El col·lapse ferroviari a Catalunya, que ha tingut a Barcelona un dels seus màxims exponents, ha forçat la ciutadania a buscar alternatives de mobilitat. Dins la capital, el metro ha estat el transport preferit dels veïns, com s’ha fet evident aquest matí de divendres. Segons les xifres publicades per l’Ajuntament de Barcelona, el soterrani barceloní ha registrat un augment d’usuaris del 4% respecte de qualsevol dia comparable abans de la crisi de Rodalies. Segons la primera tinent d’alcaldia, Laia Bonet, la infraestructura local està “absorbint bé” els estralls de la crisi de mobilitat, si bé ha alertat que, durant el cap de setmana, hi haurà encara més tensió a causa de les diverses mobilitzacions que hi ha convocades: les dues marxes per denunciar la crisi ferroviària convocades dissabte i la celebració dels dos anys de la revolta pagesa, que atura la ciutat aquest divendres.
Els usuaris de la xarxa de Rodalies també han optat pel vehicle privat per accedir a Barcelona. Segons les xifres del consistori, l’afluència de cotxes a les entrades de la capital ha pujat un 5% a les hores punta del matí, mentre que el trànsit a les rondes ha augmentat un 2%. Bonet, però, ha alertat que les marxes de les pròximes hores seran especialment pernicioses per la circulació de cotxes. En aquest sentit, ha recomanat evitar el vehicle privat durant les pròximes jornades, i prioritzar l’ús del metro o de la xarxa d’autobús. La Guàrdia Urbana ja ha anunciat la posada en marxa d’un dispositiu específic per “garantir la mobilitat” al centre de la ciutat durant les marxes.
1.000 milions l’any
El caos causat per l’accident a Gelida, que ha paralitzat les Rodalies catalanes, encara no mostra indicis clars de quedar resolt. Segons ha alertat la Cambra de Comerç de Barcelona, el bloqueig per les obres del túnel de Rubí ja ha causat estralls a l’economia barcelonina: el Port de Barcelona, mentre no s’ha pogut activar la mobilitat a la infraestructura, ha romàs “aïllat” dels contactes ferroviaris per transportar mercaderies a fora de l’Estat espanyol. Per solucionar el conjunt de problemes de la xarxa, apunten els experts de la corporació, el ministeri de Transports hauria de dedicar uns 1.000 milions d’euros els pròxims cinc anys; una tasca que s’albira més que complicada, atès que fins ara només s’han pogut executar uns 500 milions anuals, molt lluny de les pretensions del govern espanyol.
