Viatjar en metro és un acte quotidià que es pot convertir en un autèntic repte per a les persones amb discapacitat visual. Per tal de facilitar l’orientació dins el metro de les persones que pateixen aquesta discapacitat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha instal·lat diverses etiquetes de colors -també anomenades ddTags– que contenen informació relacionada amb el servei de bus i metro i serveixen com a guia per a persones amb problemes de visió. Una aplicació molt útil, segons constata a l’Agència Catalana de Notícies la membre de l’equip motor de la Fundació Punt de Vista i usuària del transport públic, Mar Masdeu, que té reconeguda una baixa visió. Ara bé, tot i que avança la tecnologia, l’accessibilitat de la xarxa suburbana de la capital catalana continua sent complicada.
En detall, Masdeu precisa que la tecnologia progressa més de pressa del que ho fa l’accessibilitat, cosa que suposa una adversitat en la mobilitat quotidiana, i suggereix que l’aposta tecnològica “s’acompanyi de millores arquitectòniques”. L’aplicació s’activa quan la persona s’hi acosta i ofereix una veu assistent en una vintena d’idiomes que ajuda a orientar-se dins el metro, tot i que creu que calen mesures més estructurals. “L’aplicació les detecta si estan a prop. No és com un codi QR, que has de fer una fotografia”, puntualitza Anaïs Garcia, responsable de la unitat d’autonomia personal, tecnologia i accessibilitat de l’ONCE Catalunya, organització que ha participat en la implementació d’aquesta iniciativa. En el cas dels autobusos, detalla el número de parada, les línies que s’aturen o l’estona que queda perquè n’arribi un. Pel que fa al metro, per exemple, indica les direccions de les sortides des de les andanes i com fer un transbord. “No és un guiatge, dona informació”, precisa Garcia.
Redissenyar l’arquitectura
La membre de l’equip motor de la Fundació Punt de Vista insisteix que és fonamental que es redissenyi l’arquitectura del metro per adaptar-la a les necessitats de tota la societat. Considera que caldria “formar de base” als futurs informàtics, arquitectes i “tots els professionals relacionats amb l’accessibilitat” perquè es generi “una sensibilització” no només amb persones cegues, també amb baixa visió i d’altres amb discapacitat auditiva o diversitat funcional. La membre de l’ONCE Catalunya coincideix amb l’opinió de Mar Masdeu i apunta que “hi ha mesures no tecnològiques” que es necessiten en paral·lel a la tecnologia, com ara senyalitzar correctament els trajectes entre les parades de bus i metro. En aquest sentit, Garcia recorda que actualment existeix el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que fixa que “han d’estar senyalitzades, perquè es pugui detectar amb els peus i amb un bastó”.
