La picabaralla pels pressupostos de la Generalitat entre el Govern de Salvador Illa i ERC, que s’han de votar divendres vinent al Parlament de Catalunya si no s’acaben retirant perquè no tenen prou suports per tirar endavant, poden afectar a les obres de connexió del tramvia per la Diagonal. I és que una part important de la inversió (80 milions) és de la Generalitat. Ja fa dies que l’executiu de Jaume Collboni pressiona als republicans amb l’amenaça que sense els comptes a Catalunya el projecte perilla. “Cal que totes les administracions aprovin els seus pressupostos per tirar endavant projectes indispensables com aquest de la connexió del tramvia”, deien fonts del govern de Collboni la setmana passada. Aquest dimarts, s’ha tornat a referir a aquesta situació la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet. Davant d’un projecte “estratègic” i “a gran escala”, Bonet ha insistit a dir que cal “compromís institucional i polític” i que és necessari tenir pressupostos a l’Ajuntament -que ja en té- i a la Generalitat perquè sigui una realitat.
En mig d’aquest panorama, la comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament ha aprovat definitivament dues propostes clau aquest dimarts. D’una banda, la reurbanització de la Diagonal -entre el passeig de Sant Joan, la plaça de Francesc Macià i l’avinguda de Sarrià- per uns 50 milions d’euros. I de l’altra, unes obres prèvies a la construcció del tramvia: l’ampliació i el desdoblament del col·lector de la Diagonal entre el carrer de Girona i la plaça de Francesc Macià per 58,9 milions. I ho ha fet amb els vots a favor del tripartit d’esquerres –PSC, Barcelona en Comú i ERC-, els únics partits favorables d’acabar la unió tramviària. No obstant això, Junts per Barcelona i PP, si ve s’han oposat a la unió del tramvia, han avalat les obres del col·lector. Per la seva banda, Vox s’ha posicionat en contra del tramvia i s’ha abstingut en el col·lector en considerar el cost massa elevat. Els pressupostos finals seran més alts que els votats per les assistències tècniques i s’enfilaran fins als 62 milions (col·lector) i 53 (reurbanització).
Uns 80 milions depenen de la Generalitat
La partida pressupostària de la Generalitat a la qual el govern de Collboni fa referència són els 80 milions d’euros que la Generalitat haurà de posar per la construcció de la xarxa tramviària. Després de l’aprovació per part de la comissió d’Urbanisme d’aquest dimarts, haurà de ser l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) la qual avali el projecte d’infraestructura en el seu consell d’administració de l’abril. I després caldrà acordar i aprovar el conveni de finançament entre l’Ajuntament i la Generalitat que estableixi la responsabilitat de cadascuna de les parts. Per poder licitar els treballs és imprescindible resoldre prèviament la qüestió pressupostària i de finançament de les obres, ha valorat Bonet.
L’enfrontament entre el Govern de Salvador Illa i ERC a la Generalitat és per la recaptació del 100% de l’IRPF per part de Catalunya. Els republicans volen que l’executiu català compleixi amb el seu compromís i, de moment, mantenen l’esmena a la totalitat dels comptes de la Generalitat per divendres. Així li ha recordat la regidora Eva Baró a Bonet. “Cal que el president prengui consciència. Per aprovar els pressupostos calen suports, i per tenir suports cal complir amb els acords”.
Sobre el tramvia en si mateix, Baró ha posat l’èmfasi en “el retorn públic” del tramvia, centrat en el fet que les empreses concessionàries no tinguin més guanys, i sobretot en què el 2032, quan s’acaba la concessió, la gestió passi a ser pública.
Sense data d’inici d’obres
Per ara, no s’ha concretat cap data per l’inici de les obres, però tot apunta que no serà aquest any, ja que els pressupostos municipals, aprovats a través d’una qüestió de confiança, només preveuen per al 2026 una transferència de capital per a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de poc més de dos milions d’euros. El govern també és partidari d’evitar que la transformació de la Diagonal coincideixi amb la perllongació de l’L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat des de la plaça d’Espanya fins a Gràcia per no sumar més afectacions a la mobilitat de la ciutat.
Des del moment en què comencin les obres s’estimen uns quaranta mesos d’obres i tres mesos més de proves del tramvia un cop s’hagi acabat la construcció. La perllongació del tramvia fins a Francesc Macià i l’avinguda de Sarrià comportarà la creació de tres noves estacions. Seran Diagonal / Cinc d’Oros, Balmes i Casanova. Segons l’Ajuntament, un cop acabada tota l’obra, es guanyaran 16.000 m² per als vianants, 18.900 m² d’espais verds, i 1.800 m² de vies per a ciclistes.
El regidor de Barcelona en Comú Guille López ha lamentat que el govern municipal no els hagi acceptat escurçar el termini d’execució de l’obra fins als 27 mesos per motius tècnics. López creu que aquest ha estat un “mandat perdut” pel que fa al tramvia, ja que aquests passos s’haurien d’haver fet a principis de mandat i no ara. López ha parlat d’un govern “negligent” del PSC. En tot cas, Barcelona en Comú ha votat a favor per evitar que es demori més el projecte i ha fet valdre que es tracta d’un transport públic sostenible i eficient. El nou tramvia permetrà guanyar uns 118.000 viatgers diaris.
Uns 1,8 quilòmetres de col·lector
Les obres prèvies a la xarxa tramviària són les del nou col·lector. S’actuarà entre els carrers de Girona i de Calvet, uns 1.870 metres. D’aquests, 1.070 seran una ampliació, entre Girona i Balmes, i 800 metres suposaran un desdoblament, entre Balmes i Calvet. Aquestes obres permetran passar d’uns cabals d’aigua màxims actuals de 108 m³/s a 168 m³/s, amb uns guanys totals de 60 m³/s.
Entre el passeig de Sant Joan i el passeig de Gràcia, es donarà continuïtat a les obres executades entre Glòries i Verdaguer. El tramvia circularà pel mig de l’artèria i es deixaran per a la circulació dels vehicles les calçades laterals, amb una amplada de 5,20 metres. Una particularitat serà que la parada del bus V17 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’instal·larà en el costat mar, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris. Les voreres tindran entre 7,50 i 7,60 metres, mentre que el carril bici serà de quatre metres.
Entre el passeig de Gràcia i la plaça de Francesc Macià, les voreres no es tocaran i es conservaran les executades durant la reforma del govern de Xavier Trias, fa més d’una dècada, que tenen una amplada de 7,5 metres. En aquesta part, les calçades laterals per a la circulació seran de cinc metres, i el carril bici mantindrà els quatre metres. La novetat principal d’aquest tram és que entre la Via Augusta i el passeig de Gràcia, tramvia i busos compartiran la mateixa plataforma.
Reurbanització de la plaça de Francesc Macià
Finalment, entre la plaça de Francesc Macià i l’avinguda de Sarrià, el projecte executiu planteja la reurbanització de la plaça de Francesc Macià, la reforma de la parada del tramvia ja existent i la reordenació de carrils i la circulació del tramvia per la calçada lateral del costat mar. El projecte preveu que la parada actual es converteixi en un intercanviador d’autobusos urbans i interurbans i el tramvia.
