L’estació de Sants té una reforma llargament pendent, que amb el pas dels anys s’ha anat fent cada cop més urgent. La major estació de trens de Catalunya ha quedat petita en capacitat i s’ha convertit en una fractura entre els districtes de l’Eixample i Sants en comptes d’un punt d’unió.
A banda de la infraestructura ferroviària, les dues places dures que hi ha a costat i costat de l’edifici estan al punt de mira veïnal i polític. La del darrere, més petita, es diu Joan Peiró. La principal, entre l’avinguda Tarragona i l’estació, és la plaça dels Països Catalans.
És un disseny pioner a Barcelona, que va rebre un premi FAD el 1984 com a icona de les primeres places dures de la ciutat, que als anys 80 una part dels urbanistes locals considerava més modernes, més fàcils de mantenir netes i més segures. Amb el temps, però, l’abús de les places dures com a disseny hegemònic a Barcelona ha girat la truita i avui acumulen moltes crítiques entre veïns, polítics i experts.
L’Ajuntament pressiona Adif per Sants Estació
Com ha explicat el TOT Barcelona en aquest reportatge, l’Ajuntament de Barcelona empeny Adif a incloure la plaça dels Països Catalans a l’esperada remodelació de l’estació. Un procés participatiu aglutina des de fa mesos les queixes d’entitats i ciutadania d’aquesta zona de la capital, que manifesten les dificultats en l’ús quotidià d’aquesta gran superfície. Les sortides d’emergència ferroviàries, la pèrgola envellida, les rajoles trencades i la presència habitual de patinadors han desdibuixat el sentit original de la plaça.
Premi FAD a la plaça més dura de Barcelona
El disseny és obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, autors de nombroses intervencions a la ciutat. Va ser inagurada el juny de 1983, és a dir, que les properes eleccions complirà 40 anys. Sense cap racó verd, és un espai exclusiu per a vianants fet només de formigó, marbre i granit. Tapa tota la platja de vies de l’estació. Una planxa de coure sobre alts pilars procura una certa ombra, no molta, i una segona coberta ondulada més baixa fa de passadís cap a l’estació.
Durant els anys 90 era un dels punts de reunió dels manifestants d’ultradreta el dia de la Hispanitat, amb incidents amb grups antagònics d’antifeixistes i dispositius policials. Actualment no té pràcticament ús social, més enllà dels skaters que han vist en el marbre llis una bona superfície lliscant per practicar cabrioles i habilitats.
Per tot plegat, la plaça s’aboca a una disjuntiva: millorar-la mantenint-ne l’esperit original o remodelar-la per donar-li un aspecte totalment diferent. L’enquesta d’avui pregunta per aquest dilema: Mantindries la ‘plaça dura’ de davant de Sants Estació?
www.quiz-maker.com
