El Bicing, el servei municipal de lloguer de bicicletes, arriba aquest 2025 a la majoria d’edat. El 22 de març del 2007, el Bicing es va posar en marxa a la capital catalana amb només 13 estacions i 200 vehicles. Un any després, la ciutat comptava amb 4.000 bicicletes, 286 estacions, uns 130.000 abonats i sis milions d’usos, i moltes avaries i incidències. L’èxit va ser aclaparador. 18 anys després, el Bicing és un servei totalment consolidat a Barcelona, amb 163.698 clients que fan prop de 19 milions d’usos, segons les dades que Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), l’empresa municipal que gestiona el servei, ha facilitat al TOT Barcelona. Per al 2025, els objectius són arribar a les 8.000 bicicletes, de les quals 5.000 siguin elèctriques, i ampliar en 74 més el nombre d’estacions, de les quals vuit ja s’han instal·lat a Montjuïc, i situar-se en més de 600 en tota la ciutat.
Un dels impulsors del Bicing va ser Francesc Narváez, regidor de Mobilitat entre els anys 2007 i 2011. El servei es va inaugurar amb Jordi Hereu com a alcalde, però la idea venia d’abans, dels anys en què al capdavant de la ciutat hi havia Joan Clos, recorda Narváez en conversa amb el TOT. L’Ajuntament va estar mirant com funcionava el servei en diferents ciutats europees i nord-americanes. De seguida es va veure que el model nord-americà no era el que es buscava, ja que estava basat en autoritzacions a empreses privades, “i a Barcelona es volia un model de transport públic en el qual la posada en marxa i el funcionament es fes des de l’Administració”. És a dir, el control el té el consistori i l’explotació la fa una empresa. Primer va ser Clear Channel i ara és la UTE Pedalem Barcelona.
El 2009 es va arribar als 182.000 usuaris
En dos anys, el Bicing va superar els 182.000 usuaris. Era el 2009. Un any després, la xifra d’abonats va caure fins al 117.000. Entre el 2009 i 2010, el servei va perdre uns 64.000 abonats. En certa manera va ser degut al fet que molts dels inscrits no agafaven la bicicleta municipal i es van acabar donant de baixa, però també hi va tenir molt a veure els molts problemes que tenia el Bicing. Ara, Narváez recorda la facilitat amb què una bicicleta es treia d’una estació i era abandonada en qualsevol punt de la ciutat o robada. La Guàrdia Urbana va arribar a recuperar bicicletes del fons del mar. Segons l’exregidor i expert en Mobilitat, un altre inconvenient va ser fer amb massa rapidesa el procés d’expansió del servei a tots els barris a causa de l’èxit inicial, que va sobrepassar les previsions municipals. També eren habituals en aquella època les caigudes informàtiques del servei, furgonetes de repartiment desbordades i vehicles que s’espatllaven amb molta facilitat.
Qui utilitza ara el Bicing?
El 2024 es va tancar amb 163.698 abonats que fan prop de 19 milions d’usos anuals. El 79% dels desplaçaments es fan en bicicletes elèctriques i el 21% amb bicicletes mecàniques. La mitjana d’usos mensuals en dies feiners és de 65.000, però hi ha jornades en què s’arriba als 74.000 usos. Majoritàriament, els abonats al Bicing són homes i sis de cada 10 tenen entre 25 i 44 anys, amb una edat mitjana de 37,29 anys, diu B:SM. La ciutat disposa en l’actualitat de 7.608 bicicletes, de les quals 4.608 són elèctriques i 3.000 mecàniques, i 527 estacions, i a finals d’any seran 8.000 vehicles i més de 600 parades. Segons B:SM, les estacions més utilitzades són les dels carrers Ciutat de Granada 168; Enric Granados, 35; Provença, 388-390; Tuset, 19, i Comerç, 36.
En opinió d’Albert Garcia, membre de l’entitat Amics de la Bici, el Bicing s’ha convertit en la bicicleta diària de molts ciutadans per “la falta d’aparcaments segurs per als vehicles privats”. A parer de Garcia, el servei municipal hauria de ser “un complement” de la bicicleta privada perquè els usuaris es poguessin moure en moments determinats, però no cada dia. “El Bicing no hauria de ser una bicicleta per a un ús quotidià, sinó, per exemple, quan una persona no pugui fer servir la seva”. D’altra banda, l’entitat considera que l’augment d’estacions no garanteix que un usuari vagi a una parada i tingui un vehicle disponible i veu incongruent que es faci servir el Bicing elèctric per fer recorreguts plans, mentre hi ha ciutadans que volen anar a la part alta de Barcelona -amb pujada- i no troben una bicicleta elèctrica.
Abans les bicicletes eren una mica “trastos”
En qualsevol cas, Garcia creu que el servei ha millorat respecte a fa alguns anys. “Abans quan circulaves per la ciutat i s’apropava una bicicleta del Bicing feia molt soroll. Eren una mica trastos. Sembla que el servei tècnic i de reparació i les mateixes bicicletes són millors”. Amics de la Bici sí que creu que és insuficient el nombre de bicicletes que tenen algunes estacions com les que estan instal·lant a tocar d’escoles de Sant Gervasi. “Molt pocs podran fer servir el servei. Hi haurà quatre bicicletes mal comptades”.
En Roger S. és usuari habitual del Bicing des de fa un any i mig. Va néixer el mateix any del Bicing i com el servei municipal arribarà aquest any a la majoria d’edat. En general, aquest usuari diu que posaria al Bicing entre un sis o un set de nota. Valora com a fets més positius que “moltes de les bicicletes són noves i van bastant bé” i que hi ha un nombre força elevat de parades, i destaca que la ciutat disposi de tants carrils bici. De totes maneres, “últimament, et trobes amb molts encoratges de les estacions en vermell que no permeten agafar una bicicleta”. També hi ha vehicles amb les rodes punxades o amb la cadena treta i en altres el seient s’abaixa de cop o els frens no funcionen bé. Però el pitjor és el funcionament de l’aplicació. “Et marca, per exemple, que en una estació hi ha disponibles tres bicicletes. Els vehicles són a la parada, però no els pots agafar”.
El preu del Bicing no s’ha incrementat el 2025
El 2025, el preu del Bicing no s’ha incrementat. Bàsicament, el servei disposa de dues tarifes, una de plana, pensada per a ciutadans que fan molts usos en un any, en la qual es paga 50 euros anuals i és gratuït utilitzar una bicicleta mecànica durant els primers 30 minuts, mentre que si el vehicle escollit és elèctric, l’usuari paga 0,35 durant la primera mitja hora. D’altra banda, també hi ha la tarifa d’ús, pensada per usos puntuals, que costa 35 euros l’any i té uns costos addicionals de 0,35 cèntims per fer servir una bicicleta mecànica (durant la primera mitja hora), i de 0,55 si el vehicle utilitzat és elèctric, els primers 30 minuts. Segons l’exregidor Narváez, aquests preus tan “competitius” són una de les claus de l’èxit del Bicing, i el fet d’haver de pagar un complement per l’ús del vehicle elèctric no ha estat un impediment per créixer.
I com serà, el Bicing en un futur? En opinió de Narváez serà amb bicicletes elèctriques i no descarta que el servei acabi incorporant també patinets elèctrics. Afegeix que l’abonament de Bicing s’hauria d’incloure en el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), de tal manera que un usuari de metro, bus o tramvia, amb el seu títol de transport, pogués fer ús del Bicing. També creu que cal garantir que els usuaris del Bicing respectin més les normatives de trànsit. Segons l’exregidor, aquest col·lectiu, juntament amb els dels patinets elèctrics, són els que cometen més infraccions. I sobre la possibilitat d’integrar el Bicing amb l’AMBici, el servei metropolità, diu que no és fàcil, sobretot pel transvasament d’una bicicleta d’un municipi a un altre i d’una empresa a una altra. Ara, el Bicing disposa de dos abonaments metropolitans que permeten utilitzar el AMBici, però es tracta de dos serveis independents. És a dir, una bicicleta del Bicing no pot sortir de Barcelona. “No solament caldria fer una integració de l’abonament sinó que seria aconsellable que prestés el servei la mateixa empresa”, sosté Narváez.
Un servei amb publicitat per pal·liar les pèrdues
Al llarg dels 18 anys de la seva existència, el Bicing ha funcionat també com a suport publicitari. Durant cinc anys, el servei va estar promocionat per Vodafone, però també ha anunciat a altres marques com Bitter Kas, Alpro, Supeco, Miscota, Generalitat de Catalunya, Nike, Oatly o Lycamobile. Des del seu inici, el Bicing ha estat un servei deficitari, i la instal·lació de la publicitat ha estat per intentar reduir-lo. El 2019, l’Ajuntament parlava d’uns dos milions d’ingressos en publicitat. Fonts del PP el situaven fa dos anys i mig el deute del servei en uns 17 milions. Ara, aquest dèficit es podria haver reduït fins als 12 milions, segons fonts de l’oposició municipal.
