La nova xarxa de bus de Barcelona circula en el 55% dels quilòmetres per sota de l’objectiu dels 13 km/h fixat en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Ho conclou un estudi del RACC, presentat aquest dimarts, que ha analitzat 16 línies, que representen el 35% de tots els quilòmetres i el 60% dels carrils bus.
[r:1]
El director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, ha reclamat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) un “impuls” a la velocitat comercial de l’autobús amb “millores urgents” i ha afirmat que “encara és més important dotar-lo de competitivitat” perquè els conductors que no puguin utilitzar el vehicle a partir de l’1 de gener de l’any que ve, quan serà efectiva la Zona de Baixes Emissions dins l’àmbit de les rondes, puguin trobar “una alternativa en el transport públic”.
La xarxa de bus de Barcelona té actualment 101 línies, 73 de les quals són convencionals i 28 són les ràpides d’altes prestacions que s’han implantat de forma progressiva. Es tracta de les línies ortogonals i n’hi ha 17 de verticals, 8 d’horitzontals i 3 de diagonals. El 2012, abans del desplegament previst en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, la xarxa tenia 106 línies, totes convencionals.
L’estudi del RACC, que s’ha presentat en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, ha analitzat 13 línies d’altres prestacions i 3 de convencionals i s’ha fixat en la velocitat de circulació, la puntualitat dels autobusos i la demanda de viatgers. Tot i que l’estudi identifica àmbits en què caldria actuar, Puerto ha afirmat que la nova xarxa de busos representa “una millora clara” i ha assenyalat que s’ha passat d’un “espagueti” de línies, en què els usuaris només coneixien aquelles que més utilitzaven, a una xarxa ortogonal que proporciona una “orientació immediata que facilita l’ús del bus”.
[r:2]
Una de les conclusions principals del l’estudi és que la velocitat comercial -temps que es tarda a recórrer la distància entre l’origen i la destinació incloent-hi les parades- es troba per sota dels 13 km/h en molts dels quilòmetres recorreguts (54,9% dels analitzats).
Segons el treball, les línies de bus verticals són en general més ràpides. Concretament, les vies analitzades amb més velocitat comercial que compleixen l’objectiu de 13 km/h són la V31 (Mar Bella-Trinitat Vella), que circula a 13,2 km/h i la V3 (Zona Franca-Sarrià), a 13,1 km/h. N’hi ha d’altres que, tot i no assolir l’objectiu del PMUS s’hi apropen: la V21 (Passeig Marítim-Horta), a 12,9 km/h; l’L7 (Fòrum-Zona Universitària), a 12,6 km/h; l’H8 (Camp Nou-Bon Pastor), a 12 km/h i L33 (Verneda-Zona Universitària), a 12 km/h.
Les línies analitzades més lentes són la D40 (Plaça d’Espanya-Canyelles), a 9,6 km/h; l’H16 (Zona Franca-Fòrum Campus Besòs), a 9,8 km/h; l’L39 (Plaça d’Urquinaona-Guinardó), a 10,3 km/h; l’H12 (Gornal-Besòs Verneda), a 10,6 km/h i i la V27 (Pg. Marítim-Canyelles), a 10,8 km/h. El recorregut de la Gran Via entre Europa Fira i Plaça d’Espanya és el tram més lent, seguit pel que va d’Avinguda Icària a Passeig Taulat i el de la Ronda General Mitre a Travessera de Dalt.
[r:3]
La velocitat a les vies amb carril bus és superior de mitjana (1,1 km/h) a les vies on no n’hi ha. A les vies amb carril bus els vehicles circulen a 12 km/h. Ara bé, el creixement dels quilòmetres de carril bus des del 2013 no s’ha traduït en un increment de la velocitat comercial de la xarxa d’autobusos. La xarxa de carrils bus ha augmentat un 40,4% des del 2013: dels 151 quilòmetres s’ha passat als 212 actuals (dades de TMB corresponents el 31 de desembre de 2018.
En el 19% dels quilòmetres analitzats s’han observat incidències que fan reduir la velocitat comercial dels autobusos, com són vehicles que fan maniobres (girs a la dreta) i bloquegen el carril bus; vehicles en doble filera o mal estacionats; girs amb dificultat per al bus; turismes, motos i altres transports circulant pel carril bus o autobusos fent cua en una parada, especialment a les entrades de la ciutat on convergeixen línies urbanes i interurbanes.
El RACC subratlla que la baixa velocitat és una pèrdua de temps per als ciutadans. Els usuaris que més temps podrien estalviar són els que fan servir diàriament les línies D40 (Plaça d’Espanya-Canyelles) i l’H16 (Zona Franca-Fòrum Campus Besòs), amb més de 30 hores perdudes l’any. De cara a les restriccions dels vehicles més contaminants de l’any que ve, el president del RACC, Josep Mateu, també ha demanat un transport públic eficient i econòmic.
Autobusos puntuals, en general
El 80% dels busos surten puntuals o amb alteracions inferiors als dos minuts de retard a les capçaleres (parades d’origen), respecte a la freqüència establerta per TMB. En el 58% dels casos surten a l’hora o al llarg dels 59 segons posteriors i en el 22% de les ocasions entre 1 i 2 minuts més tard. En el 20% de les ocasions els busos no arriben a sortir puntuals. Aquests desajustos són sovint forçats per poder mantenir la freqüència de pas de la línia o poder satisfer una demanda puntual concreta, com la dels col·legis o esdeveniments concrets.
Les línies L7 (Fòrum-Zona Universitària), D20 (Passeig Marítim-Ernest Lluch) i V31 (Trinitat Vella-Mar Bella) són les que més s’ajusten als horaris de sortida, mentre que l’H4 (Zona Universitària-Bon Pastor) i la V21 (Passeig Marítim-Horta) són les que més alteracions tenen en l’interval de sortida del servei.
Les línies de més demanda, horitzontals
Les quatre línies amb més demanda són horitzontals: l’H6 (Zona Universitària-Sant Andreu), l’H8 (Camp Nou-Bon Pastor), l’H12 (Gornal-Besòs Verneda) i l’H16 (Zona Franca-Fòrum Campus Besòs). Totes elles registren més de 150 passatgers per trajecte en el període analitzat. Les dues línies amb menys usuaris comptabilitzats són la convencional L39 (Plaça d’Urquinaona-Guinardó) i la V31 (Mar Bella-Trinitat Vella), amb 53 passatgers comptats en cadascuna.
Millorar l’eficiència
Segons l’estudi, les línies que compleixen l’objectiu d’eficiència són la V21 (Passeig Marítim-Horta) i l’L7 (Fòrum-Zona Universitària), ja que registren una velocitat alta i una demanda elevada. Per al RACC, les línies en què cal prioritzar les millores són la D40 (Plaça d’Espanya-Canyelles), l’H6 (Zona Universitària-Sant Andreu), l’H12 (Gornal-Besòs Verneda), l’H16 (Zona Franca-Fòrum Campus Besòs) i V27 (Passeig Marítim-Canyelles). Tenen una velocitat comercial baixa, però a la vegada tenen una demanda de passatgers alta.
Les línies que necessitarien la revisió del traçat o de les parades són la V31 (Mar Bella-Trinitat Vella) i la V3 (Zona Franca-Sarrià), perquè tot i haver registrat una velocitat comercial alta durant el circuit, han comptat amb una demanda baixa de passatgers. Les línies que requeririen una revisió més a fons són la D50 (Paral·lel-Ciutat Meridiana) i l’L39 (Plaça d’Urquinaona-Guinardó), perquè tant la seva velocitat com la demanda d’usuaris registrats són baixes. El RACC apunta que aquestes línies fan un recorregut paral·lel a l’L4 del metro.
