de transport, vigents en l’actualitat, són vàlids per la Zona A de Madrid i per 1 Zona de Barcelona, respectivament, i en els dos casos permeten moure’s per la totalitat de les dues ciutats. En el cas de la targeta madrilenya, que es diu Metrobus, pot ser utilitzada per diferents persones que viatgen juntes, mentre que a la capital catalana la T-Casual és unipersonal. Una altra diferència és que amb la Metrobus, si es canvia del metro al bus o viceversa, es consumeixen dos viatges, i amb la T-Casual, l’usuari disposa d’1 hora i quinze minuts per fer tot el recorregut dintre d’una mateixa zona sense haver de pagar de nou encara que agafi un altre transport.
Les rebaixes a Barcelona, per als abonaments personals
Fonts de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un organisme interadministratiu que presideix la Generalitat i del qual formen part l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), diuen que ells mai han rebaixat el preu de la T-Casual. Quan l’any passat va costar durant uns mesos 7,95 euros va ser perquè es va aplicar el 30% de reducció de preu que finançava l’Estat. Segons l’ATM, aquest 2024 no es farà perquè el Govern espanyol ha decidit aportar només el seu 30% en aquells títols de transport en els quals les comunitats autònomes aporten un 20%, i en el cas de Barcelona, l’ATM ha escollit la T-Usual i la T-Jove, i no la T-Casual.
Pel que fa als abonaments mensuals, a Barcelona, el 2024, es manté la rebaixa de preus del 50% a la T-usual i T-Jove, tot i que seran més cares que l’any passat, ja que l’ATM ha incrementat les tarifes un 6,75%. Així, a partir del 15 de gener, la T-Usual (un títol de transport que permet fer viatges il·limitats durant trenta dies) passarà de 20 a 21,35 euros per a 1 Zona, i per la T-Jove (amb viatges il·limitats pels menors de trenta anys durant un trimestre) es pagarà 42,70 euros en lloc dels quaranta que costava el 2023. La T-Jove és vàlida per totes les zones.
Targeta jove més barata a Madrid però sense T-16
A Madrid, la comunitat autònoma ha incrementat la rebaixa dels abonaments mensuals un 10% més que l’ATM, amb la qual cosa els usuaris només assumeixen directament un 40% del preu. Amb tot, i a pesar que hi ha més descomptes, el preu que es paga per la Zona A de Madrid aquest 2024 és de 21,80 euros, 45 cèntims més que a Barcelona. Pel que fa a l’abonament jove, a Madrid, aquest és fins als vint-i-sis anys, quatre anys menys que a Barcelona, però es paga vuit euros al mes amb la rebaixa del 60%. Amb aquests títols de transport, a igual que a Barcelona, es poden fer viatges il·limitats.
L’abonament jove a Madrid és a partir dels set anys, mentre que a Barcelona es compra quan ja no es pot utilitzar més la T-16, el títol de transport gratuït fins que es compleixen setze anys. A Madrid, aquesta gratuïtat del transport públic durant tota l’etapa de l’ensenyament obligatori no existeix. A Catalunya, la T-16 només implica un únic cost de 4,5 euros quan es tramita. Però segons l’associació Promoció del Transport Pública (PTP) té una “disfunció”: únicament serveix per a l’àrea de residència del menor, és a dir que si un infant viu a Manresa i viatja fins a Barcelona, la T-16 no li és vàlida, subratllen.
L’exregidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i expert en mobilitat i transport públic, Francesc Narváez, defensa l’aposta de Barcelona de subvencionar els abonaments per als usuaris més habituals del transport públic, gent treballadora i estudiants. “L’antiga T-10 era utilitzada per molts visitants i turistes i es va decidir que no es bonificaria aquest títol de transport”. A Madrid se subvencionen tant el Metrobus com l’abonament mensual, però Narváez opina que en reduir els preus dels dos títols de transport no s’està promocionant de forma clara, com fa Barcelona, l’abonament personal mensual amb viatges il·limitats.
Bitllets senzills entre els 1,50 i els 2,55 euros
El bitllet senzill s’enfilarà a partir del 15 de gener a Barcelona fins als 2,55 euros (1 Zona), mentre que a Madrid oscil·la entre els 1,50 i 2 euros a la xarxa de metro, en funció del recorregut que es faci (1,50 euros fins a cinc estacions, i dos euros si se’n fan més de nou dintre de la Zona A de transport), i d’1,50 euros per viatjar per la xarxa d’autobusos urbans de Madrid, que gestiona l’Empresa Municipal de Transportes de Madrid (EMT), mentre que el metro de la capital espanyola té com a administració tutelar a la Comunitat de Madrid. A Barcelona, en canvi, el principal operador és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que gestiona la xarxa de metro i bus a la ciutat.
Una diferència important del transport públic entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la de Madrid és que la capital catalana funciona amb un sistema tarifari integrat total, és a dir amb un mateix títol es pot utilitzar al metro, bus, Renfe, tramvia i FGC, entre altres transports. Fonts de l’ATM diuen que en altres punts d’Espanya hi ha diferents sistemes amb títols de transport combinats, amb més o menys integració. Aquest, per exemple, és el cas de Madrid, amb títols combinats com el Metrobus o el combinat de 10 viatges (xarxa de metro i metro lleuger ML1, ML2 i ML3), però també amb abonaments que només serveixen per al bus, com el Bus+Bus, 10 viatges vàlids per la xarxa municipal de bus. La PTP recorda que Barcelona va fer fa un anys una “simplificació” dels títols de transport, un aspecte que la capital espanyola encara no ha abordat i compta en l’actualitat amb una llarga llista de títols i abonaments.
El sistema tarifari de Barcelona és “singular” i “pioner”
Narváez qualifica el sistema barceloní com “singular” a tot el territori espanyol. “A altres ciutats hi ha integracions, però no són com les de Barcelona”, diu. La PTP afegeix que el sistema barceloní va ser “pioner” a tot l’Estat. A Madrid estan totalment integrats els abonaments mensuals, però amb altres títols s’ha d’escollir per un transport o un altre, o si s’utilitza el Metrobus i es fa un transbordament del metro al bus s’ha de pagar de nou. Altres ciutats espanyoles tenen altres sistemes tarifaris integrats, amb targetes o títols que permeten usar tots els transports. Saragossa n’és una, on la targeta Lazo permet agafar el bus, el tramvia, la bicicleta i Rodalies.
On guanya per golejada Madrid a Barcelona és en l’extensió de la xarxa de metro, amb 295 quilòmetres i 302 estacions, segons dades de Metro de Madrid de desembre de 2023. A Barcelona, la xarxa de metro és de 125,4 km i 165 estacions, detalla TMB amb data 1 de gener de 2023. “Ampliar la xarxa de metro de Barcelona és la gran assignatura pendent, de fet millorar tot el sistema ferroviari metropolità, i això inclou Rodalies i FGC. La xarxa de Madrid és molt més extensa”, valora Narváez. Madrid compta fins i tot amb una línia circular, l’L6. Barcelona, en canvi, té una xarxa de metro molt més accessible, amb només 12 de les 165 parades pendents d’adaptar, així com alguns enllaços entre línies i operadors. A la capital espanyola, per contra, nombrosos enllaços són inaccessibles per persones amb mobilitat reduïda.
Des de la PTP defensen la necessitat que a Barcelona s’acabin les obres ferroviàries que estan en marxa, com l’L9 de metro, i l’L8 dels Ferrocarrils, amb una previsió de finalització del 2028 (L9) i 2029 (L8). I com aposta futura, la PTP veu necessari fer “el salt metropolità” amb una millora de tot el sistema ferroviari i enfortir el bus com a transport públic de “proximitat” en totes aquelles zones en les quals no arriba el tren.
3 
