Si l’Ajuntament i la Generalitat aconsegueixen disposar de pressupost l’any vinent, la connexió del tramvia per la Diagonal podria ser una realitat completa a finals del 2028. El govern de Jaume Collboni ja té el projecte executiu entre Verdaguer i Francesc Macià, però les obres només començaran -en principi l’estiu del 2025- si el nou Govern català, sigui qui sigui el president, i el consistori barceloní aproven els comptes anuals del 2025. La condició posada per l’alcalde, i remarcada aquest dijous per la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, és un dard enverinat als Comuns, que aquest 2024 han votat en contra dels comptes de la ciutat i de la Generalitat, precipitant la convocatòria de les eleccions catalanes: si el partit d’Ada Colau vol el tramvia, haurà d’avalar els pressupostos a un costat i altre de la plaça de Sant Jaume.
La unió del tramvia per la Diagonal no ha estat exempta de polèmica. Aquest 2024 s’han complert 20 anys de la inauguració del TramBaix. Va ser el 3 d’abril del 2004. Les proves sense passatge van estar marcades per una vintena d’accidents en municipis del Baix Llobregat. Un mes després, el 8 de maig del mateix any, es va estrenar el TramBesòs. Des de llavors, les diferents forces polítiques no es van posar d’acord per tirar endavant el projecte fins al mandat passat. El desembre del 2020, el govern de l’alcaldessa Colau i Collboni van tancar un acord amb ERC perquè el tram entre Glòries i Verdaguer fos una realitat. Després de construir el col·lector a Verdaguer, les obres de la xarxa tramviària, entre Glòries i Verdaguer, van començar la primavera del 2022 i la previsió és que el servei entri en funcionament aquesta tardor, un cop s’enllesteixin les proves sense passatge.
Després d’un any del govern de Collboni valorant si les obres s’endarrerien al mandat vinent, una possibilitat que l’alcalde va verbalitzar públicament, i fins i tot si s’optava per un recorregut alternatiu, aquest dijous l’Ajuntament ha presentat el projecte executiu de la connexió del tramvia, entre el passeig de Sant Joan i la plaça de Francesc Macià. Les que segueixen són les claus principals de la proposta:
El pressupost
Collboni ha condicionat l’inici d’obres a disposar de pressupostos a l’Ajuntament i a la Generalitat l’any 2025. Els costos municipals pujaran a 114,2 milions d’euros, i inclouran 59,5 milions per a la construcció del col·lector, entre el carrer de Girona i la plaça de Francesc Macià, i 55 més per a la urbanització dels 2,8 quilòmetres entre Verdaguer i l’avinguda de Sarrià. A aquestes partides, caldrà afegir-hi uns 100 milions més que haurà de pagar la Generalitat i que corresponen a la xarxa tramviària, segons els càlculs fets per Bonet. En total, seran més de 200 milions d’euros. El tram entre Verdaguer i Glòries ha costat uns 120 milions d’euros, inclòs el col·lector de Verdaguer.
El calendari
Si es disposen dels diners, les obres podrien començar l’estiu del 2025 i es perllongarien durant 40 mesos, és a dir fins a finals del 2028, si no hi ha endarreriments. L’aprovació inicial dels projectes municipals -col·lector i reurbanització- es preveu per a finals d’any i la definitiva per a la primavera del 2025. Segons Bonet, aquesta tramitació ha d’anar en paral·lel a la del pressupost municipal per a poder començar les obres d’aquí a un any, aproximadament. En paral·lel, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un òrgan interadministratiu presidit per la Generalitat, haurà de tramitar el projecte de la infraestructura i les instal·lacions del tramvia.
L’àmbit d’actuació
S’actuarà en tota la Diagonal, des del passeig de Sant Joan fins a l’avinguda de Sarrià, uns 2,8 quilòmetres de llargària i prop de 115.000 metres quadrats. Els usos actuals de l’artèria canviaran totalment. En general, el trànsit privat quedarà reduït a dos carrils per sentit de circulació als laterals. En tot l’àmbit, es guanyaran uns 16.000 m² d’espai per a vianants i 18.900 en àrees verdes, i es destinaran 8.700 m² a les bicicletes, 1.800 més del que hi ha en l’actualitat.
Com canviarà la Diagonal?
La reurbanització de la Diagonal es farà amb tres actuacions diferenciades. A la primera, entre el passeig de Sant Joan i el passeig de Gràcia, la plataforma del tramvia es construirà a la part central, juntament amb un carril bici bidireccional de quatre metres, separats per un parterre. Les voreres creixeran dels 2 als 7,5 metres. I el trànsit quedarà reduït a dos carrils per sentit als laterals, entre dues fileres d’arbres. En aquest tram s’instal·larà una de les tres parades previstes, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris.
Entre el passeig de Gràcia i Francesc Macià, les obres no tocaran les voreres ampliades fetes per l’alcalde Xavier Trias, en una urbanització que es va completar el 2015, i només s’actuarà en el tram central, on s’ubicarà la plataforma del tramvia, els carrils bici unidireccionals (d’uns quatre metres) i les parades de Balmes i Casanova, mentre que els laterals, de cinc metres cadascun, passaran a tenir dos carrils de circulació per sentit.
Finalment, entre Francesc Macià i l’avinguda de Sarrià, es reformarà la part perimetral de la plaça per renovar les voreres, posar més arbres i modificar el carril bici bidireccional, que farà la volta a la plaça. El tramvia circularà per la banda mar de la plaça. A més, la parada s’ampliarà i es convertirà en un intercanviador de busos urbans i interurbans, i es reordenaran els carrils centrals de la Diagonal, entre el carrer de Fra Luis de Granada i Francesc Macià.
El col·lector
La construcció d’un nou col·lector, entre el carrer de Girona i la plaça de Francesc Macià, serà el pas previ necessari a la construcció del tramvia. Aquestes obres de millora han de permetre disminuir el risc d’inundació i circulació d’aigua en superfície de l’avinguda i l’entorn. Es passarà d’un cabal dels 85 m³/s a uns 140, i la capacitat hidràulica guanyada serà de 60 m³/s.
Vol la ciutadania el tramvia?
El darrer baròmetre municipal, presentat fa una setmana, subratlla que la majoria dels barcelonins volen la infraestructura. L’avalen el 68,9% dels enquestats, mentre que en contra s’hi van posicionar el 19,3%. No obstant això, cal recordar que l’any 2010, un any abans de les municipals, l’alcalde Jordi Hereu va organitzar una consulta sobre la reforma de la Diagonal i el vot majoritari va ser no tocar-la. Al procés participatiu només hi va votar el 12,17% del cens i, a més de l’opció guanyadora, es podia elegir si es volia una rambla o un bulevard, en els dos casos amb el pas del tramvia, si bé cap de les preguntes feia referència explícita al transport. A conseqüència del fracàs de la consulta, Hereu va destituir al primer tinent d’alcaldia i ideòleg, Carles Martí, i un any després va perdre les eleccions davant de Trias.
L’explotació futura del tramvia
L’explotació actual del tramvia la fa l’empresa Tram. La concessió acaba l’any 2032. Descartat, a priori, el rescat de la concessió, ja que costaria entre 227 i 440 milions, segons dades municipals del 2018, tot apunta que serà d’aquí a vuit anys quan o bé Ferrocarrils de la Generalitat o Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), dues empreses públiques, n’assumirà la gestió, però no abans. El TOT Barcelona li ha preguntat aquest dijous a la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme sobre aquesta qüestió, però Bonet no s’ha mullat. “S’ha de fer un debat seriós allà on toca, que és a l’ATM”. A banda de la Generalitat, formen part de l’ATM, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre altres administracions. La regidora tampoc ha concretat quin és el posicionament de l’Ajuntament sobre la futura explotació, amb el mateix argument, que és una decisió que s’ha de prendre a l’ATM.
2 
