La Generalitat injectarà 194 milions a la construcció de l’L9 aquest 2024. Aquesta quantitat suposa més de la meitat de la inversió prevista al pressupost català per millorar i ampliar la xarxa de metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que puja fins als 347 milions. L’executiu i el PSC de Salvador Illa han pactat millores a la xarxa de metro per valor de 57 milions, recull l’acord i ha confirmat el Govern.
Amb uns pressupostos autonòmics de 46.673 milions d’euros, encara pendents d’aprovació, el Govern de Pere Aragonès ha inclòs 2.627 milions pel transport públic, dels quals destaquen, a més dels 347 milions citats amb anterioritat, 578 milions que es destinaran al finançament del sistema de transport públic i 7 milions per fer arribar la T-Mobilitat a tot el país, estenent la T-Jove fins als 30 anys i la gratuïtat de la T-16.
La circulació de trens, a partir del 2027
Actualment, la tuneladora treballa en el tram central de l’L9, amb l’objectiu que els trens comencin a circular l’any 2027. Segons dades del novembre passat, la màquina ja havia excavat 1,8 quilòmetres dels 4,2 pendents. La tuneladora ja ha superat l’estació de Sarrià i avança en direcció a Lesseps, on pot arribar a finals del 2024, culminant d’aquesta forma la perforació del túnel. Paral·lelament, es treballa en la construcció de les estacions de Mandri i Sarrià. A principis de gener, el departament de Territori de la Generalitat va informar que s’iniciava la segona fase de l’obra civil del vestíbul de l’estació de Mandri i, a l’interior del pou, es fan treballs preparatoris per a l’arribada de la tuneladora.
Les obres de construcció de l’L9 es van iniciar l’any 2003. Els treballs del tram central porten anys d’endarreriments -ja que van estar parats una dècada i la tuneladora no va reprendre l’activitat fins a mitjans del 2022-, i quan circulen els trens el 2027 hauran passat 24 anys des del començament del projecte.
En una visita d’obres del passat estiu, el director d’Infraestructures de Mobilitat de Territori, David Prat, va xifrar el cost total de construcció de l’L9 en 5.946 milions, dels quals quedaven per executar 925 milions. Aquestes xifres contrasten amb les de la Sindicatura de Comptes, que l’any 2020 va publicar un informe on alertava un sobrecost en les obres de prop de 5.000 milions fins al 2016. Segons, la Sindicatura, durant aquells anys, es van gastar més de 6.900 milions, quan la previsió inicial era per sota de 2.000.
Connexió de cinc municipis metropolitans
Quan l’L9/L10 estigui a ple funcionament “transformarà la mobilitat metropolitana”, diu el departament de Territori, ja que connectarà els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat, amb 50 km de túnel i una quarantena d’estacions. Es tracta de cinc de les ciutats més poblades de Catalunya i la previsió és superar els 100 milions de viatges anuals.
