Gerardo Lertxundi, conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els últims quatre anys, s’ha acomiadat de l’empresa en una llarga carta enviada a l’empresa, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, en la qual qualifica el seu cessament de “sortida sobtada”. El passat 15 de desembre, TMB anunciava que prescindia de Lertxundi. Oficialment, la sortida de Lertxundi serà el 19 de desembre, un cop s’hagi celebrat el consell d’administració i prengui possessió el nou conseller delegat, que serà Xavier Flores, fins ara secretari general d’Infraestructures del Govern espanyol. TMB està presidit per Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona.
“La comunicació del meu relleu ha estat molt sobtada”, escriu Lertxundi. L’alt càrrec explica que va participar fa dues setmanes en el darrer consell d’administració “i fa només tres dies estava treballant en un nou model organitzatiu que fa mesos havia presentat a la nostra presidenta i que volia presentar al consell d’administració i posar en marxa al gener. I fa tres dies estava acabant amb l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) el tancament dels comptes de les empreses de TMB de l’exercici 2023, i que afortunadament serà equilibrat, i també havíem avançat ja molt i de forma molt constructiva en el nou contracte programa amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità)”. “No em feia res intuir aquesta sortida sobtada”, afirma.
“Relació sindical molt deteriorada”
Lertxundi va arribar a TMB l’octubre de 2019 de la mà de la llavors presidenta Rosa Alarcón. “Recordem especialment a TMB el seu període de presidència com a exemple de dedicació, transparència i treball en equip”. “Ens vam trobar amb enormes dificultats, començant per una relació sindical molt deteriorada en general i, especialment, al metro. Recordo que els quatre anys anteriors hi havia hagut cinquanta-set dies de vaga a TMB”. També posa èmfasi en “un greu problema per a la salut del personal del metro totalment enquistat com era l’amiant” i en uns convenis, “tant a bus com de metro, caducats i amb unes expectatives de negociació gairebé impossibles”. “Afortunadament, els primers mesos vam poder començar a canalitzar amb molt diàleg aquells problemes que puc assegurar que no tenien fàcil solució”, afegeix.
Lertxundi afirma que la pandèmia ha estat “la situació més complexa mai viscuda en els cent anys d’existència de TMB”. Amb l’estat d’emergència i el confinament de tota la societat, “les nostres prioritats van haver de canviar rotundament. Protegir la salut dels més de 8.000 treballadors, així com mantenir el servei actiu per a les emergències i els treballadors essencials van ser la nostra principal tasca en un moment en què la resta de serveis de mobilitat van desaparèixer dels carrers i cada dia morien centenars de persones”.
La complexitat de pagar les nòmines durant la pandèmia
Una de les conseqüències més greus per TMB durant la pandèmia, des del punt de vista econòmic, és que el passatge va caure més del 90% i, per tant, els ingressos de l’empresa, recorda Lertxundi. “Es van haver de buscar fórmules financeres per continuar pagant les nòmines i els costos del transport públic en aquells moments extraordinaris. Juntament amb Alarcón vam buscar els diners sota les pedres. Vam trucar insistentment a les portes de Madrid i Brussel·les i vam aconseguir que totes les nòmines de més de 8.000 persones es paguessin puntualment sense haver de fer cap regulació d’ocupació a TMB”.
“El maleït malson” que va ser la pandèmia va donar pas a la guerra d’Ucraïna, que va suposar un impacte brutal en els costos de TMB. “El preu de les energies, a més de nombrosos materials, es va incrementar en xifres mai vistes amb pujades superiors al 100%. Es va haver de gestionar aquesta situació mantenint l’oferta de servei públic a la ciutadania i sense haver rebut aportacions extraordinàries de les administracions”, destaca.
Renovació de la flota d’autobusos
Lertxundi assegura que durant la seva etapa “s’ha abordat la renovació de la flota d’autobusos i trens més gran de tota la història de TMB”. “En aquest període s’ha fet un salt gegant en la sostenibilitat amb la incorporació massiva de la flota zero emissions amb autobusos elèctrics i d’hidrogen. Per a dur a terme aquestes inversions, afegeix, “ha estat fonamental la gestió dels fons europeus en què les societats de TMB han estat les que més fons han aconseguit entre totes les administracions i societats públiques o privades. S’han obtingut en coordinació amb l’AMB i nombrosos ajuntaments més de 200 milions d’euros en subvencions a fons perdut”.
A més, l’encara conseller delegat sosté que entre 2019 i l’actualitat s’han dut a terme nombroses actuacions a la xarxa de metro, com mai no s’havien fet ”per millorar la seguretat i per disminuir les vibracions que tant afectaven els habitatges en nombrosos barris i municipis de tota l’àrea metropolitana”. Destaca també el “salt enorme” en la digitalització de TMB i els grans avenços promoguts en els àmbits de la transparència, el bon govern i la contractació pública. “Avui, la situació a TMB és indubtablement millor que fa quatre anys, amb una flota molt moderna i amb una recuperació extraordinària del transport públic en xifres històriques mai vistes, amb uns convenis laborals en bus i metro signats pels pròxims anys, amb un pla estratègic TMB 2025 aprovat, i on es recullen les actuacions en matèria de transport públic i mobilitat que la societat necessita, i amb un gran repte com és el finançament del transport públic… que s’ha de resoldre conjuntament entre totes les administracions”, conclou.
