Aval de la justícia a un eix verd de la superilla de l’Eixample que el govern d’Ada Colau va construir el mandat passat. Es tracta de la pacificació del tram de Girona amb Consell de Cent. Segons la sentència, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, un jutjat de Barcelona ha desestimat el recurs presentat per Foment del Treball. La magistrada que ha portat el cas ha resolt que la tramitació administrativa feta per l’Ajuntament de Barcelona es va fer “ajustada a dret” i no requeria -tal com al·legava Foment- la modificació prèvia del Pla General Metropolità (PGM).
Fonts municipals han reconegut al TOT que es tracta de la primera resolució municipal favorable al consistori pel que fa a la tramitació dels eixos verds de la superilla de l’Eixample, després de tres sentències en contra. De fet, aquest dictamen arriba un dia després que Barcelona en Comú fes públic que el Tribunal Suprem havia desestimat la causa penal contra Colau i l’exregidora d’Urbanisme Janet Sanz iniciada, entre altres, per l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament, Josep Acebillo, durant l’època de Pasqual Maragall com a alcalde.
Són vials i els cotxes poden circular, diu Bonet
En declaracions recollides per l’agència ACN, l’actual tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, la socialista Laia Bonet, ha dit que “un cop reurbanitzats, els eixos verds no deixen de ser vials, encara que es doni prioritat als vianants, en la mesura que els cotxes poden continuar circulant-hi”.
Tot i mostrar-se satisfeta per la sentència, Bonet ha defensat la necessitat que les pròximes reformes es facin des del diàleg i l’entesa, per “desjudicialitzar” aquestes transformacions, i ha admès que hi ha “disparitat de criteris” entre diversos jutjats. Segons l’Ajuntament, hi ha una quinzena de recursos interposats, dels quals alguns estan resolts i altres estan a l’espera que s’enllesteixin els recursos d’apel·lació.
No feia falta una modificació del PGM
Fins ara, s’havien tombat els eixos verds de Consell de Cent, Comte de Borrell i Rocafort. L’argument principal de la justícia era que l’Ajuntament no havia dut a terme una modificació del Pla General Metropolità. En canvi, en el dictamen favorable al consistori, la jutgessa veu innecessari que calgués fer la modificació del PGM, ja que no es va modificar l’amplada del vial ni el seu règim jurídic i, per contra, sí que es manté la funcionalitat del vial per possibilitar la mobilitat. Segons la magistrada, es tracta d’unes obres ordinàries que no modifiquen “ni el traçat, ni l’amplada, ni la reserva de sòl, ni el règim jurídic del sòl, ni la funcionalitat del carrer”.
