La possibilitat de connectar per aire Nova York i Barcelona en tan sols dues hores va ocupar titulars de tota mena, tres anys enrere, quan l’empresa Boeing va anunciar la creació d’un avió hipersònic. La clau d’aquesta nau és que seria capaç de viatjar a quatre vegades la velocitat del so, enfilant-se a més de 6.800 km/h i multiplicant per set l’actual ritme dels avions. Tanmateix, la realitat està pesant molt més que les paraules i la companyia aclareix que les dificultats tècniques de la proposta enfilen els càlculs de quan es podran fer vols comercials amb aquesta iniciativa als 20 o 30 anys vista.
L’enrenou al voltant de la construcció d’aquest avió hipersònic ha reviscut arran de la publicació d’un article a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy Sciences) que copsava un avenç recent. Enginyers de la Universitat de Florida Central van aconseguir, per primer cop, estabilitzar durant tres segons una ona de detonació i havien provocat una reacció hipersònica en un espai situat a l’interior d’un motor de reacció. Això, tenint en compte que els retards en la construcció de l’avió hipersònic tenen a veure amb uns motors que no estan prou desenvolupats tecnòlogicament, es percep com una passa endavant en el sector.
Ara bé, la relativització de l’anunci no s’ha fet esperar. La mateixa universitat ja aclareix que els vols hipersònics es podran realitzar “en les pròximes dècades” i també Miquel Sureda, físic i doctor en enginyeria aeroespacial a la Universitat Politècnica de Catalunya, demana prudència en declaracions al portal 324 de TV3. “Està en un nivell de desenvolupament tecnològic molt baix i no es pot entendre com un sistema de transport a curt termini, sinó com una possibilitat que ara mateix està al límit de la ciència-ficció”, diu l’expert. Així i tot, reconeix que l’article contempla unes condicions experimentals que “potencialment” podrien acostar la ciència a precisar la tecnologia necessària per a un futur avió hipersònic.
Com recull la mateixa informació del portal de la televisió pública catalana, aquest debat arriba després que l’avió supersònic comercial (que vola a uns 2.400 km/h) es convertís en un nyap pel poc ús que se li va donar, ja que tenia un preu molt elevat, i pel soroll desmesurat que emetia. També preocupa l’impacte mediambiental de les emissions d’aquestes naus. A més, el primer avió d’aquesta mena, el Concorde, va patir un accident en un enlairament a París i van morir-hi 113 persones. “Els vols supersònics i hipersònics, si acaben comercialitzant-se, seran només assequibles per a grans fortunes o empreses que trobin valor a retallar molt el temps de vol entre continents”, resol Miquel Sureda.
1 
